Barcelona Metropolis

Gonzalo Torné
Autor de l’assaig La cancelación y sus enemigos (Anagrama)

La censura ha existit sempre, ja sigui exercida per l’Estat, per l’Església o per les acadèmies. El que és nou és que hi ha hagut una multiplicació de la crítica que ve des de baix: milions de persones avui poden expressar la seva opinió sobre qualsevol fenomen artístic, social o polític gràcies a un instrument nou: la xarxa. Jo ho interpreto com una “emancipació de les audiències” o una multiplicació dels punts de vista crítics.

I, sí, hi ha una cultura de la cancel·lació, però també en sentit invers: persones que ocupen espais d’opinió de prestigi —una tribuna d’un diari o una tertúlia televisiva— fan servir el terme per desarticular-ne els efectes. Es mostren com a víctimes perquè es veuen sotmeses a una valoració pública sobre la seva obra o els seus discursos. Els qui tenien el monopoli de l’opinió avui són qüestionats per gent individual o per minories, més o menys organitzades.

Per mitigar aquestes crítiques que venen de baix, han convertit la cultura de la cancel·lació en una cortina de fum ideològica. Gairebé mai veuràs les persones que se’n queixen referir-se a la privació del dret a riure’s de l’autoritat, a la llei mordassa o a les injúries a la Corona.

Cal separar l’autor de l’obra? Si Shakespeare hagués estat un caníbal, tant se me’n donaria, perquè els textos ja són meus, són molt importants per a mi. Però si un autor contemporani em cau malament, no el llegiré. Cadascú s’ha de fer la seva norma. Sembla que estiguem buscant que algú ens digui què hem de pensar.

Isabel Sucunza
Escriptora i responsable de la llibreria Calders

Estàvem acostumats que obrien llibreries petites i, de sobte, van obrir Ona, Finestres, Byron, Fahrenheit 451… Al principi ens vam espantar una mica, però jo crec que és bo que hi hagi llocs amb un bon fons, i això està a l’abast de molt poca gent. Es crea xarxa i teixit sempre que es defensi una idea que, de vegades, s’oblida una mica, que és la diversitat de les llibreries. Nosaltres tenim, molt a prop de la nostra, la llibreria Universal, que és de còmic; La Carbonera, que és una cooperativa que té força més cosa d’infantil i juvenil, i hi som nosaltres, una mica més grans, que tenim sobretot cosa literària i juguem molt amb el fons. Ens insisteixen molt amb la pregunta de per què no tenim llibres d’autoajuda o best-sellers. I és perquè som una altra cosa. Jo crec que la riquesa hi és. Per exemple, una de les millors coses de Finestres és la part internacional. Això propicia molt enviar-nos clients d’unes llibreries a les altres. Ho fem constantment, el que passa és que la gent se sorprèn molt quan els enviem a La Carbonera.

El que va succeir durant la pandèmia és que la gent tenia més temps. I quan la gent té temps, sempre acaba agafant un llibre. Es va notar un retorn, unes ganes de reivindicar el comerç de proximitat. En veure’ns tots tancats, semblava que el món aniria cap a les plataformes digitals, però de sobte tothom estava molt per la labor de trucar a la llibreria i demanar llibres, dir-nos que no patíssim per si trigaven a arribar. Jo crec que el paper no ha deixat mai de funcionar.

Sebastià Portell
Escriptor i president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

Una xarxa ben arrelada de llibreries de proximitat, a pràcticament tots els barris i municipis dels Països Catalans, fa que anar a la llibreria representi molt més que fer la compra de llibres. És formar part d’una cultura, d’una conversa, fer cas de prescripcions i de recomanacions, i dir-hi la teva. Això, en part, explica la fidelitat dels lectors cap al paper, en comparació amb altres sistemes literaris, com és l’anglosaxó: en anglès, hi ha hagut una penetració molt més gran del llibre electrònic i ara n’hi ha una altra de l’audiollibre, que s’ha integrat com una modalitat de lectura entre un nombre considerable de lectors. En el mercat en català, l’audiollibre s’està impulsant, i ja veurem quin futur tindrà.

A més, mai s’havia escrit i publicat tant en català, amb tant talent i amb una oferta tan diversa. Els nostres autors interessen i són traduïts a altres llengües perquè són bons, perquè les seves obres participen de la conversa de la literatura mundial. Està clar que l’Institut Ramon Llull hi ha tingut molt a veure en tot això, però aquest interès extern no només és fruit de la diplomàcia i la promoció, sinó d’una qualitat intrínseca: són Irene Solà i Tina Vallès triomfant en desenes d’idiomes; són Jaume Cabré i Maria Barbal en ple idil·li amb els lectors alemanys; és Eva Baltasar convertint-se en la primera autora en català nominada al Premi Booker Internacional.

I són els nostres clàssics, de Mercè Rodoreda a Blai Bonet, de Joan Sales a Joan Fuster, essent llegits per fi en les llengües estrangeres que sempre s’haurien d’haver llegit. Això, aquest interès extern, s’ha encomanat també entre lectors, llibreters, editors i autors d’aquí. Hi ha un cert orgull, ara mateix, en escriure i llegir en llengua catalana, i m’engresca pensar que el jovent se n’està adonant, tant pel que fa a obres escrites en la nostra llengua com a traduccions.

Andrea Genovart
Escriptora, guanyadora del premi de novel·la Llibres Anagrama 2023

En la idea de la lectura i de l’experiència lectora s’ha incorporat un nou codi. És el de l’activitat desenvolupada a les xarxes socials, que ha contribuït a reproduir cert imaginari. Això ha fet possible que molta gent vulgui participar d’aquesta experiència lectora o conèixer millor el món del llibre, perquè és un imaginari molt atractiu, molt estètic, amb molta experiència íntima i més pacífica, no tan interrompuda.

Aquestes sinergies noves permeten, d’una banda, un accés i una insistència encara més grans en el que és la lectura, la literatura i les novetats editorials. Però, de l’altra, crec que no són del tot positives, en tant que només representen la literatura des d’uns imaginaris molt concrets, en un món que constantment rep molta sobreestimulació i que està submergit en un mercat editorial amb unes velocitats de publicació bulímiques. Sovint aquestes dinàmiques no tenen res a veure amb la naturalesa que exigeix la mateixa experiència lectora, que requereix uns ritmes molt més pausats i molt més digeribles.

Celebro molt que hi hagi noves llibreries, diverses, grans i petites, no només a Barcelona, sinó també a tot Catalunya. Crec que assenyala l’evidència de l’interès lector, però també de la necessitat que la lectura adquireixi vessants més transversals, cosa que passa per les constants i habituals presentacions de llibres, clubs de lectura o, fins i tot, la creació d’espais agradables on poder llegir mentre es pren alguna cosa.

Àurea Perelló
Llicenciada en Història de l’Art i directora de la llibreria Finestres

Trobo que cada llibreria, cada obertura i cada tancament, corresponen a una situació diferent. Generalitzar i intentar buscar una causa comuna em sembla desencertat; el que és veritat és que les llibreries que han obert són de diverses característiques i de diferents magnituds. Una excompanya nostra, per exemple, ha obert una llibreria petita al Raval, Nocturama. Sí que és cert que Ona i Finestres han obert aquests darrers dos anys, però estem parlant de llibreries molt diferents.

Per a nosaltres està sent una experiència molt maca. Finestres no només és una llibreria, sinó que és un projecte cultural, és una iniciativa que també inclou els premis, les beques, i ens agrada molt aquesta sensació que tenim d’haver creat i estar creant comunitat. Crec que, en aquest sentit, hem tingut molt bona resposta; volíem que fos un espai d’acollida, de descobriment, de trobada, que la gent pogués venir a fer una parada en aquest projecte de ciutat, i, a poc a poc, creiem que aquesta iniciativa nostra està tenint una bona acollida, més enllà que Finestres és una llibreria amb un fons força ambiciós. La resposta és bona i en la línia del que estem intentant oferir.

Considero que a la ciutat hi ha molta pluralitat, infinitat de veus i de maneres de fer. Tinc la sensació que estan passant moltes coses; per exemple, comptem amb una secció de narrativa fantàstica i de ciència-ficció que ens va molt bé i que connecta amb públics diferents. Tenim la sort de tenir gent jove i gent amb més recorregut lector.

Eric del Arco
President del Gremi de Llibreters i responsable de la llibreria Documenta

Al Gremi de Llibreters estem molt contents, perquè no només s’obren més llibreries a Barcelona sinó que moltes decideixen agremiar-se, cosa que és totalment voluntària, ja que no hi ha cap obligació de fer-ho. Se n’obren més que no pas se’n tanquen, i fins i tot en un moment que semblava que tancava Alibri, la històrica llibreria del carrer de Balmes, s’ha vist la importància que tenia i algú ha decidit apostar-hi.

Aquest és un negoci que se sol entomar en un moment de la vida en què es té una idea molt clara; els qui l’agafen acostumen a ser persones que ja han vist coses i decideixen que volen vincular-se estretament a una feina que és molt presencial, que requereix ser-hi moltes hores, que té dos o tres pics a l’any que són molt bèsties i que, sumant una i altra cosa, et roba la vida. I la gent està apostant per això i s’hi vol dedicar perquè veu que, al final, li reporta una satisfacció.

Que, a més, com succeeix a Barcelona, siguin llibreries que aportin un punt cultural als barris on s’han obert, també diu molt de les persones d’aquests indrets, que hi van a comprar perquè hi creuen, perquè els donen un servei i perquè els agrada tenir un negoci cultural a prop. Que a molts barris de Barcelona s’obrin llibreries vol dir que a la ciutat hi ha un nivell cultural mitjà alt, perquè per poder mantenir una llibreria necessites un públic que llegeixi. Tot plegat és una visió molt bonica de Barcelona, de les llibreries i del conjunt cultural.

El llibre en paper ha quedat com el reducte cultural sense connexió. Saps que si agafes un llibre ningú et molestarà, ningú et distraurà, si el llibre no t’agrada és veritat que llavors comences a mirar el mòbil, però si el llibre t’enganxa és una sensació molt potent. La gent necessita desconnectar i ho troba en el llibre. És quelcom que no teníem previst i ha passat.

Miquel Adam
Escriptor i editor de La Segona Perifèria

El fenomen que més m’agradaria subratllar és que aquesta revifalla de noves llibreries abraça tot el país: Mitjamosca a Badalona, la nova Capona a Tarragona, la Poques Paraules a Manresa, la Isop a Olot, l’Obaga a Barcelona, la supervivència d’Alibri i tantes altres que em deixo.

La pandèmia i el confinament van ser una mena de miracle inesperat per al món del llibre. Es va demostrar que la lectura és un refugi íntim per a l’ésser humà que està sol i aïllat. Però ara la pandèmia ha passat, i els nivells de lectura i venda de llibres estan, si fa no fa, al mateix nivell que abans.

Sobre les noves llibreries i noves editorials i nous lectors, suposo que hi ha molts factors que ho expliquen. La gent sempre té ganes de fer fortuna en feines que els poden omplir, i ara hi ha postgraus d’edició i escola de llibreters, amb la qual cosa els editors i llibreters que comencen poden estar més ben formats i tenir més possibilitats de supervivència. Això no vol dir que siguin feines fàcils: són molt sacrificades i de vegades ingrates. Però treballar al servei del llibre i de la literatura té una sèrie de recompenses no quantificables econòmicament que són un motor per a molta gent.

Hi ha editorials que estan fent una feina excel·lent en el lent procés de fer lectors. Penso, sobretot, en les que s’han centrat en la ciència-ficció, una baula interessant que lliga els joveníssims lectors de còmics i manga amb els lectors més formats de literatura. A llarg termini, beneficiarà tot el sector.

Albert Benavente
Coordinador de les llibreries ECC Cómics

Les noves llibreries —en el nostre cas quatre de noves, dues a Barcelona— creiem que responen, d’una banda, a voler fer espais especialitzats en un món on hi ha massa soroll i fanfàrria, i on els llibres i els còmics havien quedat relegats a una tercera o quarta opció, darrere de plataformes de streaming de sèries i pel·lícules o videojocs. Tant se val si un jove comença a llegir manga en una plataforma digital, perquè arribarà a un punt que voldrà tenir aquella història accessible, voldrà poder anar-la a buscar en qualsevol moment. Els anime —el tema del 3XL renovat n’és un bon exemple— fan que els manga d’aquestes sèries siguin els més demanats, i els digitals tipus webtoons poden passar a físic i convertir-se en supervendes, com és l’exemple de la Míriam Bonastre amb Hooky. En el cas del públic de més de trenta o més de quaranta anys, tres quarts del mateix. Són aficionats que han crescut amb aquestes històries i ara volen mantenir la seva col·lecció, continuar tenint aquells personatges a prop. Siguin els Barrufets, Tintín o Batman.

I, d’una altra banda, cada vegada més tenim un nou públic adult que s’apropa al còmic, bé sigui per coses relacionades com pel·lícules o sèries, o per pura curiositat, bona premsa… És evident que, després de la pandèmia, hi ha hagut un augment del consum. Els còmics i els llibres han estat una porta d’escapament per a molta gent. El jovent inclòs, que ho ha mostrat a les xarxes —especialment a TikTok i a Instagram—, on veiem un dinamisme que no s’havia vist en molts anys.

Anna Pérez Pagès
Coordinadora de continguts culturals a betevé

Realment, em sembla una gran paradoxa que, en aquests temps que vivim d’escassetat de metres quadrats residencials, continuem apostant pel suport físic, però ho atribueixo a una perdurable fascinació pel llibre com a objecte. Personalment, els llibres a casa se’m mengen, però soc incapaç de renunciar al paper, i l’ebook el faig servir només quan viatjo i per evitar carregar pes. I aquesta dinàmica l’he vista en molts casos al meu voltant. A més, cada cop trobem edicions més cuidades i amb una imatge gràfica amb més personalitat, i això lliga potser també amb l’auge de l’edició de la novel·la gràfica.

Si parlem de llibreries concretes, Finestres i Ona són dos bons exemples de com es pot tirar endavant un projecte quan hi ha una inversió important al darrere. En el cas de la Byron, però, em fa patir una mica més, perquè les aventures arriscades sempre depenen d’uns equilibris econòmics que, en èpoques de recessió, són especialment difícils.

Durant un temps, l’especialització semblava una bona aposta, però jo sempre penso en el lema de la Calders (“llibreria especialitzada en llibres”) i se’m fa evident que la clau és saber construir i alimentar un públic fidel. En tots els casos, però, a part de la prescripció personificada in situ que té lloc en una llibreria, estic molt a favor del paper que tenen com a punt de trobada i complicitat entre públic i autores, amb xerrades i presentacions, i això d’alguna manera també es concreta a través de l’objecte que és el llibre, amb el ritual de la signatura… A part, m’agrada pensar que la gent que estima els llibres ha pres una forta consciència de la importància de comprar a les llibreries de la ciutat i de descartar serveis com Amazon.