Vet aquí les gestes èpiques del primer actor de la història, el primer humà que va ser mirall i màscara alhora. Un mite, una ficció sobre tot allò que ens fa semblants. 

“Jo no existeixo si no és en els altres.” Aquesta seria la premissa de partida d’un espectacle que va a la contra de l’actual hegemonia del jo, una peça que defensa la ficció, sobretot la teatral, com un element essencial de la naturalesa humana, social i artística. Perquè alguna cosa deuen tenir en comú els personatges d’aquest espectacle que anomenem món real.