La gestió participativa i el museu de la ciutat: nodes culturals als barris

Proposta Eix Besòs, riba de patrimoni i museus. © MUHBA, autor: Andrea Manenti

L’evolució de la ciutat de Barcelona els últims cinquanta anys ha portat a transitar des de l’urbanisme funcionalista, encarregat d’allotjar en condicions presentables el nombre més alt de persones possible, a la recerca d’un major benestar dels ciutadans. Un benestar que resignifica l’apropiació de l’espai públic per part de les comunitats que hi habiten, amb l’impuls dels ajuntaments democràtics. El moviment veïnal ha estat clau en aquesta reivindicació i en aconseguir fites compartides de nous paradigmes urbans. Els barris del Besòs en són representatius.

Els paradigmes progressistes i socials del segle xxi aporten mirades interdisciplinàries, en les quals feminisme, urbanisme, cultura, art i política es retroben, a favor d’una praxi urbana capaç de transformar els vells models funcionalistes de les ciutats industrials vers una transversalitat de funcions i centralitats; l’educació, la cultura, la comunitat i els serveis se sumen de manera complementària i intrínseca com a elements fonamentals en la qualitat de vida, de la valorització del self-concept i del dret a la semblança, estiguis on estiguis, visquis a la zona que visquis. També aquest any 2020 de la pandèmia de Covid-19, la resignificació del barri redobla el seu valor com a espai de suport mutu, dins del Districte com a marc administratiu.

Van ser dos institucions museístiques, la Fundació Antoni Tàpies i el MACBA, les que a finals del segle XX, amb una nova visió en la gestió de la creació i de l’art, van fer una aproximació transcendental a les perifèries urbanes, entrellaçant els seus reptes amb les xarxes culturals i associatives de l’eix Besòs. Entre els primers espais de treball trobem el Fòrum de la Ribera del Besòs, que havia estat creat en 1993 per l’Institut Barri Besòs, un centre públic d’educació secundària. A principis de segle va quallar la reflexió sobre els paisatges i el patrimoni dels antics barris industrials i dels polígons d’habitatge, en considerar que en els relats històrics i en les representacions de Barcelona, la recuperació patrimonial ha de ser fonamental en la ideació de l’eix Besòs. En aquest pla de treball de museïtzació patrimonial, la Casa Padellàs acull el hub de coneixement i impuls que el MUHBA desenvolupa connectant barris i ciutadans.

I donat que la història és acció, es determinen quatre verbs de la vida urbana: proveir (Casa de l’Aigua de la Trinitat: medi ambient, aigua i recursos), treballar (Fàbrica Fabra i Coats: la ciutat del món laboral), habitar (Cases del Bon Pastor: l’allotjament popular) i urbanitzar (Oliva Artés: la formació de la metròpoli). Desenvolupen l’article dos dels quatre espais, on dos verbs, treballar i habitar, descriuen per se la ciutat industrial que ha estat i és Barcelona.

El verb Treballar pren significat en la Fabra i Coats, recinte fabril en marxa de 1903 a 2005. Un segle d’activitat que ha deixat una profunda petjada en el barri de Sant Andreu, tant per ser una de les grans fàbriques tèxtils de Barcelona com per deixar un llegat important per la memòria obrera. El verb Habitar vola alt al barri del Bon Pastor, on el 1929 es va edificar un dels primers quatre polígons de Cases Barates a Barcelona. Anomenat Milans del Bosch, comptava amb 784 habitatges. El 2001, el Patronat Municipal de l’Habitatge va iniciar un procés integrat de remodelació, amb el pas de les cases barates a pisos públics de protecció oficial.

Derivades de les accions de conservació i museïtzació en un projecte en xarxa, amb una visió participativa per construir nous valors patrimonials, s’han desenvolupat experiències innovadores en el marc de la recerca històrica i de la gestió dels espais. Parafrasejant l’article, podem dir que es va perfilant un triangle virtuós entre a) el Museu, vinculat a l’ICUB, b) els districtes i c) les entitats veïnals, els centres d’estudis locals i institucions universitàries. La conseqüència més rellevant és que les dinàmiques culturals de les perifèries urbanes s’eleven a la ciutat, passant de receptors a impulsors. I aquí neix la idea-força –àmpliament desenvolupada a l’article– de nodes culturals, referits a aquells espais patrimonials que des de la cocreació passen a ser una part estructurant en la construcció del futur de Barcelona.

Carme Turégano López
Gerenta de Coordinació Territorial i Proximitat de l’Ajuntament de Barcelona

Joan Roca i Albert
Director del MUHBA

[Síntesi de l’article «La gestió participativa i el museu de la ciutat. Patrimoni, ciutadania i nodes culturals als barris de Barcelona», Diferents. Revista De Museus, n.5, 2020, 18-35, https://doi.org/10.6035/ Diferents.2020.5.2]