Hereu de la instal·lació sanitària de 1401 al barri del Raval, l‘Hospital de la Santa Creu i Sant Pau fou creat al final del segle XIX per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Tant com a equipament de salut com pel seu valor arquitectònic, es tracta d’un dels indrets modernistes més extraordinaris de Barcelona.

Considerat com el recinte modernista més gran de l’arquitectura catalana, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1997. La inspiració neogòtica dels seus dotze edificis disposa d’una gran profusió de ceràmica i una àmplia iconografia molt valorada en la qual es mostra el sentiment religiós de l’autor. Els criteris generals que es van seguir per construir els dotze pavellons van ser la transversalitat en l’estructura, la il·luminació, la ventilació i també la decoració de les sales.

Després de més de vuit dècades d’activitat sanitària al Recinte Modernista, el 2009 una ambiciosa transformació va traslladar l’hospital a unes instal·lacions noves situades a l’extrem nord del recinte, i els pavellons històrics es van reutilitzar com a lloc de recerca i patrimoni històric.

Espai de memòria, el Recinte Modernista acull en l’actualitat un centre de recerca i coneixement format per institucions relacionades amb la salut, l’educació i l’activitat sanitària. A més, el pavelló de l’Administració disposa de l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un dels fons documentals més antics d’Europa, amb documents que van des del segle XV, quan l’hospital es trobava al Raval, fins al segle XX. Com a seu d’esdeveniments culturals i educatius, l’Hospital de Sant Pau és una visita única que convida a recórrer dècades de ciència, història i arquitectura de Barcelona.