Cia. Carla Sisteré

Estrena!

Dv. 22: Col·loqui postfunció amb la companyia

Grisa, trista i automatitzada. La peça que no encaixa en aquesta societat. Imitació per supervivència, camuflatge per no ressaltar. Moure’t amb les masses per por de caure i ser trepitjada. La paraula infelicitat no queda bé al perfil d’Instagram. Si t’atures per pensar, pot ser que descobreixis que tot el que veus no és real.

Virtual sadness proposa un set de rodatge on la realitat i la ficció es confonen,, un univers cinematogràfic on les persones es pigmenten segons l’emoció, i la tristesa adquireix un to grisós. En aquest univers, dos éssers insisteixen en la recerca de l’individu i la felicitat; fora d’aquest univers, tampoc ells saben qui són.