El volum, buidat al nucli per un pati a tota alçada de 9 m de diàmetre, es remata com un cilindre amb 8 escletxes radials profundes que creen celoberts als quals s’obren les estances. Els fons d’aquests patis són tangents a l’anella de circulació interna, des d’on, mirant cap enfora, es perceben, com en un calidoscopi o una brúixola, 8 imatges completament diferents. 
L’anella de circulació interna està formada per 2 octàgons concèntrics però girats que comprimeixen i dilaten l’espai formant davant del fons dels patis placetes on s’accedeix a totes les estances, tant les exteriors com les encarades a l’interior.
Apareix des de l’exterior com un volum il·luminista sostingut per una geometria elemental, però que es transforma a l’interior en un complex joc de fugues, tangències, contorsions i reclaus, paradoxalment sostinguts per les mateixes regles.
El basament de formigó emergeix dels fonaments a través de la sorra, com una ruïna que hagués estat parcialment excavada. Sobre aquest sòcol extrudit de la topografia projectada es fa lliscar una cortina circular de marbre. La mateixa pedra s’utilitza a l’interior per a paviments i revestiments a les entrades, escales i terrasses. Els altres terres són de linòleum. Les parets i sostres, de guix pintat de blanc, que s’unifica amb l’esmalt de les fusteries.