Temps lliure, desigualtats i cures: què passa després de la feina?
- Llibres
- Plec de cultura
- abr. 25
- 6 mins
Darrerament, les perspectives del posttreball han guanyat rellevància, sigui per l’angoixa de perdre la feina o per l’optimisme sobre la reducció del temps laboral amb la intel·ligència artificial. En aquest context apareix el llibre Després de la feina. Una història de la vida a casa i la lluita pel temps lliure, escrit per Helen Hester i Nick Srnicek. L’obra trenca amb la visió centrada exclusivament en el treball assalariat i posa el focus en el reproductiu, el que actualment s’ha passat a anomenar treball domèstic i de cura. El punt de partida és: per què hauríem de voler reduir el temps que destinem a la reproducció social no assalariada?
La resposta que guia aquest interessant llibre es basa en una visió de la reproducció social que valori la llibertat de tothom: que reconegui el treball reproductiu com a treball, el redueixi tant com sigui possible i redistribueixi el temps restant d’una manera equitativa. Ofereix una anàlisi de com ha canviat la reproducció social al llarg de l’últim segle, per fer èmfasi en el treball de la llar no remunerat, amb un focus principal en els països amb rendes més altes, sobretot a Occident.
Els autors aborden aquesta qüestió des d’un punt de vista històric, crític i interseccional. Trenquen amb el “mantra” neoliberal: la productivitat ha augmentat un 400% en un segle, però el temps lliure, només un 3%. Paradoxalment, si abans l’ociositat aristocràtica era l’indicador més potent d’estatus social, actualment es fa ostentació del fet de “no parar”. La jornada laboral que més ha augmentat és la dels treballadors molt qualificats i els directius.
Els autors apunten que la revolució domèstica més important va ser la de l’arribada de l’aigua i el gas a les llars, ja que va implicar una reducció significativa del temps dedicat a les tasques domèstiques, i no pas la introducció dels electrodomèstics. Les noves tecnologies han elevat els estàndards de neteja i higiene, i això ha reforçat la criança intensiva com a factor de desigualtat. De fet, la proporció de renda dedicada a la criança no deixa d’accentuar la bretxa, cada vegada més gran, entre pobres i rics.
Coberta de Després de la feinaTreball reproductiu i desigualtats
Hester i Srnicek consideren que la família és un contenidor ampli de les desigualtats de gènere. En tots els països amb dades disponibles, les dones dediquen, de mitjana, 3,2 vegades més temps al treball no remunerat que els homes. Aquesta desigualtat no és només una qüestió d’hores i minuts, sinó també del tipus de tasques: elles solen assumir les més feixugues, fet que les perjudica perquè disposen de menys temps lliure. La situació empitjora quan les dones han d’assumir cures imprevistes sense suport extern.
Però aquest llibre no es limita a una diagnosi acurada del que ha estat el treball reproductiu, sinó que explora iniciatives que representen alternatives viables. Parla, per exemple, del model d’habitatge públic a Viena, que avui és un referent per a moltes polítiques, o de l’experiència de comunitats de dones que estimaven dones en espais no mixtos. En aquests espais, elles assumien totes les tasques i acabaven qüestionant-se què significa ser dona, enfrontant-se a la contradicció d’intentar desfer el gènere a través de la seva imposició rígida i biologitzada.
La proposta dels autors passa per un replantejament des del que és comunitari, per reconsiderar la innovació tecnològica i el procés creatiu. També defensen fugir dels plantejaments que redueixen la llibertat a triar un electrodomèstic individual i prioritzar alternatives com les cuines comunitàries. És a dir, proposen un control conscient i col·lectiu sobre com es despleguen els avenços tecnològics per reduir el temps necessari per al treball domèstic.
Potser caldria considerar una altra alternativa, que passi per una revalorització d’aquests treballs no com una tasca de la qual prescindir o a la qual reduir temps i dedicació, sinó com una activitat quotidiana que és la principal aportadora de benestar. Aquest plantejament no es desenvolupa al llibre, potser perquè els autors, mentre l’escrivien, van tenir tres fills i es van trobar totalment desbordats.
Després de la feina. Una història de la vida a casa i la lluita pel temps lliure
Helen Hester i Nick Srnicek
Arcàdia, 2024. 336 pàgines
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis