Palau Alòs
L’Espai Jove Palau Alòs és l’equipament municipal juvenil de Ciutat Vella. Situat al número 55 del carrer Sant Pere Més Baix, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera, és un espai ideat per a proporcionar al jovent programes culturals, informació, assessorament i fomentar l’associacionisme juvenil i la cohesió social.
QUÈ ÉS
EL PALAU?
A partir de diverses activitats i tallers l’espai té com a objectiu propiciar el desenvolupament i la participació del jovent d’una manera saludable i ètica i mitjançant la promoció de valors democràtics i tenint en compte la diversitat funcional, d’origen o de gènere.
L’espai està destinat a un públic de 12 a 35 anys, tot i que posa un especial èmfasi en els grups de 12 a 16 i de 16 a 22, ja que són els que més necessitat tenen de cohesió i associació.
Per assolir tots aquests objectius compta també amb diferents àrees, serveis, projectes, la majoria d’ells gratuïts i que mostrem en aquesta web.
La incorporació dins l’espai de Joves de Ciutat Vella contribueix a l’acompanyament i assessorament del jovent el seu dia a dia i fan del Palau Alòs un punt de referència d’informació al Districte.
HORARI
-
DILLUNS A DIUMENGE
17 h Arrow right 22 h -
DIMARTS / DIJOUS / DISSABTE
10 h Arrow right 13 h
HISTÒRIA DEL
PALAU – DES DE 1738
La història del Palau Alòs neix a partir de l’adquisició el 1738 per part de Josep Francesc Alòs, germà del primer Marquès d’Alòs, d’un edifici de l’edat mitjana.
No va ser, però, fins deu anys després que l’arquitecte Antoni Cellers i Azcona ja li va donar una aparença neoclàssica molt semblant a l’actual.
Durant el segle XIX i primeres dècades del segle XX va tenir un ús residencial, però a partir del principi de la segona república, l’any 1931, l’edifici va passar a acollir el Centre Obrer Aragonès, que era un contrapunt al Centre Aragonès, més destinat a les classes benestants, situat al lloc on ara hi ha el Teatre Goya.
En aquella època s’hi van realitzar nombroses activitats culturals al teatre que es va construir al Pati Interior.
La victòria del bàndol nacional el 1939, però, va suposar la confiscació del Centre Obrer Aragonès per part de la Falange.
Uns anys després, però, va passar a ser la seu de la Penya Cultural Barcelonesa, una associació creada durant la postguerra amb l’objectiu de cohesionar culturalment el barri i de ser un lloc d’esbarjo i diversió per al veïnat, sobretot els caps de setmana. Des de finals dels anys 50 es reporten diverses sarsueles i actuacions de teatre dramàtic amateur al mateix teatre que havia creat prèviament el Centre Obrer Aragonès. En algunes èpoques arribaven a ser una cada diumenge.
Als seus estatuts, es van definir com a entitat lúdica-religiosa, segons s’explica, per evitar la censura del Franquisme.
A més del teatre, que era l’atractiu principal del lloc, l’edifici de la Penya Cultural Barcelonesa també tenia espais com un bar amb zona de ball i billar o una biblioteca col·laborativa amb el veïnat.
En aquest espai de la biblioteca s’hi feien també classes de català i conferències de literatura catalana, llavors completament prohibides pel franquisme.
L’edifici en si també servia com a Hotel d’Entitats, per emmagatzematge del material de les moltes entitats que hi eren sòcies.
L’entitat subsistia gràcies a les quotes que pagaven els socis. Aquests van arribar a ser més de 1.000 en l’època de màxima esplendor i activitat, però el suport dels socis va anar minvant i amb ells, la capacitat econòmica de la Penya. Tant és així que a principis dels anys 90 van passar a tenir tan sols un centenar de socis. Aquesta agonia econòmica va precipitar el seu tancament l’any 1994.
A partir d’aquí la propietat de l’edifici comença a passar per diverses mans d’inversors i d’ordes religiosos. La incertesa de quin ús donar a l’espai va provocar que estigués abandonat fins al 2002. Va ser llavors quan el moviment okupa va aprofitar l’avinentesa i es va apropiar de l’edifici. Per fer referència als antics usos que va tenir es van autoanomenar Anarko Penya Cultural.
Segons van explicar diverses fonts fruit del desallotjament, a mitjan de 2006, l’espai, més que un casal Okupa s’havia convertit en una discoteca il·legal. Les festes eren constants i sorolloses, i l’estat de les sales era d’una insalubritat notòria.
En una d’aquestes festes, la del 4 de febrer de 2006, un Guàrdia Urbà va resultar ferit de gravetat fruit del llançament d’un test des d’un dels balcons. Les detencions d’aquella nit van derivar en el que actualment es coneix com a Cas Ciutat Morta, que va tenir el seu punt més fatídic el dia del suïcidi de Patricia Heras, una de les detingudes aquell dia i que sempre s’havia declarat innocent.
En el període d’okupació des de les propietats de l’edifici ja es parlava de quins usos tindrien posteriorment. Una de les propostes que més es van plantejar l’any 2003 va ser convertir el Palau en un bloc de vivendes, per tal d’obtenir-ne un major benefici.
El valor històric de l’immoble, però, va permetre que l’Ajuntament, coincidint amb el desallotjament de l’Anarko Penya Cultural, expropiés el local per a un ús públic. Així ho van fer constar ja a la Llei 2/2004 de millora de Barris i projectes
Les obres d’enderroc van començar menys d’un any després, però la rehabilitació de l’edifici en si no va acabar fins 3 anys més tard, el 2010.
El 20/3/2011 va tenir lloc la inauguració oficial del Casal De Joves Palau Alòs, l’Escola Bressol Puigmal i l’Escola d’Adults Francesc Layret (a la segona i tercera planta), tal com s’havia relatat als plans previs de l’Ajuntament.
A partir d’aquí, cada entitat de l’edifici ha intentat influir en la infància i joventut del Casc Antic i Ciutat Vella, amb l’afany de ser un lloc de referència per al veïnat i per preservar la història d’aquest lloc tan emblemàtic.
