La ciutat industrial, sorgida de les transformacions del segle XVIII i que ha tingut un paper cabdal fins a temps ben recents, entra progressivament als museus d'història de les ciutats europees.

Els refugis antiaeris que van salvar milers de vides durant la guerra civil es distribueixen per tot el subsòl de la ciutat i en els darrers anys han esdevingut notícia i part important del patrimoni col·lectiu dels barcelonins.

Amb l'organització d'aquestes jornades, hem compartit el coneixement adquirit a través de la restauració d'unes obres d'art sovint poc valorades, com els vitralls, i hem posat a l'abast dels ciutadans el treball portat a terme així com els nous reptes generats.

Super Adversa Augeri. Afrontar i superar les adversitats. El lema adoptat per Jaume Vicens i Vives en temps de postguerra expressa bé el caràcter indòmit de l'historiador que enguany recordem en ocasió del centenari del seu naixement i del cinquantenari de la mort prematura.

A partir del paisatge urbà contemporani, en aquesta jornada es proposarà una reflexió a l'entorn del nucli històric de Barcelona, dels edificis gòtics característics de la ciutat baixmedieval i de les construccions neogòtiques que en els segles XIX i XX han contribuït a estilitzar la seva fesomia medievalitzant.

Les jornades aborden en detall algunes de les qüestions fonamentals apuntades a l'exposició 'Ja tenim 600! La represa sense democràcia. Barcelona 1947-1973', a partir dels canvis experimentats en la decisiva dècada de 1950. Uns anys en què la ciutat, en bona mesura a causa de les energies econòmiques i socials urbanes endògenes, en estat latent des dels desastres de la guerra, reprèn el creixement malgrat la dictadura.

L'objectiu central de la jornada és oferir una reflexió col·lectiva sobre les pregones relacions entre Barcelona i el món colonial espanyol en l'època contemporània, tant a l'Amèrica hispana com a Àfrica i a Àsia.

No hi ha ciutat sense representacions literàries, ni relat urbà que no incideixi en la imatge de la ciutat, en les representacions que se'n fan els habitants i en les que motiven els visitants. Són narracions i versos que construeixen la identitat de l'urbs.