Un primer tast de sobirania energètica
- Visions urbanes
- març 21
- 16 mins
L’empresa pública Barcelona Energia agafa embranzida en el nou mapa d’operadors alternatius amb acompanyament, preus competitius i sensibilitat energètica, però encara se situa molt lluny del seu potencial. A més, les grans empreses del sector també han fet un gir i trepitgen ja fort en el terreny de les renovables.
En el món de l’energia hi estan passant coses. I en passaran unes quantes més. Triar el sol, el vent i d’altres fonts energètiques netes en comptes del carbó, el petroli o el gas comporta canvis tecnològics que permeten un model descentralitzat i més democràtic: cada persona usuària pot tenir-hi un paper actiu.
“Ara pots tenir la teva pròpia producció i una petita distribució de manera separada, i et pots posar d’acord amb altres usuaris per compartir l’electricitat que generis. Les regles del joc estan canviant i apareixen nous actors”, resumeix el consultor David Serrano, director d’Energia Local.
La transformació no és només tecnològica. Venim d’un món d’abonats desvinculats entre si, amb poc marge per a la queixa, en un mercat oligopolístic on l’energia era escassa, i avancem envers un altre món on trobem una ciutadania més conscienciada i sensibilitzada pel canvi climàtic, hiperconnectada per les xarxes socials, on les males praxis tenen efecte multiplicador. “Tot això, en un marc de fonts energètiques excedentàries, accessibles. Recordem que els costos de les plaques solars fa 30 anys eren un 85% més elevats”, contextualitza Serrano.
En aquest nou paisatge creixen, es consoliden o irrompen tota mena d’iniciatives: cooperatives de consum energètic, rescats ciutadans de plantes renovables, compres col·lectives per part d’associacions de consumidors, comunitats locals d’energia o els nous gestors de la demanda, anomenats agregadors.
Barcelona Energia es va engegar centrada a garantir el subministrament de mercats, biblioteques, cementiris, enllumenat... tots els edificis de titularitat pública
En paral·lel, proliferen cada cop més comercialitzadores que compren i venen electricitat certificada com a “verda” per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). I un dels actors que agafa embranzida en aquest context és el dels operadors públics a escala local, el major dels quals és Barcelona Energia. Aquesta comercialitzadora d’energia renovable opera a través de l’empresa de tractament i selecció de residus Tersa, i la seva creació va ser aprovada el març del 2017 pel plenari de l’Ajuntament de Barcelona, amb el vot favorable de tots els partits tret del PP, que es va abstenir. El seu abast arriba als 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Barcelona Energia es va engegar centrada a garantir el subministrament de mercats, biblioteques, cementiris, enllumenat... tots els edificis de titularitat pública. És la primera parada on s’atura el trajecte de les comercialitzadores públiques, com la que també perfila Palma o com la que va planejar Pamplona, frenada l’estiu passat. Saragossa i Còrdova són altres municipis que estudien com fer el pas. En el cas de Cadis, hi participa Endesa.
Camp per córrer
A partir del subministrament per al consum propi, hi ha camp per córrer. En el cas de Barcelona Energia, el 2019 va obrir el servei a la ciutadania. Per llei, les empreses públiques poden realitzar el que es coneix com encàrrecs de gestió amb un topall de negoci en el sector privat del 20%. Aquest percentatge inclou qualsevol encàrrec que no provingui dels seus accionistes, en aquest cas Ajuntament de Barcelona i AMB.
D’acord amb aquesta limitació, Barcelona Energia podria fer uns 20.000 contractes, però ara mateix només en té 3.000, una xifra que queda encara lluny del seu potencial i que ha donat munició als grups de l’oposició municipal. L’acusen d’haver inflat les expectatives i de fer demagògia parlant de sobirania energètica.
Torres d’alta tensió © Ajuntament de Barcelona / Vicente ZambranoCoincidint amb l’onada de fred i l’apujada del preu de la llum d’enguany, Barcelona Energia va comunicar que havia multiplicat per 8,5 les contractacions.
Poc? Iu Gallart, director de l’empresa pública, es declara “molt satisfet” amb aquesta xifra. “Pràcticament hem duplicat el nombre de clients en un any. Som una de les comercialitzadores que, en termes relatius, creix més a tota Espanya, al 100%, i figurem entre les deu primeres dins l’àrea metropolitana. Si ens comparem amb projectes ja consolidats, concloem que estem en una posició equivalent o millor que la que aquests projectes tenien després de dos anys de vida”. A principis del gener d’enguany, coincidint amb l’onada de fred i l’apujada de preus al mercat majorista, Barcelona Energia va comunicar que havia multiplicat per 8,5 les contractacions.
No va ser l’única empresa que va notar un increment. “Cada cop que hi ha notícies relacionades amb el sector elèctric que indignen l’usuari, la gent es mou. No sabíem com aniria la cosa amb la pandèmia, però només entre finals de desembre i gener vam registrar quasi 3.000 contractes”, explica Eduard Quintana, soci i portaveu de mercats elèctrics de la cooperativa sense ànim de lucre Som Energia. Aquesta societat, que va néixer fa just una dècada i que opera a tota Espanya, ha tingut un creixement que defineix com a “lineal”, fins als actuals 124.000 clients que gestiona. Som Energia és una de les 19 cooperatives de la Unión Renovables, que inclou iniciatives com La Corriente, a Madrid, fins a GoiEner, que preferentment opera a Euskadi i Navarra.
Val a dir que parlem d’actors molt petits que només semblen fer pessigolles als grans grups energètics, que continuen marcant el pas al mercat. Segons dades de la CNMC, a Espanya hi ha 29,6 milions de subministraments actius, dels quals 18,6 milions s’han passat al mercat lliure (fora de la tarifa regulada). Representen un 63% del total. Però d’aquests 18,6 milions, un 83,6% està copat pels cinc grans (Endesa, Iberdrola, Naturgy, EDP i Viesgo/Repsol). Ara bé, fa tres anys retenien un 89,5% de la quota. En el cas del mercat del gas, el control dels cinc grans és del 95,4%.
Estalvi en CO2 i en diners
Tanmateix, Barcelona Energia remarca que, més enllà de créixer, té altres objectius, socials i mediambientals. “En dos anys i mig, després del canvi de contracte amb Endesa, hem aconseguit un estalvi d’1,3 milions d’euros i de més de 100.000 tones d’emissions de CO2, la qual cosa equival a fer 14.000 voltes al planeta amb un cotxe dièsel”, emfatitza Gallart.
L’empresa pública de Barcelona treu pit dels preus competitius que pot proposar —estima que pot aconseguir un estalvi d’entre un 20% i un 30% sobre els 650 euros anuals que, de mitjana, paga una llar—, perquè declara com a meta prioritària “acompanyar la ciutadania de l’àrea metropolitana cap a la transició energètica amb un assessorament personalitzat”, no guanyar diners. “Ni tampoc perdre’n”, puntualitza el seu director. El 2019, Barcelona Energia va registrar 1,5 milions d’euros de beneficis. Els resultats del 2020 no s’han tancat, però des de l’operador s’apunta que també seran positius, i es reinvertiran.
Als qui demanen assessorament, se’ls fa un estudi dels rebuts de la llum per optimitzar la potència segons les seves necessitats i, un cop transcorreguts tres mesos, s’analitza el seu perfil de consum i se’ls aconsella la tarifa més adient. Si té plaques a la teulada, la tarifa solar; si vol més estabilitat, la fixa; si busca un preu més competitiu i està disposat a arriscar-se a les oscil·lacions del mercat, la variable; si vol un híbrid entre fixa i variable, l’eficient, que incentiva l’estalvi energètic. No ofereix tarifa plana perquè considera que aquesta fórmula no promou un menor consum. Les organitzacions de consumidors han carregat sovint contra les tarifes planes perquè acaben sortint més cares.
Les organitzacions de consumidors han carregat sovint contra les tarifes planes perquè acaben sortint més cares.
Ni al sector ni als grups d’oposició algovern municipal els ha passat desapercebuda la inversió en publicitat, pressupostada en 250.000 euros, i més en relació amb el resultat. Quan se li pregunta sobre això, Gallart ho justifica. “Veient el grau de satisfacció dels usuaris i l’estalvi aconseguit, consideràvem que havíem de comunicar més els beneficis, a favor d’una nova campanya per una energia 100% renovable, 100% honesta. Si oferim un bé econòmic i mediambiental per a la ciutadania, seguirem així”.
Quin sentit té que, en un marc de liberalització, els ajuntaments entrin en competició? “Des de l’economia social, el retret que se’ls pot fer és que busquin un espai que ja ocupen entitats com cooperatives, que funcionen amb valors democràtics”, apunta Mario Sánchez-Herrero, director d’Ecooo, una empresa de no lucre que treballa per a una altra transició ecològica i que es presenta com “el Robin Hood de l’energia”. Ecooo adquireix plantes que tenien dret a elevades primes i que van atraure nombrosos inversors amb grans capitals sense una especial consciència ecològica, amb la finalitat de socialitzar-les entre persones amb sensibilitat pel medi ambient. Ven participacions a partir de 100 euros, amb una rendibilitat del 4,5%. En total, ja ha socialitzat o ha comprat 150 plantes arreu d’Espanya. La societat té un acord per cedir a d’altres cooperatives —principalment, Som Energia— la producció de les seves plantes, certificada per la CNMC.
Sánchez-Herrero, però, sí que troba altres utilitats als operadors públics municipals: dotar-se de gent experta en el sector que ajudi els ajuntaments a estalviar perquè aprenen a comprar energia verda més barata, promoure l’autoconsum —tant als edificis públics com l’autoconsum compartit amb el veïnatge dels voltants— i fomentar polítiques públiques socials davant els problemes de les llars més vulnerables.
Barcelona Energia vol, en aquest sentit, esdevenir un operador 360 graus, és a dir, oferir tot el ventall de serveis energètics. Subministrar energia renovable a particulars i a empreses, gestionar excedents (vendre’n al sistema) i, enguany, començar a oferir un nou servei de projectes “clau en mà” per a la instal·lació, el manteniment i l’explotació de plaques fotovoltaiques. Estudia també participar en una comunitat energètica local i actuar com a agregador de la demanda [vegeu l’article complementari “Consum, autoconsum i no-consum d’energia”].
Part de la seva tasca és detectar llars amb dificultats, consultar els serveis socials del municipi i orientar els clients que truquin amb un problema de pobresa energètica.
El límit del bo social
“Està molt bé que hi hagi comercialitzadores que no segueixin la lògica de mercat, perquè l’electricitat és un servei bàsic per a una vida digna. Però cal reconèixer que el conjunt de grups alternatius als grans no suposa més de 200.000 contractes. I, per a les llars amb dificultats, els operadors municipals no són necessàriament l’opció més interessant”, opina Sergio Tirado, des de l’Associació de Ciències Ambientals (ACA), que ha anat fent informes sobre pobresa energètica a Espanya. Ho diu malgrat que els operadors públics puguin tenir més sensibilitat per evitar talls de subministrament. Es refereix al fet que, en no tractar-se de comercialitzadores de referència, no poden oferir el bo social, que suposa descomptes d’entre el 25% i el 40%, segons els casos i que és l’eina principal amb què ara es fa front al problema.
Barcelona Energia remarca que part de la seva tasca és detectar llars amb dificultats, consultar els serveis socials del municipi i orientar els clients que truquin amb un problema de pobresa energètica. Com que els llindars de renda per poder accedir al bo social, regulat per l’Estat, són molt baixos (11.279 euros per a una unitat familiar sense fills), tal com lamenta l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, l’operador públic mira de garantir el subministrament de les llars que se situen en la franja de consumidors que estan entre la situació de vulnerabilitat que marca el bo social i la que marca la llei 24/2015 sobre l’emergència en matèria d’habitatge i contra la pobresa energètica de Catalunya.
Eduard Quintana apunta la rellevància d’aquests operadors públics: “És important que existeixin actors que contrarestin el poder de grans grups que copen el mercat, igual que ho fan les cooperatives”. El portaveu de mercats elèctrics de Som Energia considera “a títol personal” que “cal vigilar que aquests operadors no s’acabin convertint en macroempreses on els llocs de responsabilitat estiguin destinats a personalitats que són allà per facilitar-los la jubilació i no tant per mèrits propis”. La cooperativa també ha impulsat per diferents vies projectes per generar energia, tot i que la proporció del que produeix respecte del que comercialitza no arriba al 7%.
Barcelona Energia s’ha dotat d’un consell ciutadà de caràcter consultiu per involucrar els clients en la marxa del negoci, en el que sembla un intent d’emmirallar-se amb les assemblees de les cooperatives. La participació és un repte a què fan front les mateixes cooperatives a mesura que van creixent.
Tot plegat, un tast de sobirania energètica.
Placa fotovoltaica del Fòrum © Ajuntament de Barcelona / AL PHT Air Picture TAVISAConsum, autoconsum i no-consum d’energia
La transició energètica suposa canvis importants en la generació de l’electricitat, però també en el consum que se’n faci. Dels canvis en la producció se’n parla sovint, però no tant dels canvis en la demanda. I tanmateix, són igualment essencials en el procés de transformació del model en què Barcelona Energia contempla participar.
Se sap que els generadors d’electricitat l’ofereixen al mercat i se’ls retribueix per fer-ho. Però també hi ha la possibilitat de ser retribuït per l’energia que no es consumeix. Per exemple, si una fàbrica pot reduir el consum (desconnectar una part de la seva càrrega) durant determinades hores i ofereix al sistema aquesta no-càrrega, i resulta que el sistema (en aquest cas, Red Eléctrica) necessita que en aquelles determinades hores no es consumeixi tant —per garantir l’estabilitat de la xarxa o evitar sobrecàrregues—, el sistema podria aleshores retribuir la fàbrica per aquest no-consum.
Com que tot això és un embolic i és difícil que la ciutadania i les empreses sàpiguen com fer-ho, apareix la figura fonamental de “l’agregació”. Un agregador és una mena de representant que s’encarrega d’aplegar la demanda de diferents consumidors per oferir al sistema el seu no-consum: en una franja de temps informa que pot desconnectar un nombre concret de quilowatts. I si li cal, el sistema ho retribueix; l’agregador cobra un cànon per aquesta intermediació o gestió de la demanda. Les comercialitzadores estan abocades a fer aquest paper, perquè ja tenen les dades de consum. Però n’hi pot haver d’independents.
Així, el sistema pot retribuir els usuaris per dues vies: la producció excedentària d’instal·lacions d’autoconsum, que no s’ha fet servir, i la que deixa de consumir de la xarxa en moments d’alta demanda.
Comunitats d'energia
Una altra de les figures previstes en la nova regulació, on l’operador públic Barcelona Energia estudia intervenir, són les “comunitats d’energia”. Són grups de persones, associacions, pimes, entitats i/o autoritats, que constitueixen una entitat jurídica, per fer una gestió col·lectiva de l’energia que ells mateixos produeixen, pensant en la sostenibilitat i en finalitats socials. No es creen per fer negoci financer. Els membres que voluntàriament hi participin no poden estar a més de 500 metres de la instal·lació.
Aquestes comunitats tenen punts de coincidència amb l’autoconsum compartit, però estan pensades per a projectes a una escala major, com ara un barri o un gran polígon, que una comunitat de propietaris que munta una instal·lació comuna per estalviar en el rebut, reduir emissions de CO2 i deslligar part de l’energia generada de possibles apujades de preus.
Tres vies
Barcelona Energia explica que impulsa l’autoconsum per tres vies: la primera, oferint la tarifa solar per a qui té plaques i autoconsumeix la seva electricitat; la segona, oferint serveis de retribució dels quilowatts excedentaris produïts, i, la tercera, aprofitant l’expertesa que dona a l’Ajuntament de Barcelona la gestió de plaques fotovoltaiques des del 2009, com l’emblemàtica instal·lació del Fòrum, per gestionar projectes “clau en mà” d’autoconsum a qui els demani.
“Som davant d’una gran transformació, i la regulació ha de permetre que tothom que vulgui pugui participar-hi per evitar que l’activitat continuï concentrada en les mateixes mans. Però tampoc no cal caure en la ingenuïtat; la gran transformació la faran els que tenen grans capitals, que són els mateixos que els tenien fa 20 anys. Grans empreses, grans inversors, family offices...”, comenta, un punt escèptic, l’expert energètic David Serrano, conscient que les grans empreses del sector han fet un gir i trepitgen ja fort en el terreny de les renovables. Des d’Energia Local, Serrano també avisa que funcionem a cop de modes i de “febres”. “Va passar amb la cogeneració, amb les plantes solars i ara ho veiem amb el vector de l’hidrogen, que encara no és una tecnologia madura però sí una prometedora alternativa per emmagatzemar excedents d’energies renovables i per al transport pesat”.
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis