Barcelona Metropolis

El Sónar, d’altra banda, després d’uns inicis nòmades, en els quals fins i tot va passar pel Poble Espanyol, finalment es va poder estabilitzar en unes ubicacions fixes i va poder desplegar el seu programa heterogeni amb un format doble únic. Aquest estava integrat per les propostes diürnes al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i a l’actual Arts Santa Mònica, que giraven al voltant de les tendències futures pel que fa a la creació digital i artística contemporània, a més de molta música generada amb tecnologia de totes les filiacions estètiques imaginables, i les propostes nocturnes, al pavelló de la Mar Bella, enfocades en la música de club.

Al llarg del segle XXI, cadascun d’aquests dos esdeveniments musicals ha seguit el seu camí. El BAM s’ha refermat com a gran catalitzador del talent emergent i el Sónar s’ha convertit en un hub imprescindible dins el concert global de les músiques electròniques. I també, a través del Sónar+D, en catalitzador de la creació procedent de disciplines com la tecnologia, l’art, el pensament i la ciència. Convoca anualment més de 120.000 visitants a les actuals seus de la Fira de Montjuïc (dia) i la Fira Gran Via de l’Hospitalet (nit).

El passat que era futur

Durant els sis anys que vaig treballar al Sónar, vaig incrementar el meu nivell d’epistemologia musical, però també organitzatiu. I vaig aprendre dos grans principis: primer, els processos evolutius no necessàriament estan lligats a una capacitat de creixement il·limitada; i segon, mai s’ha de perdre el pols del que passa al carrer, i això comporta una inquietud activa constant. Com a contrast amb aquest segon aspecte, el festival ha mantingut inamovibles els integrants de la seva direcció, un triumvirat format per Ricard Robles, Enric Palau i Sergio Caballero. Vaig preguntar als dos primers sobre el context d’aquell primer Sónar: “El 1994 hi havia propostes artístiques, però minoritàries i disperses, i la distància amb Europa era molt gran”.

Així i tot, se la van jugar i van iniciar un projecte inèdit, sense referències. De fet, la part artística, a través del cinema, el disseny, les instal·lacions, la videocreació…, sempre ha tingut un gran protagonisme al Sónar. La seva imatge poderosa ha estat un fet distintiu respecte de la resta de festivals. Però aquest aspecte estava marcat al llibre de ruta des d’un inici? Sergio Caballero, responsable artístic del projecte, respon: “Arrenca amb la tercera edició, al Sónar 96. La imatge del festival ha permès explorar nous llenguatges allunyats dels codis propis de la indústria musical i de les tendències en general. S’hi afegeix, també, que pots arribar a audiències enormes més enllà dels teus públics, amb campanyes que es veuen a tot el món. El vídeo del 25è aniversari, Sónar Calling GJ273b, el va retuitar fins i tot la NASA”.

El present ja és passat

El Sónar s’ha caracteritzat sempre per gaudir d’una gran pulsió futuròloga, que li ha permès interpretar les constel·lacions sonores i mirar a través de la computadora de vidre, posant el focus en tot allò que ara sembla anecdòtic, però que demà serà norma. Sense anar més lluny, la imatge d’aquest any ha estat creada amb l’ajuda de la intel·ligència artificial (IA). Sergio Caballero explica que, per aconseguir la imatge del trentè aniversari, la IA s’ha entrenat amb les 29 que han definit els anys precedents i ha generat multitud d’imatges prova/error. “Ha estat en la bellesa generada en aquests errors on s’ha trobat la imatge gràfica del Sónar 2023.”

“Com s’ha pogut mantenir durant trenta anys i quina missió teniu?”, he preguntat als actuals directors. “No centrem l’atenció en les mateixes estètiques o comunitats cada any, sinó que modulem  el discurs al llarg de les edicions objecte del contracte. Cada edició té un caràcter propi, però hi ha un nexe vertebrador transversal que ens permet oferir un espai visible i adequat al nombre més gran de col·lectius de la ciutat”, responen. I afegeixen: “Pensem en un BAM plural i inclusiu que doni visibilitat a tots els col·lectius possibles, especialment als que històricament han quedat apartats dels escenaris del festival. Proposem una programació amb artistes de trajectòries i orígens diversos, siguin locals, estatals o internacionals. Amb una oferta estilística variada, clarament feminitzada i amb presència d’artistes no binàries, i amb una atenció especial a les emergències i els nous formats musicals”.

L’alternativa del que és alternatiu

L’esperit del BAM és alternatiu des del mateix moment en què va sorgir, i això pot semblar una contradicció si tenim en compte que forma part de les festes de la ciutat. Com ho veuen els directors artístics actuals? “El BAM és el vessant alternatiu de La Mercè, encaixa en les nostres feines prèvies dins els circuits independents. En l’àmbit formal, és un gust poder programar en grans escenaris a l’aire lliure i en espais públics. També ho és tenir en compte la pluralitat de gustos de les diverses poblacions de Barcelona.”

Sí, però, on comença la programació musical de La Mercè i on la del BAM? Com ho fan per no trepitjar-se? Responen a cor les integrants de L’Afluent: “Tenim llibertat total, però sempre intentem seguir uns itineraris estilístics segons l’escenari, que el cartell sigui, com a mínim, paritari en tots els sentits i que hi hagi una representació lingüística. Amb la direcció de La Mercè tenim molt bona relació i aprofitem cada nova edició per reunir-nos i complementar les nostres respectives línies editorials”. La gran vàlua del BAM és que sempre ha fet una aposta ferma pel talent emergent. De quina manera ho concep actualment L’Afluent? Responen tots cinc: “El talent emergent local és el que configurarà el discurs d’un futur; per tant, és crucial incorporar-lo i sempre té un bon percentatge de representació dins el programa. Que col·lectius com Catàrsia, Don’t Hit a la Negrx, Jokkoo, Toro, Sunkusi, Sin Sync o El Bloque TV, que són part del teixit musical actiu de la ciutat, participessin en l’edició de 2022 comissariant alguns espais d’aquests grans escenaris al carrer, parla de com conquistar aquests circuits convencionals”.

En definitiva, el Sónar i el BAM són dues propostes diferents pel que fa al format, d’evolució, de contingut, de pensament, però coincidents en molts altres punts, com ara la passió per la descoberta de nou talent o l’arrelament a la ciutat, el marc insubstituïble d’aquests trenta anys. No se sap com continuaran els seus camins, i menys en un món tan imprevisible com l’actual. El que sí que és segur és que continuaran exercint de motors necessaris i imprescindibles dels ecosistemes culturals locals.

Jordi Turtós
Periodista musical

“Per al desenvolupament de l’ecosistema musical de la ciutat, el BAM ha suposat tota una reflexió sobre els conceptes de triomf i èxit i sobre la música com a producte musical de masses. És, encara avui, una idea romàntica sobre el gaudi de la música en directe. I continua essent un aparador del talent emergent local.”

Nando Cruz
Periodista i autor de Pequeño circo i Macrofestivales

“El model de festival musical com a reclam turístic generador d’impacte econòmic neix i creix amb el Sónar. El BAM aconsegueix dues coses: trencar amb el model de festa major de tota la vida, on l’oferta musical eren els tres macroconcerts d’artistes conegudíssims, i obrir les portes a una nova escena independent.”

Santi Carrillo
Codirector artístic del BAM (1995-1999). Director de la revista Rock de Lux

“Vam recuperar espais com la plaça Reial, la plaça del Rei, el Moll de la Fusta… i va ser un èxit total. Venia molta gent de la indústria procedent de tot Espanya, sobretot de Madrid. El BAM va ser pioner en aquesta escena independent, que després es va desenvolupar en multitud de llocs.”

Ángel Molina
DJ i A&R de 30D Records

“Encara recordo la meva primera sessió com a DJ. Estava molt nerviós. El Sónar era la meva primera gran fita en aquell moment. Vaig fer un set arriscat i vertiginós, que va acabar amb un minut de soroll i silenci posterior, trencat per l’aplaudiment del públic. És impossible descriure amb paraules aquella sensació.”

Miqui Puig
Cantant i presentador de Pista de fusta a iCatFM

“Als noranta, el meu paper era molt estrany. Músic i descobridor. Jove i amb ganes de tot. El primer Sónar era com un primer viatge, sabíem que era nou, però no sabíem fins on arribaria tot allò. El BAM, en canvi, era com una festa major, però més moderna, a la mida.”

Óscar Abril Ascaso
Comissari de SonarMàtica. Coordinador en cap de Club9

“SonarMàtica era l’exposició temàtica i col·lectiva del festival que, malgrat ser només de tres dies, va suposar un gran aparador per mostrar els avenços de les arts digitals. Els programes lliures, el paisatgisme de dades, la realitat augmentada… Sempre vam ser els primers.”

Jordi Gratacós
Director del BAM (1993-2007) i del màster en Indústria Musical a la UB-IL3

“Després de trenta anys t’adones del canvi de voluntats i necessitats generacionals. La nostra era molt energètica. El motor érem nosaltres mateixos, només amb ànims inacabables i sense especulacions que no fossin les de caràcter social i cultural. Amb música en directe.”

Antònia Folguera
Comissària de Sónar+D

“A Sónar+D fem zoom in per mostrar les personalitats, els projectes i les idees més interessants del moment. Busquem reflectir el seu vessant tecnològic, artístic, científic, industrial i, sovint, filosòfic. Després fem zoom out per veure com tots aquests temes i aspectes es connecten entre si.”

Jordi Martí Grau
Regidor de l’Ajuntament de Barcelona

“El BAM va créixer agafant la mateixa identitat de festival i va generar una comunitat al seu voltant. Amb el Sónar i el BAM, Barcelona agafa una dimensió d’expositor del que no és evident en qüestions musicals i artístiques. D’entreveure tendències que després s’acabaran imposant.”