Un replantejament necessari
- Llibres
- Plec de cultura
- gen. 23
- 6 mins
Sovint sembla que el paisatge urbà de Barcelona sigui el resultat del pla desenvolupat per als Jocs Olímpics del 1992. Tot i que fins a cert punt és cert, la realitat és que la modernització de la ciutat es va iniciar durant la dècada del 1950, dins del període anomenat desenvolupisme. Analitzar aquest procés de modernització és la tasca que l’arquitecte Paolo Sustersic duu a terme en el rigorós estudi Barcelona brutalista y tardomoderna. La construcción de un paisaje a escala metropolitana (1953-1976).
Amb aquesta obra, Sustersic posa llum a un període que era molt necessari abordar i cohesionar en profunditat, i que ha rebut escassa atenció i difusió. Possiblement, això es deu a la seva vinculació amb l’incòmode període de la dictadura franquista, que, alhora —com planteja l’autor amb sorpresa evident—, no s’ha investigat en relació amb el brutalisme i l’arquitectura tardomoderna, malgrat les seves nombroses influències a l’àrea de Barcelona. Per tant, l’objectiu és replantejar i proposar una nova lectura del període, que és un cas d’estudi excel·lent sobre la complexitat dels processos de construcció del paisatge urbà.
L’urbanista Francesc Muñoz signa un ineludible text introductori, que fa de prolegomen perfecte per situar el lector en el context del període abordat i orientar-lo en el recorregut pels continguts. Encoratjat per la seva proposta i partint de l’eix de la construcció del paisatge, Sustersic ha volgut “proposar una interpretació que relacioni l’entorn visible amb els processos que se situen en les esferes de la política, l’arquitectura i l’urbanisme, que generalment queden amagats o dels quals es perd la memòria”. Es podria dir que es tracta d’un propòsit netament acadèmic, que entén que tot objecte és la cristal·lització d’una sèrie de circumstàncies i factors que s’han de contemplar amb atenció per arribar a conclusions crítiques des de l’objectivitat. Això no obstant, la seriositat i voluntat de rigor que distingeixen particularment aquesta obra adquireixen un valor molt concret en el moment actual, ja que cada cop és més difícil desempallegar-se de la inèrcia dels dogmatismes ideològics, fonamentats en la manca de coneixements, que porten a simplificacions tan tosques i tendencioses com tergiversadores.
Amb aquesta obra, Sustersic posa llum a un període que era molt necessari abordar i cohesionar en profunditat, i que ha rebut escassa atenció i difusió.
Sustersic planteja l’estudi en dues parts. La primera és una anàlisi detallada del període cronològic, que es va endinsant en la complexitat política i social per entendre els canvis que s’han produït a la ciutat. Hi va haver, d’una banda, una voluntat modernitzadora —que la va dotar d’habitatges populars amb la intenció d’eliminar el barraquisme fruit de l’onada migratòria, així com d’infraestructures culturals, esportives, religioses i sanitàries—; d’altra banda, la pressió del mercat immobiliari —és palès en edificis controvertits d’escala monumental que van redefinir dràsticament el perfil de la ciutat—. La segona part del llibre ofereix una catalogació detallada dels edificis construïts durant aquest període a Barcelona i la seva àrea metropolitana, classificats segons l’ús. Una selecció completa que mostra el vigor de l’arquitectura com a agent transformador de la ciutat i la seva conversió en metròpolis. La descripció de cada edifici ha estat elaborada a consciència, tant pel que fa al text explicatiu com a la seva il·lustració gràfica, i es completa en molts casos amb una sèrie de referències bibliogràfiques. Es recullen desenes de conjunts residencials, algunes cases unifamiliars i un bon nombre d’edificis industrials, institucionals, culturals i de serveis. Des de l’Illa Escorial, premi FAD d’Arquitectura 1962, fins a Ciutat Meridiana, el Walden 7 de Ricard Bofill a Sant Just Desvern, la Casa de la Meridiana d’Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay Goodchild o l’Edifici Atalaya de l’avinguda Diagonal, premi FAD 1970-1971, per citar-ne només alguns.
Aquest plantejament fa del volum una obra de consulta obligada per a qui es vulgui introduir en la construcció del paisatge arquitectònic de Barcelona, prèviament al gran salt global de la Ciutat Comtal cap a “una realitat supramunicipal, primer comarcal i successivament estesa cap a una entitat més gran definida com a àrea metropolitana”. Es fan palesos els èxits i fracassos de les polítiques i decisions arquitectòniques i urbanístiques d’aquest període, indubtablement crucial per al desenvolupament de la Barcelona moderna i imprescindible per considerar els reptes que la ciutat i la seva àrea d’influència afronten. I, dit altrament, per disposar d’un present anterior al qual ens hem de remuntar i poder comprendre clarament quina és la ciutat real i la seva difícil complexitat, més enllà dels artefactes i empreniments icònics de les dècades recents, que constitueixen no només una capa fracassada sinó també superficial d’aquesta ciutat.
El desenvolupisme va apostar per una forma de progrés que avui dia es percep de manera negativa. L’esforç de Sustersic és situar-lo dins del context que li va donar la raó de ser.
Un altre dels temes principals del llibre és el protagonisme del formigó i la tendència a mostrar-lo nu i utilitzar-lo en tot el seu potencial durant aquest període. El llenguatge del New Brutalism, sorgit a la Gran Bretanya i afirmat en l’arquitectura d’Alison i Peter Smithson, va ser immediatament adoptat pels arquitectes barcelonins. El llibre també es pot considerar una ferma reivindicació d’aquest material, un dels fonamentals de l’arquitectura del segle xx, i que avui, per certes postures ecologistes radicals, s’està qüestionant i relegant.
Així, en un present cada cop més propens a la banalitat, Sustersic pren la decisió exemplar de situar-se en direcció oposada al corrent i aprofundeix en un moment molt sensible de la història recent, que va tenir una manera de pensar i actuar que són avui durament criticades. Moltes de les seves idees i actituds són considerades clarament tabús per a la correcció política, sovint autoritària, que s’obstina a determinar les direccions que ha de prendre la reflexió crítica. El desenvolupisme va apostar per una forma de progrés que avui dia es percep de manera negativa; això no obstant, l’esforç de Sustersic és situar, amb la major objectivitat possible, aquesta definició de progrés dins del context que li va donar la raó de ser. Quelcom que pot atorgar al lector la possibilitat de contrastar i relacionar-lo amb els propòsits i les ideologies que intervenen avui dia en la construcció del paisatge urbà.
Barcelona brutalista y tardomoderna. La construcción de un paisaje a escala metropolitana.
Paolo Sustersic
Àmbit Serveis Editorials i Ajuntament de Barcelona, 2022.
420 pàgines
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis