Barcelona Metropolis

Aprendre mútuament entre joves i grans

Si bé els optimistes tecnològics argumenten que les xifres creixents d’usuaris d’internet dins del grup d’edat avançada podrien indicar que el problema desapareixerà tard o d’hora, les persones grans encara disposen d’un paper limitat per adquirir habilitats digitals per elles mateixes. Per aquest motiu cal prendre altres mesures, a més de deixar passar el temps, perquè se solucioni la bretxa generacional. En aquest sentit, al marge de la recerca sobre els graus d’accessibilitat i d’adopció digital, calen enfocaments que vagin més enllà del desplegament tecnològic i que tinguin en compte la promoció dels contactes socials per influir en la digitalització, sigui mitjançant l’accés als recursos digitals o bé a través del suport en l’adquisició d’habilitats digitals. En aquesta línia, alguns estudis mostren els avantatges de l’aprenentatge digital intergeneracional, un esforç pedagògic que contribueix de manera positiva en les persones amb menys informació digital i que, a la vegada, enforteix les relacions intergeneracionals existents, reduint barreres i trencant els estereotips negatius entre generacions.

Per exemple, en un estudi de cas realitzat a Portugal, Azevedo i Ponte (2020) mostren la contribució positiva de l’aprenentatge intergeneracional entre persones emparentades per avançar cap a la inclusió digital i social de la gent gran, i també per a la promoció d’una major comunicació, suport, comprensió i solidaritat entre generacions. D’altres, com Leek i Rojek (2021), a través d’una investigació duta a terme a diferents ciutats europees (Berlín, Göteborg, Madrid i Sheffield), posen en relleu la importància de l’aprenentatge intergeneracional de persones no emparentades entre persones joves migrants i gent gran. En l’estudi queda palès que les eines digitals poden ajudar aquelles persones que no tenen un bon domini ni de les TIC ni de la llengua i, per tant, l’aprenentatge intergeneracional facilita la comprensió mútua i contribueix a trencar la polarització que es pot produir entre els joves immigrants i la gent gran no emparentada en benefici mutu d’ambdues parts. Més a prop tenim estudis com el de López Seguí (2019) sobre “socis digitals” a les poblacions de Vic i Centelles, a Catalunya, que s’emmarca en un projecte d’aprenentatge intergeneracional amb l’objectiu de millorar les competències digitals de persones de més de 65 anys en l’ús de telèfons intel·ligents i tauletes amb els seus “socis” intergeneracionals de 14 a 15 anys.

D’una banda, sabem que adquirir competències TIC pot reduir la bretxa digital entre les persones joves i la gent gran, alhora que ofereix una major autonomia als més grans i, en definitiva, un envelliment actiu amb inclusió social. I, de l’altra, l’aprenentatge digital intergeneracional pot conduir a una major cohesió entre les generacions pel que fa a com els joves i la gent gran s’identifiquen amb el món que els envolta, la seva visió i els seus valors. I aquest no és un tema menor. L’Agenda Digital per a Europa (2010-2020), una de les set iniciatives insígnia de l’estratègia Europa 2020 per al creixement i l’ocupació, defineix el paper clau de les TIC, i subratlla la rellevància del suport intergeneracional, especialment envers la gent gran en l’aprenentatge de l’ús de les tecnologies digitals. En aquest context, en el document ICT for Seniors’ and Intergenerational Learning, la Comissió Europea assumeix que l’ús de les TIC és un mitjà idoni per afavorir l’aprenentatge intergeneracional i per superar la bretxa digital.

Amb l’acceleració de la digitalització en les societats contemporànies, es fa necessari que les competències digitals de les persones més joves es puguin transferir de manera més efectiva a les persones més grans. I això és imprescindible en un context d’acceleració en l’ús i la implementació d’aplicacions com l’e-banking, l’e-shopping o l’e-health en l’economia digital actual. No fer-ho pot representar, en el millor dels casos, un benestar individual menor i, en el pitjor, una discriminació tecnològica que es manifesti en forma de pobresa i exclusió social. Aquesta darrera realitat l’hem vista massa sovint durant la pandèmia de la covid-19, quan molta gent gran sense accés a internet estava desconnectada i no podia seguir els consells en línia, cosa que provocava el seu aïllament social. En altres casos, no era la falta d’accés, sinó d’habilitats digitals, el que augmentava la manca de coneixement en limitar-ne l’accés.

En definitiva, tot i que sembla raonable pensar que les característiques socioeconòmiques individuals són rellevants per explicar la qualitat de l’accés i les habilitats TIC en la població de més edat, un enfocament únicament individualista ignora com les generacions joves i de gent gran interactuen i s’influeixen mútuament. En principi, els joves altament digitalitzats superen àmpliament en capacitats tecnològiques les persones més grans, incloent-hi els seus progenitors, i, per tant, es troben en condicions de proporcionar-los coneixements o recursos TIC. És a dir, les generacions més joves estan en una bona posició per tal que la gent gran es posi al dia dels avenços més recents. Malauradament, massa sovint als mitjans de comunicació i en la cultura popular es reforça la història de vides digitals paral·leles i separades entre joves i grans, malgrat que totes les generacions es mouen juntes en el temps i són interdependents entre si. De fet, en qualsevol lloc del món descobrim sistemes de reciprocitat intergeneracional: existeix una transferència sistemàtica de coneixements, habilitats, competències, normes i valors entre generacions. I les transferències no són només les que fa la gent gran al jovent, sinó també a l’inrevés. Una manera directa d’aquest darrer tipus es produeix a través de les iniciatives d’aprenentatge digital intergeneracional, o sigui, donant accés i informació rellevant sobre l’ús i la implementació de les TIC a la gent gran a partir de les competències TIC de la generació jove que està (generalment) més digitalitzada. Aquest intercanvi de coneixement també és possible de manera indirecta si la persona gran es troba en contacte constant amb gent jove i amb els seus hàbits i usos digitals.

Des d’aquesta perspectiva ampliada del capital social, les generacions més joves poden influir en una transició digital més universal si existeix solidaritat intergeneracional dins i fora de la llar, i si les persones joves i grans treballen cap a un objectiu comú de digitalització universal. En l’actualitat, tot i que s’està fent gran èmfasi en l’educació i les competències digitals de les persones més joves, especialment per la seva ocupabilitat futura, sovint s’oblida que aquests coneixements poden ser traslladats a les persones més grans, tal com ja s’ha fet en altres temes cabdals com la mobilitat sostenible o el reciclatge.

Referències bibliogràfiques

Azevedo, C. i  Ponte, C. “Intergenerational solidarity or intergenerational gap?”. Observatorio, 14 (3), 16-35. 2020.

Leek, J. i Rojek, M. (2021). “ICT tools in breaking down social polarization and supporting intergenerational learning: cases of youth and senior citizens”. Interactive Learning Environments, DOI: 10.1080/10494820.2021.1940214. 2021.

Seguí, F. L., de San Pedro, M., Verges, E. A., Algado, S. S. i Cuyàs, F. G. “An intergenerational information and communications technology learning project to improve digital skills: User satisfaction evaluation”. JMIR Aging, 2(2), e13939. 2019.