Barcelona Metropolis

Però Gameplay no és una exposició nostàlgica. Al llarg del recorregut també hem d’entomar perills i estar preparades per actuar i sortir-ne victorioses. La mostra propicia un diàleg enriquidor a través de la mirada de diferents experts, obres i artistes que posen de manifest la relació dels videojocs amb determinades ideologies, la política i els papers femenins. Així, al vídeo Tropes vs. Women la bloguera i crítica feminista Anita Sarkeesian es pregunta per a quin públic estan pensats els personatges femenins o què aporten les figures femenines a les històries.

Gameplay presenta algunes llacunes a l’hora de mostrar la relació entre tecnologia i jocs en el període comprès entre els anys 90 i els primers anys d’aquest segle. Haver il·lustrat el pas del 2D al 3D en aquells anys hauria ajudat a entendre l’evolució dels jocs. Aquest canvi va suposar un pas revolucionari dins el seu llenguatge i una forma diferent de percebre els entorns a l'hora de jugar. Va significar l'aparició de noves mecàniques i nous controls que canvien la manera d'interactuar.

Avui el sector indie té un pes molt important i Gameplay ens permet veure i jugar amb les propostes diferents que fa aquest sector, que van més enllà de les convencions i obren el ventall de temes. Així, al joc Dys4ia, desenvolupat per Anna Anthropy, tenim una mirada més personal d’una autora que se serveix del videojoc com a mitjà narratiu autobiogràfic, on podem explorar vivències sobre el seu canvi de gènere. També trobem plantejaments artístics diferents i molt bells a Monument Valey 2, d’Ustwo Games, o Limbo, de Playdead.

Gameplay no eludeix els pros i contres de la gran expansió que han viscut els videojocs, que tenen una àmplia presència en molts àmbits diferents a la nostra vida: s'han diversificat les plataformes, el públic consumidor s'ha ampliat i els jocs tenen un pes econòmic molt important a escala global. Es dedica un espai als serious games, com ara Lands of Fog, un joc que fomenta els comportaments socials i de col·laboració positiva en nens amb trastorns de l’espectre autista (TEA). O també veiem els e-sports que professionalitzen el videojoc i presenten un negoci a l'alça dins la indústria.

Recorrent els diferents nivells de l’exposició, coneixem la història del sector català dels videojocs i accedim a una selecció de diferents projectes molt ben lligats amb l'itinerari. Per exemple, hi trobem una vitrina amb esbossos, esquemes i apunts preciosos del procés creatiu d'alguns videojocs catalans com Gris, de Nomada Studio. Així i tot, hi ha molt més contingut fet a casa nostra per explorar i mostrar. Valdria la pena dedicar-hi més espai o, fins i tot, preparar una exposició específica sobre el sector català.