Barcelona Metropolis

La revolució digital, la robòtica i la intel·ligència artificial estan canviant la manera de treballar. La crisi que pateix el món laboral només és el preludi dels grans canvis que vindran.​

John Maynard Keynes va viatjar a Madrid l’any 1930, convidat a impartir la conferència “Les possibilitats econòmiques dels nostres nets”. No li agradava fer prediccions a llarg termini, però va vaticinar que, en cent anys, gràcies als increments de la productivitat, l’ingrés per capita creixeria entre quatre i vuit vegades, i que es crearia prou riquesa com per guanyar-se la vida treballant només 15 hores a la setmana. La primera part s’ha complert, però perquè es complís la segona faria falta que la riquesa i el treball es distribuïssin de manera molt més equitativa. I el que està passant és justament el contrari. La riquesa es concentra cada cop més i el treball està perdent la seva funció com a principal element d’incardinació de les persones a la vida econòmica i social.

El món laboral es troba en plena metamorfosi. La intel·ligència artificial i la robòtica estan en condicions d’assumir bona part de les feines repetitives i feixugues que fan els humans. Les tecnologies digitals destruiran molts llocs de treball, però, com ha passat en altres revolucions, també se’n crearan de nous. No sabem encara quin serà el balanç final, però sí que sabem que som a les portes d’un nou ecosistema laboral i que el gran repte és repartir el treball i la riquesa de manera que es pugui garantir una vida digna per a tothom.

De moment, quan mirem de predir el futur del treball, trobem més elements d’inquietud que d’esperança. La perspectiva d’una feina segura per a tota la vida s’està esvaint: no només haurem de canviar diversos cops de feina, sinó possiblement de professió. La inseguretat i precarietat laborals s’han instal·lat en la vida de bona part de la població. El sistema productiu s’està esmicolant en una interminable fragmentació de tasques, i els processos d’externalització i deslocalització estan canviant la fisonomia de les empreses. El nou sistema deixa milions de treballadores i treballadors fora de les xarxes de protecció social fins ara vinculades al treball. Convertits en mercaderia i creixentment aïllats, passen a ser considerats els únics culpables dels fracassos laborals que no poden evitar. Cada cop és més evident que, si volem construir un futur del treball digne i just, necessitem un nou contracte social.