Barcelona vol recuperar els seus barris i carrers per al veïnat, generant espais públics per compartir, socialitzar i gaudir. Per traçar el futur, s’han engegat múltiples actuacions que transformen l’espai públic i exemplifiquen un nou model de ciutat.
Una ciutat regenerada que fomenta la creació d’espais de trobada, reactiva l’economia de proximitat, impulsa la vida de barri i omple la ciutat de verd i mobilitat activa i sostenible.
En concret, durant aquest mandat, Barcelona recuperarà un milió de m2 per a la ciutadania i la mobilitat sostenible: això són 100 hectàrees —l’equivalent a 100 illes de l'Eixample—, amb les quals es reguanyarà un espai públic que abans estava destinat al trànsit rodat.
ACTUACIONS
PER A LA TRANSFORMACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC
Superilla Barcelona
-
Model urbanístic
Una estratègia per transformar l’espai públic de tota la ciutat, segons un nou model més saludable, just i que fomenta les relacions de proximitat.
Eixos i nodes
-
Eix cívic
Lluny de les imatges de congestió de trànsit rodat associades a aquesta via, el pla té previst que esdevingui un eix cívic on la vegetació, els espais d’oci i el mobiliari urbà siguin els protagonistes.
-
Punt de connexió
La transformació de la Diagonal de Barcelona en el tram central per connectar la xarxa tramviària implica més espai per als vianants i el verd.
-
Corredor verd
Carrer de Pi i Margall
El projecte de reurbanització incorpora el carrer a la xarxa de corredors verds de la ciutat i uneix la plaça d’en Joanic fins a la ronda del Guinardó.
-
Més mobilitat sostenible
La reurbanització d’aquesta via amplia les voreres per als vianants i afegeix un carril bici i un carril bus en el sentit muntanya, i un carril bus-bici en el sentit mar.
-
Eix vertebrador
La nova ordenació redueix l’espai rodat, busca la recuperació de les façanes i elimina els elements innecessaris situats als laterals de la rambla central.
-
Més dinamització
Rondes de Ciutat Vella
Reformulació d’aquestes vies centrals per fer-les més amables i revitalitzar el centre de la ciutat i l’activitat comercial.
-
Gran espai de centralitat
La transformació de Glòries Catalanes preveu que l’àmbit esdevingui un gran espai de centralitat amb vocació metropolitana i usos ciutadans, així com un pol d’equipaments públics.
-
Hub de mobilitat
El projecte converteix la plaça d’Espanya en un intercanviador de vianants que connecta els eixos que hi conflueixen: Creu Coberta, Reina Maria Cristina i Paral·lel.
Nou litoral
-
Obertura de la ciutat al mar
El passeig esdevé un gran parc lineal obert al mar que tindrà continuïtat des del Pavelló de la Mar Bella fins al Fòrum.
Increment del verd
-
Més de 20.000 metres quadrats de verd
El parc es converteix en el pulmó verd de la Marina del Prat Vermell, un barri de Barcelona que es troba en ple creixement.
-
Naturalització
El futur parc és un nou espai verd al mig de la Bordeta on es podrà veure (i viure) la natura i també el patrimoni industrial dels antics tallers.
-
Un nou espai de referència
Urbanització d’un gran espai lliure central de 10.000 metres quadrats a l’illa delimitada pels carrers de l’Equador, del Montnegre, d’Entença i del Taquígraf Serra.
Més espai lúdic
-
Com juguem
Aposta per una política de joc a l’espai públic que combina accions d’urbanisme i accions socials per tal d’avançar cap a una ciutat jugable.
Entorns segurs
-
Espais pacificats
Avancem cap a la pacificació de l’espai urbà d’escoles i llars d’infants amb actuacions que disminueixen l’accidentalitat, creen més espais de trobada i milloren la qualitat ambiental.
Noves infraestructures
-
Millor drenatge
Ampliació i desdoblament d’aquest col·lector històric per augmentar la capacitat de la xarxa primària de clavegueram i disminuir el risc d’inundació en cas de pluges intenses.
-
Resposta als reptes climàtics
Aquest col·lector ajudarà a mitigar els problemes d’inundacions a la part baixa de Ciutat Vella i el Poble-sec, per preservar la seguretat dels vehicles i els vianants.
-
Unió de districtes
Nou pont accessible que connectarà els àmbits que divideix la traça del tren de la costa, per millorar la comunicació entre els districtes de Sant Martí i Sant Andreu.