Editorial: línies estratègiques, 2019-2023

El MUHBA aspira a ser una institució de coneixement i patrimonialització en xarxa, policèntrica, amb un hub o nucli vertebrador a la Casa Padellàs i espais patrimonials per la ciutat per sustentar un relat coral de Barcelona, i amb una programació pública sobre el món urbà i la seva història en múltiples formats, molt atenta al món educatiu. Amb vista a assolir aquest objectiu, el Museu treballa en cooperació amb altres institucions i entitats i amb la ciutadania per dur a terme les funcions de col·leccionar, estudiar i conservar els testimonis del passat, de promoure la investigació sobre la seva trajectòria, de tenir cura de la xarxa d’espais patrimonials i de confegir la programació general i educativa. El Museu fa 80 anys el 2023, i aquesta és la fita que proposem per completar el MUHBA com a museu de ciutat de nova generació del segle XXI. Les línies estratègiques per als propers anys es poden resumir en quatre eixos:

Coneixement i educació. El museu de la ciutat ha de ser un centre generador de coneixement obert a la ciutadania, amb un programa d’impuls a la recerca en història i patrimonis de Barcelona, que difumini les barreres entre investigació i difusió i que aposti per la interacció amb el món educatiu com a museu escola. El projecte educatiu ha de fer camí cap a un model que vinculi estretament els sistemes educatiu i cultural. En un món connectat i vulnerable, a les portes de la revolució tecnològica 5G i la intel·ligència artificial, el museu ha de repensar en termes digitals els seus formats, en pro d’una major democràcia cultural. Les tecnologies digitals són la base d’una estratègia del museu per construir un nou sistema integral que permeti incorporar tot el conjunt de sabers, representacions i patrimonis.

Policentrisme urbà. El museu de la ciutat es configura com a museu xarxa, territorialitzat, amb les sales distribuïdes pels pols patrimonials que configuren el seu relat històric coral, del centre a la perifèria i de la perifèria al centre, en tant que equipament de coneixement i representació de doble escala, de barri i de ciutat alhora. Des d’aquesta perspectiva, la Casa Padellàs s’ha de convertir en la Casa de la Història de Barcelona, nucli vertebrador i de síntesi de la trajectòria històrica de Barcelona, en un diàleg constant amb les diferents seus del museu i amb tots els seus públics. Alhora, caldrà treballar intensament vora el riu Besòs en un projecte compartit amb diferents agents per perfilar quatre de les aproximacions estratègiques amb què el MUHBA aborda la metròpoli: proveir i sostenir, treballar, habitar i urbanitzar, vinculades a la Casa de l’Aigua de la Trinitat, la fàbrica Fabra i Coats, les Cases Barates del Bon Pastor i la nau Oliva Artés, respectivament.

Transdisciplinarietat. El museu té en la història urbana, amb la ciutat com a objecte i subjecte, el marc conceptual per situar i interpretar els patrimonis i llegats urbans, de l’arqueologia i l’arquitectura a l’alimentació i a les innovacions literàries i musicals al llarg dels segles. Tenir cura del llegat rebut i enriquir-lo, començant per la consolidació de la col·lecció contemporània, és imprescindible per crear relats que integrin recerca, patrimoni i programació pública.

Participació i Cogestió. El museu de ciutat ha de poder-se perfilar com a laboratori ciutadà participatiu en el conjunt de la seva activitat i amb fórmules de cogestió amb els districtes i amb els centres d’estudis locals i les entitats veïnals en la cura d’aquells espais patrimonials que siguin gestionats conjuntament amb el teixit social. El MUHBA vol ser un entorn d’experimentació compartida amb la ciutadania per generar noves aproximacions a la ciutat.

Aquests eixos programàtics configuren el museu com a “kit de coneixement històric i consciència urbana” per promoure la inclusió ciutadana, el turisme sostenible i la construcció d’Europa, en la línia de la nova museologia urbana que promou el MUHBA des de la xarxa europea. L’interès per impulsar aquesta línia de treball fou la base per crear des del Museu, ara fa una dècada, la xarxa CITYHIST i per esdevenir en 2021 la seu del congrés mundial del CAMOC, la secció de museus de ciutat de la Unesco/ICOM. El MUHBA és així mateix membre actiu de l’European Association for Urban History (EAUH) i, en el camp de la museologia europea, coopera amb l’European Museums Forum (EMF).