El 1883, l’empresari Manel Vicens va contactar amb Antoni Gaudí, un jove i desconegut arquitecte acabat de llicenciar, perquè li construís una residència d’estiu a la vila de Gràcia. El lloc escollit era al carrer de les Carolines, al costat del convent.

Gaudí va projectar un edifici d’influències àrabs, mudèjars i orientals, on les línies rectes tenen més protagonisme que les famoses ondulacions de l’arquitecte, però ja es començaven a veure alguns dels trets que el farien tan característic.

La Casa Vicens està recoberta de rajoles verdes i blanques amb detalls groguencs que imiten les clavellines que creixien al jardí; les portes d’accés són filigranes en ferro que recorden les fulles de palma; i les arcades, gelosies i l’ús de la maçoneria conviden a viatjar fins a la mateixa Alhambra. L’amor de Gaudí per la natura comença a fer-se present, i un bon joc de pistes és anar cercant les frases, tretes de contes infantils, que voregen els frisos de la casa. Diuen, i queda reflectit als plànols originals de la casa, que hi havia una font al jardí, ara desapareguda, que en fer saltar l’aigua aconseguia un arc de Sant Martí perpetu. Només un geni com Gaudí podia haver planejat una font similar.

L’espectacular Casa Vicens, amb les ceràmiques vidriades que guarneixen les façanes i amb el seu aire oriental, és patrimoni de la Unesco des del 2005 i és una de les primeres obres del singular Antoni Gaudí on ja es poden veure les característiques que el convertirien en un dels arquitectes més originals de la història.