La producció audiovisual es globalitza i es concentra. Aquest fet fa més necessari que mai el diàleg entre els espais audiovisuals locals i globals, i això apel·la tant a les administracions públiques com als agents del sector. En un entorn on l’edició i la gestió de la informació tenen una gran fragilitat i on la lluita entre grans plataformes condiciona les normes del mercat, aquest debat ha d’abraçar diverses dimensions d’un mateix fenomen: la producció de continguts a escala internacional, la creació d’imaginaris locals, la defensa del talent com a matèria primera, i la distribució com a vector essencial per a la sostenibilitat del sector.

En el curt termini, Barcelona i Catalunya han d’afrontar aquest debat, ja que s’hi juguen la seva existència en el món de la comunicació i, per extensió, en el marc d’unes indústries creatives molt permeables als processos de digitalització. Aquesta sessió n’abordarà les claus partint de la base que un país sense producció pròpia no té relat i que no es tracta de competir amb les grans superproduccions internacionals sinó d’apostar per la creativitat i el talent aplicats a la producció de continguts audiovisuals propis.