La tercera part de la trilogia de Laia Santanach sobre les danses col·lectives tradicionals, Jarana, fa servir la dansa contemporània com a vehicle de comunicació en diàleg amb la música electrònica en viu i en relació amb l’espai que s’habita. Jarana investiga sobre pràctiques tradicionals que estan desaparegudes o bé en perill de desaparèixer, i convida a reflexionar sobre la importància de preservar les celebracions tradicionals i, alhora, a explorar noves formes d’expressió col·lectives en un món cada cop més canviant i tecnològic.