Barcelona Metropolis

Participació apassionada

A Wattpad hi cap tot. Això és el que va atraure Ava Draw, autora de Si me dices que no. Ella era il·lustradora i havia escrit algunes coses, però no se sentia preparada per ser escriptora; es veia incapaç d’encarar les crítiques, “que et menges tu tota sola”, diu. En descobrir l’allau d’històries que hi ha a Wattpad, d’estil pur i lliure, sense el condicionament del què diran i cap contenció temàtica, estilística ni ortogràfica, va pensar: “Soc d’aquí”. Tant la gent que hi escriu com la que hi llegeix viu per involucrar-se en la trama. Tothom hi participa apassionadament. Són arguments que exploren sense manies les idees més esbojarrades. Per exemple, una relació d’amor impossible entre Peppa Pig i Donald Trump; o entre una extraterrestre zombi i una vampira, en una terra envaïda per homes-llop, i protagonitzada per Rosalía.

De fet, triomfen les etiquetes romance, romance juvenil, fantasía o fanfic, és a dir, fan fiction. És un gènere basat en el personatge d’una sèrie de televisió o d’una pel·lícula, videojoc o llibre, a qui se li inventen noves aventures. Els referents solen ser sagues de l’estil Els jocs de la fam, Crepuscle o Cinquanta ombres d’en Grey, o sèries com Neon Genesis Evangelion. Però també ho són persones reals: la reeixida After, de l’estatunidenca Anna Todd, sorgeix de la passió que ella tenia pel grup de música One Direction. En la construcció de la ficció no hi ha límits.

Aquesta era la idea original de Wattpad quan es va fundar a Toronto l’any 2006: crear una biblioteca en expansió permanent, avui d’abast mundial. Segons l’empresa, s’estima que més de 94 milions de persones dediquen més de 23.000 milions de minuts mensuals a llegir les històries que s’hi publiquen. Rere l’anglesa, l’espanyola és la segona llengua que hi predomina. La plataforma funciona molt bé a Llatinoamèrica, sobretot als països on el mercat editorial no compta amb els mitjans i la potència de grans segells com Penguin Random House o Planeta, que s’han afanyat a incloure en les col·leccions juvenils els títols que arrasen a Wattpad i similars.

Però quin és el mecanisme? El mateix de les comunitats digitals, en què tothom hi pot participar. Algú escriu un capítol amb una freqüència, per exemple, setmanal, i els altres hi diuen la seva; fan observacions i comentaris de qualsevol tipus, des de preguntar el significat d’una expressió que no entenen fins a proposar una correcció gramatical (acompanyada de moltes emoticones de cors i mans pregant perquè l’autora no es molesti), expressar el que han sentit al davant d’un gir de guió o explicar què els agradaria que passés i què sospiten que passarà.

Aquesta interacció constant canvia la manera de llegir, i també la d’escriure. La relació que es dona entre lectores i autores sembla propera perquè és immediata; a unes els fa l’efecte que han contribuït en el desenvolupament de la trama, i les altres es deuen al públic, tant o més que a l’obra. S’hi generen poderosos focus d’opinió. Un exemple: Joana Marcús engegà la trilogia Meses a tu lado amb Antes de diciembre, que registra més de 118 milions de lectures a internet. Comença quan la protagonista va acompanyada del seu xicot a la residència universitària on viurà mentre faci la carrera. Ell li ha proposat tenir una relació oberta. Ella no ho acaba de veure clar. Ell li argumenta: “Saps que t’estimo, però quin problema hi ha si dono una mica d’amor a altres noies mentre no hi ets?”. 26,4 K comentaris. La majoria insulten el noi i adverteixen la protagonista amb el clàssic “Amiga, date cuenta”.

L’adrenalina del directe

Al vídeo Cosas que hice mal en mi primera novela de Wattpad, Ava Draw enumera, entre d’altres, que està escrita en tercera persona, que els personatges són massa grans, que no són milionaris, que escolten Metallica i que viuen a Madrid. I potser el més important: que el protagonista és poc crush. Les lectores s’hi han d’enamorar des de la primera línia, igual que han de detectar qui és el galtes de la història també des del començament. Això és el que les sacsejarà i les mantindrà pendents del que passa.

Més enllà de la impressió que provoca obtenir tantes lectures i tantes respostes —feedbacks de mil comentaris en només dues hores—, Ava Draw destaca l’adrenalina de presenciar en directe com viuen la història que ha escrit les qui la llegeixen. Envien vídeos plorant, corpreses o cridant perquè els seus personatges preferits per fi han acabat junts. Els estimen o els odien, no hi ha terme mig. Hi abocaran els seus desitjos o el seu rebuig a mil revolucions.

Val a dir que aquest entusiasme té un revers tòxic: la persona que escriu la història rep una pressió extraordinària per a la qual no sempre està preparada. Algunes seguidores es comporten com autèntiques Annie Wilkies, la protagonista de Misery. I renyen la colombiana Eva Muñoz o la veneçolana Ariana Godoy per haver escrit coses que no els agraden, o perquè s’assabenten que han estat mirant una pel·lícula en comptes d’actualitzar la novel·la en què treballen. Ho han descobert a les xarxes. Perquè, més enllà de Wattpad, els seguidors s’estenen per TikTok, Instagram i demés, on es recomanen llibres per booktok o bookstagram, en una interacció contínua que inclou els mateixos autors, permanentment exposats. Fins al punt que poden esdevenir influencers o ser insultats pels haters.

Hi ha una diferència entre autors i lectors, perquè el 90% de la gent que entra a Wattpad llegeix més que escriu. Però el cas és que gairebé tots els que hi escriuen varen començar sent-ne lectors, cas, per exemple, de l’extremenya Inma Rubiales. Tenia 12 anys quan descobrí l’oferta de Wattpad, i, en veure que la gent compartia les seves històries, s’hi animà. És autora des del 2015; va néixer el 2002. Hasta que nos quedemos sin estrellas té 1,8 milions de lectures a la plataforma, i ha estat publicada per Planeta.

La majoria són noies adolescents o postadolescents, de l’anomenada Generació Z. Formen part d’una comunitat extensíssima i internacional, en què s’assessoren les unes a les altres, fan de prescriptores i escriuen al seu torn. Res que no existeixi a l’espai, diguem-ne, analògic tangible, on hi ha clubs de lectura i crítica literària als mitjans tradicionals. Però aquí s’hi afegeix la possibilitat de presenciar i participar en el work in progress. I, com apuntava Ava Draw, no estàs sola davant l’opinió d’un entès en la matèria que analitzarà la teva novel·la amb una ressenya o un programa cultural. Tothom pot escriure, i tothom pot dir el que en pensa. Pots comunicar-te amb l’altra punta del món i sentir-la ben a prop.

Històries escrites des d’un mòbil

El suport determina, així mateix, la narració i recepció d’aquestes històries. La majoria han estat escrites i llegides en un telèfon mòbil (oblidem-nos de la imatge de l’escriptor entotsolat davant d’un teclat). Per tant, els capítols solen ser breus i molt dialogats, sovint amb la descura pròpia del WhatsApp. Poden incloure emoticones i mems. L’ortografia no és prioritària, com tampoc no ho és la versemblança. Del que es tracta és d’agradar, com passa a les xarxes socials i, en general, als àmbits que depenen de l’audiència. I la fórmula enganxa. Entretén al metro, o en una sala d’espera, mentre es descobreixen històries noves o es comprova si hi ha actualitzacions d’alguna autora que ja se seguia. La lectora s’hi implica amb alguna apreciació i vol veure si ha tingut cap repercussió. Si l’autora està en el procés d’escriure una novel·la, se sent amb l’obligació de donar més material per obtenir un feedback; sent que deu alguna cosa a la gent que la segueix i estan pendents del que escriu.

Noies que es passen nits senceres sense dormir llegint, autores que dediquen més de deu hores diàries a escriure. Gratis. Perquè, tot i que hi ha la possibilitat de fer servir la modalitat pagada —en què els lectors patrocinen els escriptors aportant una petita suma de diners—, és habitual donar-se a conèixer en obert. La interacció i participació a Wattpad és tan descomunal que alguns casos esdevenen fenòmens dins de la mateixa plataforma. Llavors és quan les editorials s’hi fixen per portar-los al format de paper. Així és com sorgeix una generació de nous talents que s’ha donat a conèixer a través de Wattpad, cas de les esmentades Joana Marcús i Ava Draw (que va veure com el seu llibre sortia publicat en paper simultàniament a Espanya, Colòmbia, el Perú i Mèxic, i després als Estats Units), Alina Not, popular per la sèrie Bad Ash, o Jon Azkueta, un dels pocs nois que hi ha, que ha triomfat amb 69 segundos para conquistarte.

La promoció la tenen feta. I un error que van cometre alguns segells va ser aplicar el raonament de la indústria: volien fer retirar les versions digitals a internet perquè pensaven equivocadament que, si els lectors hi podien accedir de manera gratuïta, no comprarien el llibre. Llavors comprovaren que el que passa és just el contrari; el llibre —que amb prou feines té una vida de tres mesos a les llibreries— ha deixat de ser producte. Ara és objecte de merchandising. El que volen les lectores és tenir-lo físicament, tocar-lo, portar-li a l’autora perquè el signi de pròpia mà.

El somni de ser escriptora “de debò”

Qui escriu a Wattpad també somia a publicar en paper o que la novel·la esdevingui una sèrie de Netflix. Volen ser escriptores. Per això s’hi aboquen amb tanta dedicació, aspiren a ser considerades autores de debò. Això costa per molts motius. D’una banda, hi ha segells que intenten aprofitar-se’n (s’han donat casos d’estafa en editorials dubtoses que van canviant de nom); de l’altra, és difícil aconseguir una distribució tan extensa com la que ofereix internet (es pot publicar abans a les Filipines que al seu país); finalment, els llibres que venen de Wattpad no tenen opcions a molts premis, i sí un espai propi a les llibreries (tot i que puguin ser de gèneres molt diferents). I, com que s’emmarquen en la literatura juvenil, no computen en els registres dels més venuts. A més, els pesa el prejudici de no haver estat descobertes per un editor, sinó directament per les lectores. Sovint no se les pren seriosament, bé perquè els falta bagatge o perquè es diria que no tenen estima per l’ús correcte de la llengua ni per la literatura clàssica. Potser no reben el respecte que sí que tenen molts escriptors considerats “intel·lectuals”, però sí l’afecte de les lectores.