Barcelona Metropolis

El canvi climàtic s’accelera. Cada any es registren rècords de temperatura i cada cop hem de destinar més esforços a refer-nos de les estrebades dels fenòmens meteorològics extrems. Els danys són cada vegada més elevats, també en vides humanes. Un estudi publicat al gener a la revista Nature estima que, si no es prenen mesures contundents, d’aquí a final de segle es produiran a Europa 2,3 milions de morts prematures per l’augment de les temperatures. I Barcelona figura entre les ciutats amb més risc.

Les ciutats han passat de ser un espai d’aixopluc a ser un lloc de perill davant del canvi climàtic. El seu repte és doble: reduir l’impacte que tenen sobre l’escalfament global i mitigar-ne alhora els efectes inevitables. Si les ciutats són les que més contribueixen a les emissions d’efecte hivernacle, també poden ser l’agent de canvi més poderós. Barcelona ha demostrat una clara voluntat de ser-ho i, per aquesta raó, l’any 2022 la Comissió Europea la va escollir d’entre 400 candidates per formar part de la “Missió europea 100 ciutats intel·ligents i climàticament neutres per al 2030”.

Canviar la dinàmica no és fàcil. Hi ha moltes inèrcies que s’han de vèncer i molts interessos que cal alinear en una mateixa direcció. Per arribar a la neutralitat del carboni s’ha d’intervenir en molts fronts alhora, des de la planificació urbanística fins a la gestió dels serveis; des del model energètic fins al sistema de mobilitat o de gestió de l’aigua. I tot això, combinat amb accions de mitigació, com ara les mesures per reduir l’efecte d’illa de calor, combatre l’estrès hídric o prevenir els danys de les cada vegada més freqüents llevantades.

Aquests són els objectius del Pla Clima que l’Ajuntament de Barcelona va presentar el 2024, amb una dotació de més de 1.800 milions d’euros fins al 2030. És un full de ruta articulat en sis grans programes i amb mesures i accions molt detallades. Sabem que estem en un moment difícil, però no podem deixar-nos aclaparar per la magnitud del desafiament ni caure en una ecoansietat paralitzant. Sabem què s’ha de fer per sortir d’aquest atzucac, una paraula que, en origen, vol dir carreró sense sortida. Justament el que proposa el pla: una combinació de polítiques públiques i accions individuals.