Barcelona Metropolis

No és casualitat que la pandèmia hagi colpejat especialment grans ciutats com Barcelona. Oberta al món, la seva capacitat d’atracció i connectivitat l’han fet més fràgil. Hem d’aprofitar aquesta oportunitat per repensar la ciutat i construir alternatives.

Sempre s’ha dit que el futur no està escrit, que depèn de nosaltres i de les decisions que prenem en el present. Hi ha moments excepcionals i inesperats que tenen la virtut de donar perspectiva al debat sobre què hem de fer. La crisis del coronavirus és un d’aquests moments. De sobte hem vist que res no ens obliga a viure en una ciutat que s’ofega entre fums i que podem organitzar la vida d’una manera menys estressant en un entorn més silenciós i més amable. Hem descobert la importància dels vincles socials i que justament els treballs menys valorats i remunerats, aquells que es dediquen a la cura de les persones i dels béns comuns, són els més imprescindibles. I hem après que la protecció de cadascú depèn d’allò que fan els altres, que tots som responsables de la salut de tots.

No és casualitat que la pandèmia hagi colpejat especialment grans ciutats com Barcelona. Oberta al món, la seva capacitat d’atracció i connectivitat l’han fet més fràgil. La crisi afecta especialment els barris i les famílies socialment més vulnerables i ha posat en evidència les enormes mancances de l’actual model d’atenció a la gent gran. Revisar-lo de dalt a baix ha de ser ara una prioritat màxima.

El virus encara és aquí, i potser trigarem a tenir-lo sota control. Tots els experts vaticinen que aquesta no serà la darrera pandèmia i potser tampoc la pitjor. Haurem d’aprendre a conviure amb la incertesa i aprofitar aquesta experiència traumàtica per corregir mancances i fer canvis en profunditat. Per exemple, reduir dràsticament la mobilitat forçada. Si hem estat capaços de prendre decisions tan dures com aturar l’economia per evitar contagis i salvar vides, hem de ser capaços d’evitar que tanta gent continuï emmalaltint i morint a causa de la contaminació. Aquestes també són morts evitables. Hem d’aprofitar aquesta oportunitat per repensar la ciutat i construir alternatives que ens permetin avançar cap a un model de gestió del temps i de l’espai més sostenible i socialment més just.