Barcelona Metropolis

Tot i disposar del mapa més detallat que mai no ha existit del cervell, el seu funcionament continua generant moltes incògnites, filosòfiques i també científiques. L’exposició Cervell(s) convida a respondre i a plantejar encara més preguntes sobre com funciona aquest òrgan.

A les acaballes del segle xix, quan els científics pensaven que el cervell era un embull de fibres nervioses del qual no podien ni intuir com funcionava, Santiago Ramón y Cajal va descobrir la neurona, la unitat fonamental d’aquest òrgan fascinant i extremadament complex del qual emanen els trets que ens defineixen com a humans: el llenguatge, la consciència, el pensament abstracte, la memòria i la creativitat. Poder albirar l’estructura del sistema nerviós li va valer, el 1906, el Premi Nobel de Medicina, i va obrir la porta a la neurociència moderna. De fet, des del descobriment de la neurona, que va fer en un piset del carrer del Notariat a Barcelona, on passava llargues hores davant d’un microscopi rudimentari entre tincions i mostres, el ritme dels avenços en aquest àmbit de recerca s’ha accelerat moltíssim.

Tot i el coneixement que tenim del cervell i el fet que ara comptem amb el mapa més detallat que mai no ha existit de la matèria grisa, el seu funcionament continua generant moltes incògnites, filosòfiques i també científiques: per què somiem? Es pot mesurar la consciència? Per què l’evolució ha creat el cervell? Serà possible augmentar la intel·ligència amb xips, com ha proposat la ciència-ficció? Pot sobreviure la ment separada del cos?

Aquestes són algunes de les preguntes que planteja la mostra Cervell(s), que es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins a l’11 de desembre d’enguany. Produïda pel CCCB, la Fundación Telefónica de Madrid i la Wellcome Collection de Londres, parteix de dues exposicions anteriors del centre britànic, i creix i s’amplia per abordar noves qüestions de la mà del físic i biòleg Ricard Solé, professor d’investigació Icrea a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que la comissaria en col·laboració amb Emily Sargent, directora d’exposicions de la Wellcome Collection.

La mostra reivindica la figura cabdal del metge aragonès Santiago Ramón y Cajal, “un científic a l’altura de Darwin o Pasteur, però que a Espanya s’ha maltractat molt”, en paraules de Solé, i és una invitació a fer un viatge fascinant al cervell i a allò que produeix, la ment. Cervell(s) està estructurada en tres parts: la primera, dedicada a la matèria, se centra en les qüestions més anatòmiques, i aborda temes com l’estudi dels cranis fòssils i l’art rupestre, que mostren l’aparició de la ment simbòlica. Ricament documentada amb material històric, gravats, dibuixos i fotografies, objectes d’anatomia antics i edicions d’època, com ara de Descartes o del mateix Ramón y Cajal, presenta també diverses analogies tecnològiques: el cervell com a teler, xarxa elèctrica o ordinador.

La segona part està dedicada a tot allò que aquest òrgan tan complex genera. En aquest sentit, per exemple, s’hi pot veure una peça del cineasta Joaquim Jordà, que explora la manca de records, i una sèrie d’autoretrats de l’artista William Utermohlen, afectat per l’Alzheimer, que plasmen com es destrueix la cognició a mesura que avança la malaltia. Així mateix, s’hi exposen projectes actuals d’investigació científica i instal·lacions artístiques, com la del col·lectiu Laramascoto, basada en el treball de l’antropòleg Roger Bartra i la seva teoria sobre l’exocervell.

El tercer i darrer àmbit explora les intel·ligències no humanes, com l’artificial o les col·lectives dels estornells o les formigues, espècies que treballen conjuntament com si fossin una sola ment, o la d’organismes sense cervell, com el fong Physarum, capaç de trobar la sortida d’un laberint per trobar aliment.

Cervell(s) recull més de 300 peces i posa en diàleg l’obra d’una vintena d’artistes, molts d’ells locals amb projecció internacional, com Joan Fontcuberta, amb projectes científics actuals i material audiovisual i històric. En definitiva, “és un viatge fascinant al món del cervell, sens dubte, l’òrgan més complex, misteriós i desconegut, del qual neix la naturalesa humana”, en paraules de Judit Carrera, directora del CCCB.