Prehistòria al cor del Raval
Enterrament neòlitic de St. Pau del Camp. Campanya 1990. © MHCB
La intensa activitat arqueològica a la ciutat de Barcelona fa que el coneixement de la seva història i evolució canviï constantment. De mica en mica es va reconstruint el puzle del passat, del qual encara ens manquen peces. Un dels aspectes, però, que ha canviat més en els darrers trenta anys ha estat la descoberta del passat prehistòric del pla de Barcelona, del qual només teníem dades parcials obtingudes arran de troballes disperses i fortuïtes. Actualment es pot afirmar que durant la prehistòria aquest territori va estar ocupat intensament, molt especialment l’àrea que actualment configura el districte de ciutat vella.
El tret de sortida el va donar la intervenció a l’entorn del monestir de Sant Pau del Camp l’any 1989. Posteriorment s’han documentat restes prehistòriques a quasi totes les intervencions arqueològiques dutes a terme en aquesta zona del Raval (carrer Sant Pau, Reina Amàlia). Així mateix també s’han excavat nivells de l’edat del bronze o del neolític a la plaça Vila de Madrid, al carrer del Pi, al solar del mercat de Santa Caterina i a l’entorn dels carrers Fonollar i Jaume Giralt, sense oblidar la interessant intervenció, actualment en procés d’estudi, al carrer Nou de la Rambla, al solar on s’ha construït el nou conservatori del Liceu. El panorama va canviant, i a hores d’ara es pot donar una visió global del paleopaisatge i l’ocupació del pla de Barcelona en època prehistòrica.
En aquesta breu introducció del passat més remot del territori de la nostra ciutat no es pot oblidar citar les troballes a la muntanya de Montjuïc, bressol de Barcelona. Arran de les obres i transformacions que va patir el turó amb motiu dels Jocs Olímpics de l’any 1992, es va poder excavar un taller d’extracció de jaspi a la zona del Morrot. Aquest taller, de moment, són les restes més antigues documentades a Barcelona, a banda de les restes paleontològiques localitzades al llarg del primer quart del segle XX a diverses zones de la ciutat, com a les coves del Park Güell. El taller de jaspis del Morrot ha estat estudiat i els resultats s’han publicat en una monografia dirigida per Eudald Carbonell, Artur Cebrià i Robert Sala.
El descobriment del jaciment de Sant Pau del Camp, al final dels anys vuitanta, representa un dels esdeveniments més importants de la prehistòria, no només de Barcelona sinó de tot Catalunya. Parlem d’un assentament estable del neolític i de l’edat del bronze, amb una zona de poblat i una de necròpolis, que ha proporcionat molta informació de tipus econòmic, tecnològic, social i paisatgístic. En el moment de l’excavació es van donar a conèixer informacions puntuals a diversos mitjans, però mancava un estudi aprofundit i global de les restes exhumades i la seva interpretació arqueològica.
És per això que des del Museu d’Història es va impulsar un conveni amb el Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, per tal de tirar endavant aquest estudi i posterior publicació. La direcció del projecte és del doctor Miquel Molist, qui coordina un equip interdisciplinari d’especialistes per a l’estudi de la prehistòria del pla de Barcelona. Els treballs van començar amb la revisió de l’excavació de l’any 1990 a la caserna de la guàrdia civil de Sant Pau del Camp. El resultat final d’aquesta primera fase del projecte n’ha estat la publicació a la revista QUARHIS, presentada aquest mes de maig. Amb aquesta publicació es pot assegurar que s’ha avançat molt en el coneixement de l’època neolítica a la ciutat de Barcelona i a Catalunya.
Es tracta d’un estudi monogràfic amb un total de deu articles, escrits per especialistes en el tema. El treball ha estat dedicat in memoriam a l’arqueòloga Alícia Estrada, que fa poc que ens ha deixat; la seva darrera aportació ha estat precisament aquest estudi.
El primer que cal assenyalar és que ens trobem davant d’un assentament d’hàbitat sedentari, amb un mínim de mobilitat, molt proper a la línia de costa, cosa que s’ha de destacar, atès que són pocs els nuclis coneguts a la façana marítima del nostre país en època prehistòrica. Aquesta zona habitada, amb restes de diversos tipus de llars de foc, fosses de combustió mig soterrades i sitges, es pot datar al llarg de totes les fases del neolític antic. L’assentament estable estaria construït amb materials peribles, que deixen poques empremtes; és un tipus de construcció, amb restes vegetals especialment, que cada cop està més constatat al llarg de la Mediterrània occidental.
Pel que fa a la necròpolis, es van excavar un total de 24 enterraments d’època neolítica. La majoria són enterraments en fossa, de planta ovalada. Es van poder diferenciar dos sectors, un a la zona sud-est de l’excavació, on es van documentar nou inhumacions, i la resta a la zona sud.
Aquesta zona cementirial és única dins el moment del neolític postcardial a Catalunya, i es tracta del precedent dels sepulcres de fossa, més coneguts al llarg del territori del nostre país. Al llarg de l’estudi s’ha fet una sistematització dels possibles rituals funeraris, cosa difícil atès que aquesta necròpolis consta d’una gran varietat de sepultures i no hi ha un únic tipus d’enterrament, ni una sola forma de disposar- hi el difunt. Després de la revisió i recerca final s’ha de seguir afirmant que es tracta d’una necròpolis única i sense cap paral·lel proper. Per completar la informació donada per la necròpolis hi ha l’estudi de les restes humanes, on es poden trobar dades amb relació a grups d’edat i sexe i a possibles patologies, com també estudis d’ADN i de microestriació dentària. Cal destacar la presència de diversos cranis amb trepanacions.
De l’estudi de la ceràmica d’època neolítica exhumada, es desprèn que és un conjunt remarcable pel que fa a la qualitat i a la quantitat. La matèria primera utilitzada és local, i hi ha varietat de formes i decoracions. S’ha de fer una diferenciació clara entre la ceràmica dels enterraments, normalment peces senceres, i la recuperada a la zona d’hàbitat i sitges, molt més fragmentada i diversa.
La indústria lítica és un dels fòssils directors més remarcables d’un jaciment prehistòric, i en aquest cas s’han fet tres articles incidint en aspectes diversos. El primer que cal destacar és la seva excepcionalitat pel que fa a la quantitat i la qualitat, i en especial l’aprofitament intensiu del jaspi al llarg del neolític antic; jaspi que, recordem, prové de la muntanya de Montjuïc. Pel que fa al material macrolític, una bona part el constitueixen molins i morters, la majoria fets també amb gres de Montjuïc.
Les restes faunístiques també han estat objecte d’un article. La ramaderia era molt important en època neolítica, cosa que ha quedat demostrada en el registre faunístic del jaciment. Cal destacar la presència d’ovelles i cabres, de bovins i de porcs domèstics, així com restes de gossos. També s’han documentat restes d’animals salvatges, que deurien ser caçats, com cérvols, cabirols, porcs senglars i cabres salvatges. Pel que fa a les restes malacològiques, malgrat trobar-nos davant d’un assentament a la costa, la majoria de curculles recuperades havien estat recollides ja mortes, i no es pot afirmar que fossin consumides pels habitants del poblat.
Finalment cal assenyalar que també hi ha una aproximació a l’agricultura i l’alimentació vegetal dels habitants del poblat de Sant Pau, així com de l’aprofitament de l’entorn forestal. Tot això ens dibuixa un paisatge concret, amb unes especies vegetals definides.
Simplement s’ha volgut donar aquí una breu pinzellada dels diferents temes que es troben a la publicació monogràfica sobre Sant Pau a la revista QUARHIS. Només queda per remarcar la importància que aquest estudi surti a la llum i es doni a conèixer tant a la comunitat científica com al públic en general. El Museu d’Història de la Ciutat té com a objectiu vetllar i promoure l’estudi de la història de Barcelona, des del passat més remot fins a l’actualitat, i promoure aquest tipus d’estudi i revisions és un camí vàlid per avançar en aquest coneixement.
Carme Miró AlaixResponsable del Pla d’Arqueologia Urbana