Turisme i cultura després de la pandèmia
- Debat
- Plec de cultura
- març 21
- 14 mins
El fòrum de debat “Ciutat, turisme i cultura: una oportunitat conjunta” —organitzat des de la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives amb la col·laboració de la Sisena Tinència d’Alcaldia de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona— ha discutit propostes per millorar la interacció entre turisme i cultura a la ciutat. El fòrum, que ha aplegat més de cent experts, s’ha articulat en grups focals al voltant de 10 ponències, presentades per deu gestors, que recollim aquí.
La crisi de la covid-19 ha tingut un impacte demolidor en el turisme, atès que l’economia del visitant aportava un 15% dels ingressos de Barcelona. La pandèmia ens obliga a repensar un model que abans d’aquesta crisi ja donava senyals d’esgotament. I aquí hi té molt a dir la cultura, entesa en un doble sentit: “Aquella que configura la manera barcelonina d’entendre el món i de gestionar la pròpia ciutat, i aquella que crea, produeix i difon continguts que volen i poden interessar a ciutadans de tot el món”, diu l’impulsor del fòrum, Xavier Marcé, regidor de Turisme i Indústries Creatives.
El visitant que s’allotja a Barcelona, i sobretot el 40% que repeteix, es mostra receptiu a la cultura que s’hi fa. Són gairebé nou milions de persones l’any (dades de 2019), una xifra que demostra que Barcelona no és una destinació purament de vacances.
És l’hora d’incorporar el potencial del visitant en la formulació d’estratègies culturals a Barcelona. És evident que la solució no passa per produir continguts culturals pensats exclusivament per als visitants ni tampoc per segregar la cultura local en circuits aliens a l’interès dels visitants. Cal evitar que ciutadans i visitants visquin experiències culturals dissociades.
Barcelona ha d’apostar per la qualitat del turisme i no per la quantitat, i ha d’adequar els fluxos de viatgers als requeriments de l’Agenda 2030. Si volem promoure un turisme compromès, de qualitat, sostenible, resilient i, en definitiva, més aspiracional, és imprescindible establir ponts entre turisme i cultura.
Marta Lacambra
Directora general de Fundació Catalunya La Pedrera
Hi ha un turisme de quantitat que aporta poc valor afegit, mentre que el turisme de qualitat, que hi és i és molt rellevant, no s’ha valorat prou.
Convindria buscar un nou model turístic perquè la ciutat del futur serà inevitablement turística. Cal un nou model de ciutat seguint el concepte New Lab, que la projecti cap al futur a través de la creativitat i la cultura.
Si amb una feina constant i rigorosa s’ha posat la gastronomia i els seus creadors de primer nivell en l’imaginari que acompanya la promoció de Barcelona com a destinació, per què no fer-ho de manera ordenada però intensa tant amb la producció cultural com amb la cultura patrimonial?
Em preocupa molt recuperar els visitants de Barcelona. No serà fàcil; i sí, tenim una oportunitat per evitar errors, però crec que el que hem de fer primer és un discurs positiu, propositiu i aglutinador.
Cal comunicar millor a la ciutadania l’impacte positiu que té el turisme des del punt de vista social, ja que els ingressos que genera reverteixen en programes educatius i culturals. I vull que Barcelona recuperi l’ambició amb majúscules de ser destinació de qualitat amb una profunda vocació social. Ningú no hauria de quedar enrere.
Ángel Díaz
President d’Advanced Leisure Services
Cal ampliar el focus de l’activitat turística, que tradicionalment hem dividit en turisme de vacances i turisme de negocis, per començar a parlar de l’economia del visitant, que inclou tota l’activitat generada per la gent que ens visita, per qualsevol motiu. El màrqueting i la promoció de continguts de la destinació són un element clau per potenciar els nostres factors diferencials, treballar alineats per aconseguir el compliment de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides contra el canvi climàtic i alhora maximitzar el retorn de l’activitat per al conjunt de la destinació. Volem anar a buscar, en qualsevol mercat geogràfic, aquelles persones que valoren d’una manera especial allò que som i oferim i, per tant, disposades a pagar més perquè allò que se’ls està oferint té un valor diferencial.
És imprescindible tenir clar l’imaginari, els continguts que volem promocionar i comunicar, i els nostres segments objectius específics per arribar-hi a través de totes les eines disponibles mitjançant el big data i la intel·ligència artificial. Hem d’identificar empreses i activitats, moltes d’elles privades, que puguin formar part d’aquest imaginari i treballar en xarxa i de manera col·laborativa.
Cal una visió a curt termini, per sobreviure, i una a llarg termini, per mantenir la competitivitat i rendibilitat de l’activitat, per tal d’esdevenir una destinació urbana atractiva, responsable, sostenible, resilient i digital.
Anna Silyunas
Directora general Fundació Casa de Rússia Barcelona.
És important anar més enllà d’una visió reduccionista per abordar la qüestió turística des d’una major transversalitat i sense pensar que el turisme de sol i platja és incompatible amb el cultural. Cal pensar nous atractius, adaptats també a les noves generacions.
En la dinàmica de creixement continuat del turisme es valora la quantitat, però cal passar a una mètrica de la qualitat, quan allò que es quantifica és el que es gasten les persones visitants.
Cal diferenciar entre “consumir cultura”, que és el que fan les persones visitants quan venen a Barcelona i que engloba un estil de vida, i “consumir equipaments culturals”. Hi ha centres culturals com la Casa de Rússia de Barcelona que, gràcies a les activitats que habitualment s’hi programen, permeten millorar el coneixement de molts ciutadans i ciutadanes sobre els països que aquests centres representen. El seu esforç té un retorn en benefici de la riquesa cultural de la ciutat.
Barcelona no compta amb esdeveniments culturals de primer ordre, com ara exposicions potents a l’estil de les que s’anuncien a París i Londres, capaces de captar un turisme cultural, i aquest és un nínxol de turisme de qualitat que s’hauria d’explorar.
“Cal diferenciar entre ‘consumir cultura’, que és el que fan les persones visitants quan venen a Barcelona i que engloba un estil de vida, i ‘consumir equipaments culturals’.” Anna Silyunas. Fundació Casa de Rússia Barcelona.
Albert Guijarro
Director del Primavera Sound
A Barcelona creixen iniciatives culturals amb esperit global, aparentment minoritàries però amb unes programacions sòlides, diverses i arriscades, amb valors molt integrats a la ciutat i que atrauen gent d’altres llocs, en contraposició amb d’altres ciutats, que basen la seva programació cultural en grans museus o esdeveniments on es recorre a grans noms com a atracció turística.
Festivals com el Sónar, l’IN-EDIT, el Manga Barcelona o el Primavera Sound, entre molts altres, serien impensables en altres ciutats espanyoles i imaginables en no gaires d’europees. Les programacions de tots ells recauen en valors que són molt “Barcelona”, i això enforteix l’orgull local i l’estima dels ciutadans cap a la seva ciutat en una acció recíproca.
Els visitants volen veure ciutats originals amb ànima, una ànima que es percep en la seva manera de fer i d’entendre el seu entorn social. El visitant, així, participa de la seva contemporaneïtat. Només tenint en compte els usuaris locals es pot aconseguir això; els turistes vindran després.
Hem de ser capaços de transmetre autenticitat com a resultat de desenvolupar valors autòctons i no escenaris petrificats, crear una ciutat dinàmica culturalment parlant i no una closca buida. Hem de fomentar la creativitat i la producció de noves obres que seran el patrimoni del futur sense oblidar que els veritables protagonistes de la cultura són els ciutadans com a creadors, organitzadors d’esdeveniments, conservadors i transmissors dels valors, productors i comercialitzadors.
Jordi Sellas i Ferrés
Gestor cultural
Barcelona és una ciutat sobrevalorada. Forma part de les deu ciutats del món preferides per viatjar i per viure en tota mena de llistes d’èxits globals. Cada any, però, s’aguditza la sensació de formar part d’un producte intercanviable; un posicionament que pot dur a deixar de ser el destí de moda en favor d’una nova i agradable ciutat mitjana d’algun altre indret del món. Barcelona viu dels rèdits de tres moments del passat: la ciutat medieval, la ciutat del tombant del segle XIX i la ciutat olímpica. Són moments històrics d’una potència social, econòmica i cultural tan elevada que encara ara en sentim els efectes, ja que van crear la llavor del que avui són els seus màxims atractius culturals per al visitant internacional.
Ara bé, sense una nova i autèntica definició de qui som i com volem ser percebuts, la realitat ens pot acabar retornant una acumulació de tòpics, llocs comuns i refregits d’idees passades.
La dinàmica política de la darrera dècada ha contribuït a invisibilitzar alguns dels majors potencials culturals i creatius de la ciutat i del país. Seria interessant recuperar aquella vella i potent idea que defineix Catalunya com una xarxa de ciutats mitjanes de la qual Barcelona és capital. Una xarxa no és un sistema jeràrquic vertical, sinó una connexió de nodes autònoms que, cadascun amb els seus potencials, poden esdevenir més sòlids treballant plegats. La capitalitat cultural de la ciutat de Barcelona es projecta, avui, sobre la resta de Catalunya per inèrcia i no per convicció o projecte.
José Antonio Donaire Benito
Professor de la Universitat de Girona
No és possible entendre la ciutat de finals del segle xx i principis del xxi sense incorporar-hi el turisme. L’activitat turística ha creat “cicatrius de memòria”, fragments, edificis, rutines, activitats que només es poden entendre des de la mirada turística. De fet, el turisme forma part de la identitat de Barcelona com ho són les velles indústries del Poblenou, les esglésies barroques o les restes dels palaus medievals. És un dibuix més del palimpsest que és la ciutat.
L’activitat turística ha creat elements patrimonials que han de ser preservats. Seran els edificis i els espais que visitaran els turistes del futur. Són espais de memòria que hem de començar a inventariar, catalogar i, en alguns casos, preservar. Hem de reivindicar el patrimoni turístic de la ciutat.
El turisme altera els accessos a determinades àrees urbanes, de manera que esdevenen més atractives per a un perfil de residents i inaccessibles per a d’altres. El turisme canvia, per tant, la forma com s’usen les ciutats i s’ocupen els espais públics.
Les ciutats contemporànies no són turístiques o no turístiques. Són atractives o invisibles. El turisme és un vector més d’un procés de les ciutats globals, que atrauen residents, estudiants, immigrants il·legals, artistes, professionals liberals, congressistes, pacients i, naturalment, turistes. El turisme és una derivada més dels processos de globalització (persones, capitals i idees) de les grans ciutats internacionals, que la covid-19 ha interromput de manera sobtada.
Pep Salazar
Director executiu del festival OFFF Barcelona
Assistim a un desànim desconegut fins ara: el dels ciutadans que veuen com de cop el seu entorn ha quedat buit de turistes i no identifiquen aquesta nova “postal” de la seva ciutat. Els barcelonins han de retrocedir 30 anys per sentir aquesta sensació de ciutat no presa pels turistes.
És un moment de xoc, però també una oportunitat per a la cultura d’activar els públics locals i aplicar processos d’innovació real. També per redescobrir i adaptar les ciutats a un ritme més pausat i més identitari. És el moment que el turisme busqui en la cultura el seu aliat, i no a la inversa com ha succeït fins ara.
El ciutadà local també pot recuperar la seva essència turística. Cal generar valor afegit amb la cultura i passar a un model que ens diferenciï dels grans pols d’atracció turística.
Avui és imprescindible entendre la capacitat de la tecnologia de la connectivitat per estar presents en un món global. La internacionalització de la cultura generada a Barcelona, com a visió interna de la ciutat, és un eix imprescindible per explicar als visitants què hi trobaran quan decideixin tornar a visitar-la. En definitiva, la promoció dels públics locals és l’avantsala de l’èxit internacional.
Michael Goldenberg
Membre del Consell de Supervisió de Barcelona Global
Barcelona és una de les destinacions urbanes més visitades i desitjades del món, amb un desenvolupament del sector turístic altament competitiu que ha contribuït a millorar la connectivitat de la ciutat, facilitant el desenvolupament d’altres sectors clau per al futur, ha millorat els ingressos fiscals i ha contribuït a posicionar la seva reputació en el món.
Per aconseguir un model sostenible per a l’economia del visitant, Barcelona necessita més que mai que la política turística estigui integrada en la “política de ciutat” i no sigui només una política sectorial. La gestió de la destinació ha de ser coherent en totes les seves dimensions: urbanística, cultural, de mobilitat, seguretat, neteja, medi ambient, gestió de l’atractiu, atracció d’inversions, organització de la promoció i fiscal. I és imprescindible, juntament amb el compromís del sector privat, la implicació de totes les Administracions.
La política fiscal i de suport a la inversió està encara molt poc desenvolupada, malgrat el seu potencial. Cal una major seguretat jurídica de les regulacions municipals i elaborar un marc de fiscalitat per quan el turisme es recuperi, amb un doble objectiu: adequar el funcionament del finançament ICO per als operadors més afectats per la pandèmia a la durada de la crisi, que és superior a l’esperada, i establir una fiscalitat que incentivi una oferta cultural i de serveis a l’altura d’un destí d’alta competitivitat. També cal una oferta cultural renovada durant els mesos de menor afluència, com ara el Barcelona Obertura Spring Festival, que combina projecció internacional amb una oferta de qualitat cultural per a tots els públics.
“Cal servir-se d’eines fiscals per elevar el perfil cultural de Barcelona.” Michael Goldenberg. Barcelona Global.
Nadia Arroyo
Directora de la Fundació MAPFRE Barcelona
La primera vegada que apareix la paraula turista en un diccionari és el 1800, i es trobava vinculada a la cerca d’una experiència única. Llavors era una cosa solitària, però ben aviat, el 1845, va sorgir el primer viatge en grup, i de seguida la burgesia va establir les bases del món laboral i industrial per desenvolupar el turisme a gran escala. Ara tenim l’oportunitat de tornar a un turisme més especialitzat, menys nombrós, més exigent, més diversificat. Aquest plantejament suposa una menor afluència de persones, cosa que comporta uns beneficis econòmics també inferiors.
La situació actual permet cuidar el visitant i que aquest tingui una relació més individual amb l’obra d’art. I és el que, en el contacte amb l’art en directe, en el cos a cos, és transformador. Però cal deixar l’espai perquè es pugui produir aquesta trobada. La persona, quan s’hi troba, ho experimenta, ho percep, ho reconeix. Però per aconseguir-ho cal que es donin certs condicionants i es necessita cert silenci i certa soledat.
En l’origen del turisme es donava l’experiència de manera assolible, única i memorable. El retorn a aquesta cerca, a aquella experiència, necessita també una tasca educativa prèvia que reverteixi l’actual turisme i, de passada, la societat on vivim.
Xavier Fina
Director d’ICC Consultors
El repte més important al voltant de la reflexió conjunta entre turisme i cultura és transformar l’imaginari de la ciutat. Fins a l’arribada de la covid-19 hi havia un gran contrast entre la vivència cultural dels visitants i la del públic local. Una oferta semblava dirigida només al turisme i l’altra no hi tenia cap presència. Això té diversos efectes negatius. En primer lloc, la desconnexió entre la ciutadania barcelonina i alguns dels seus referents culturals fa la vivència cultural menys rica i diversa. Però també és un problema per als equipaments —especialment museístics—, que veuen disminuir dràsticament el nombre de visitants quan Barcelona deixa de rebre turistes. La pandèmia pot facilitar el fet que aquests equipaments recuperin el públic local.
Des del punt de vista cultural, hi ha moltes “Barcelones” que no arriben al visitant. Amb una vocació compromesa amb la diversitat, caldria definir estratègies per arribar-hi. Barcelona i les arts en viu. Barcelona i la lectura. Barcelona i els drets culturals. Barcelona i la creació. Barcelona i la música. Barcelona i el patrimoni industrial. Barcelona i l’espai públic. Barcelona i les indústries creatives. Sense sortir dels àmbits reconeguts com a culturals i sense pretensió d’exhaustivitat, aquest és un possible llistat per construir un imaginari complementari a l’actual. I per fer-ho cal comptar amb la complicitat de llibreries, biblioteques, teatres, auditoris i fàbriques de creació. Aquesta estratègia només serà útil per a la redefinició del model turístic en la mesura en què sigui consistent i sòlida des de la perspectiva de la política cultural.
Del número
N118 - abr. 21 Índex
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis