Barcelona Metropolis

Comptadors en marxa

Per les conduccions i els cablatges de Barcelona es distribueix l’energia que li dona benestar i l’ajuda a produir sense pausa. Els comptadors tampoc deixen de mesurar: com a terme mitjà, al final del dia, cada habitant haurà utilitzat 11,1 MWh d’electricitat i haurà gastat 150,1 litres d’aigua. El repte per no comprometre el futur és reduir els 6 kg de gasos amb efecte d’hivernacle que emet cadascú per aconseguir energia (només el 7,5% de l’electricitat prové de fonts renovables). El camí hauria de ser circular, com el dels 2.873 metres cúbics d’aigües freàtiques que van al reg, les fonts ornamentals i la neteja.

L’hora de la neteja

A la nit baixa la freqüència de respiració de la ciutat mentre s’activa l’exèrcit de persones que s’ocupen d’aplegar la brossa. Es diposita en els 27.599 contenidors de recollida domiciliària i els 12.910 de recollida comercial, sense oblidar les 25.340 papereres. Urgeix retirar-la perquè se n’han acumulat 2.005 tones al llarg del dia. També toca escombrar i regar els carrers, i mantenir la xarxa de clavegueram, essencial per drenar les aigües residuals i evitar inundacions.

Vetllar per la seguretat

Un de cada quatre barcelonins declara haver estat víctima d’algun fet delictiu. El més freqüent dels que arriben a les comissaries és el furt, seguit de l’estafa i els danys. La seguretat pública actua patrullant, investigant i, si cal, amb detencions, prop de 50 cada dia, que van a parar a algun dels 250 jutjats que hi ha a la ciutat. La majoria de detinguts queden en llibertat, però els jutges decreten l’internament per a un 10%, i els envien a centres penitenciaris que, des del tancament de la Model el 2017 estan situats majoritàriament fora de Barcelona.

La ciutat que no dorm

En una metròpoli moderna no es fa mai fosc del tot. Quan es pon el sol, s’encén l’enllumenat dels carrers i dels comerços, i mentre la majoria agafa el son, molts serveis continuen funcionant, sobretot els de seguretat, salut i emergències, a més del lleure nocturn, el transport, els forners i les rotatives.

El rebost més gran

Sense ramats ni gairebé sòl agrícola, els barcelonins confien en l’eficàcia de les cadenes logístiques per omplir la nevera. Una gran part passen pel node de Mercabarna, que a aquesta hora bull amb el tràfec de majoristes i minoristes, i continuen pels mercats municipals.

Moure’s per la ciutat

A aquesta hora comencen a transportar passatgers els trens de les vuit línies de metro, les tres línies urbanes i les suburbanes d’FGC. Però a la ciutat hi ha altres formes de mobilitat: en total, 811.673 vehicles censats, encara que el més habitual sigui moure’s a peu.

Un milió d’urgències

En tota la nit els serveis mèdics d’urgències no han parat de veure pacients, tant els equips dels hospitals i els CUAPs com els del SEM: entre tots atenen vora 3.000 malalts diaris residents a Barcelona, un 10% d’ells en horari de matinada.

El so (virtual) de la sirena

Comença el torn de matí a les fàbriques i tallers. La feina, sigui com a assalariat, autònom, autoocupat o qualsevol altra variant, marca l’organització del temps de les 710.400 persones que es declaren actives i ocupades. N’hi ha 50.500 més que estan en situació d’atur.

Omplir les aules

El matí comença amb la processó dels 250.000 infants i adolescents cap a les escoles i instituts on es formen i comencen a dibuixar el seu futur i el de la comunitat. Hi ha prop de 240.000 joves que van més avançats i cursen graus o postgraus universitaris.

El motor econòmic rugeix

Persianes amunt, ordinadors encesos, telèfons connectats: el sector serveis, que és el que lidera clarament l’economia de Barcelona (aporta el 90% del valor afegit), marca una trajectòria ascendent després de la sotragada de la crisi sanitària del 2020.

L’economia menys visible

Amb el pis buit, arriba el moment de posar rentadores, fer els vidres o passar l’aspiradora. Tan imprescindibles com poc valorades, les feines de neteja i ordre a la casa recauen històricament en dones. Hi ha prop de 150.000 persones que les declaren com a única ocupació.

L’hora del passeig

Encara falta estona abans de pensar en el dinar: hi ha temps, doncs, de gaudir dels 230 parcs i jardins distribuïts pels 10 districtes; del parc natural de Collserola o dels 4,8 quilòmetres de litoral que sumen les 10 platges de la ciutat.

Visitar la ciutat

Hora punta a la Sagrada Família, el Park Güell, el Museu del Barça i la resta dels monuments i icones culturals que atrauen massivament els visitants. Estiu i hivern, el volum de turistes torna a ser multimilionari un cop recuperat l’hàbit de viatjar.

L’hora de les pregàries

Si és diumenge, ara comença la missa d’una a la Catedral, el principal temple catòlic de la ciutat. Els catòlics practicants són ara menys que els no practicants (6,9% contra 26,5%) i molts menys que els que es defineixen com a no creients (54,7%).

L’oferta gastronòmica

Dinar fora de casa pot ser una necessitat, una comoditat o un exercici de recerca cultural. En tot cas, Barcelona ofereix milers de possibilitats de fer un mos o d’entaular-se, des del modest local de menú fins a algun dels 24 temples gastronòmics distingits amb la preuada estrella Michelin.

L’atenció als vulnerables

Arribar dignament a aquesta hora ja és un repte per a la Barcelona en risc d’exclusió, especialment per a les 5.000 persones sense llar. S’hi inclou el 21,7% de la població en risc de pobresa(encara que treballi) i les més de 150.000 persones amb algun grau de discapacitat reconegut.

Les biblioteques s’omplen

Fa mitja hora que han obert les 40 biblioteques públiques després de la pausa del migdia, tot i que, havent-hi la modalitat digital de consulta i préstec, els horaris importen poc. Acrediten un ús massiu, amb vora un milió d’inscrits, i una valoració excel·lent entre els serveis municipals.

Hora d’anar a comprar

Si bé les cadenes, amb més personal, poden fer torns per no tancar al migdia, el  petit comerç obre a aquesta hora per atendre els clients que han acabat la jornada laboral. Barcelona és ciutat de botigues: n’hi ha més de 21.000.

La pràctica de l’esport

Enllestides les activitats obligatòries del dia, set de cada deu barcelonins trien ocupar part del temps lliure amb l’esport, sobretot caminar, nedar, córrer i entrenar-se amb màquines al gimnàs.

Els animals domèstics

Gairebé dues de cada deu llars de Barcelona tenen censat algun animal de companyia. Tant en gossos com en gats, el nom més comú és Lluna/Luna.

Tornar a casa

El moment del sopar sol reunir els integrants de la unitat de convivència. En un terç de les llars hi haurà un sol plat a taula: la soledat, volguda o no, és freqüent sobretot entre els més grans de 70 anys.

En viu i en directe

Picar alguna cosa i sortir per arribar puntual a un espectacle serveix per  experimentar la vibració del que és viu, únic i multisensorial, una sensació que l’entreteniment en línia (encara) no pot oferir.

Pantalles enceses

El desitjat prime time ja no és el que era. Ara que cadascú pot tenir la seva pantalla a les mans, el televisor ha perdut força com a aglutinador familiar. Tot i així, continua sent la font d’informació principal per a més de la meitat de la població.

Quin temps farà

Abans d’anar a dormir cal saber si l’endemà serà dia de màniga curta, de bufanda o de paraigua. Si la temperatura no baixa de 25ºC serà una nit tòrrida i costarà d’agafar el son.