Barcelona Metropolis

La ciutat semblava haver perdut per sempre el seu passeig per excel·lència, o almenys així ho pensaven moltes persones. L’equip Km_zero va guanyar el concurs d’idees per millorar la Rambla amb un projecte que vol que sigui catalitzador de l’esperança col·lectiva en el seu renaixement.

La Rambla –o les Rambles, com prefereixen anomenar el passeig per destacar-ne la multiplicitat i la diversitat, i alhora respectar la denominació tradicional i encara més estesa– es repensarà gràcies a l’equip Km_zero, que va guanyar el concurs per a la millora integral d’aquesta importantíssima via barcelonina. L’arquitecta Itziar González (1967), exregidora de l’Ajuntament i veïna de Ciutat Vella, lidera el projecte, que detalla en aquesta entrevista. Ens rep en un dels baixos del Palau de la Virreina, on treballa en equip des de fa setmanes i on tots els veïns són benvinguts a col·laborar.

A les pàgines que segueixen, Itziar González ens parla dels canvis que preveu al passeig i del mètode horitzontal que vol fer servir per aconseguir que hi participi tothom que ho vulgui. D’aquí a un any les línies mestres haurien d’estar decidides i s’hi podrien començar les obres.

Comencem pels arbres, els magnífics arbres.

L’element natural de l’arbrat és essencial. Els arbres estan molt a prop els uns dels altres i, per tant, han agafat molta alçada per buscar la llum. Des dels balcons, doncs, pots veure el passeig, perquè les capçades no en tapen la visió. Tenim la intuïció que l’arbre, com a presència, com a generador d’ambient, l’hem d’aproximar als espais d’estada. Ara parlo com a veïna: és una llàstima això d’estar flanquejada d’arbres sense poder-ne gaudir. Disposem ja d’informes molt específics sobre l’estat de l’arbrat, però aquesta informació no ha sortit dels despatxos. Volem que el nostre interlocutor especialitzat en arbrat, Josep Selga, biòleg i tècnic, l’agafi, la valori i la comparteixi amb tothom. I es validarà, o no.

Objectiu: fugir del monocultiu turístic.

Quan diem fugir del monocultiu, ho diem com a repte general: no podem especialitzar tant la nostra ciutat. No hi pot haver parts de la ciutat d’ús exclusiu per a un sol col·lectiu. I ara, sobretot després de l’atemptat, la Rambla és al cor dels barcelonins. El motiu que la gent dona per no venir és precisament que troben la Rambla massa especialitzada en consum turístic. El nostre repte és fer reconnectar els barcelonins amb la idea que les Rambles són el lloc de més expressió col·lectiva de la ciutat, escenari de manifestacions i revoltes, dotat d’un patrimoni arquitectònic impressionant i espai central entre dos barris intensos, el Raval i el Gòtic. Tot això fa que sigui irrenunciable l’objectiu de rescatar el passeig per tornar-hi a fer vida activa com a barcelonins.

Objectiu: fer visible el circuit econòmic i redistribuir beneficis. No sé si serà fàcil.

No sabem prou bé què passa a les Rambles. Estem instal·lats en una sèrie de tòpics: hi ha molts turistes, els restaurants no són gaire bons. Hi ha massa comentaris negatius contra la Rambla i aquest equip té clar que la millor manera de neutralitzar la negativitat és fent un exercici d’objectivitat. No coneixem gaire coses del circuit econòmic que s’hi crea. Ignorem l’activitat real que genera, quin tipus de riquesa s’hi produeix. Els restaurants, compren a la Boqueria? Aquest dispositiu tan brutal i únic de fer ciutat que és la Rambla, com retroalimenta dinàmiques econòmiques per a la resta de la ciutat? Un dels nostres tècnics, Ernest Canyada, és expert en anàlisi de la situació laboral al món del turisme. Per generar aquest debat col·lectiu podríem aconseguir totes les informacions i endreçar-les, posar-les sobre la taula. Creiem que és la millor manera de combatre la negativitat. Qui es pensi que parlant malament de la Rambla ajuda a canviar-la, s’equivoca.

En el circuit econòmic s’inclouria el lloguer dels pisos?

Al passeig es van plantar plàtans perquè les arrels aguantessin la terra quan hi havia riuades. El fet lineal dels arbres el marca. De la mateixa manera, doncs, el veí, la massa veïnal, garantirà que hi hagi una dinamització comunitària. Vejam, per exemple: què passa amb el Portal de l’Àngel? La normativa impedia obrir grans magatzems si a dalt hi havia veïns. Però, en canvi, què ha passat? Ho recordo de quan era regidora: d’una forma estranya van anar desapareixent aquests veïns. En parlo al meu llibre Per no perdre peu, que actualitza el Barcelona, pam a pam, d’Alexandre Cirici. Ara, de nit, el Portal de l’Àngel és un espai desolat. I nosaltres no volem que això passi també a la Rambla.

Quants veïns té la Rambla?

Ens consta que n’hi viuen cent vint.

Com diu? Només cent vint?!

Empadronats n’hi ha més. Però comptabilitzats per SOS Rambles n’hi ha molt pocs. Totes aquestes dades s’han de comprovar. Ara ens sentim com uns intermediaris privilegiats. Aquesta feina, la visibilització de dades, també és la nostra feina. Esteve Boix, un dels nostres col·laboradors, es dedica precisament a això.

Parleu de tractar de manera subtil els temes de seguretat. L’article 155 us ha afectat? Us haureu de menjar bol·lards?

Certament, hi ha mesures que ens afectaran en la feina. Ara, el repte de Km_zero és trobar una manera no defensiva de protegir la Rambla. Estem totalment en contra de fer del passeig un recinte tancat.

Anem a l’inici. A la plaça de Catalunya hi ha un problema geològic.

Hi ha la topografia. A la plaça de Catalunya hi ha el que s’anomena un taló geològic. Entre la plana de Barcelona i Ciutat Vella hi ha un desnivell. Es veu molt clarament al carrers d’Estruc i de les Moles, a les connexions respectives amb Fontanella, que són molt empinades. El nostre objectiu és, com deia, garantir i facilitar el moviment de les persones.

La Rambla porta a Colom? No queda clar.

El final més bonic de les Rambles són les Golondrines. Vull fer una picada d’ullet als companys de les Golondrines, que són membres de la junta dels Amics de la Rambla i que sempre han estat molt compromesos amb el passeig. Les Rambles porten al front marítim, i la seva continuïtat no s’obté a la Rambla de Mar, que va al Maremàgnum, sinó vorejant el passeig de Colom mirant cap al mar.

Al front marítim hi ha diversos edificis militars. Se’ls podria quedar la ciutat per donar-los un ús diferent?

És una idea: destinar aquests edificis a usos col·lectius i culturals. Hi podríem posar biblioteques. Tenim també el Govern Civil, Correus. En qualsevol cas, és clar que la Rambla reconnecta amb un passeig marítim i, en conseqüència, ha de ser capaç d’entomar la condició marítima de Barcelona per rescatar-la del mercantilisme d’un port que torna a donar l’esquena a la ciutat.

Quants edificis singulars té la Rambla?

Hi ha més de trenta edificis catalogats individualment: l’Antiga Foneria de Canons, la casa March, el teatre Principal, la casa Xuriguer, la casa Fradera, el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Virreina, la casa dels Paraigües... Des del punt de vista del paisatge urbà és un conjunt que cal protegir i potenciar com a espai cultural i mediambiental. Hi ha moltes anècdotes que podem descobrir als esgrafiats que es feien a les façanes per tal d’amagar les remuntes de les finques originals. Aquí mateix, davant del Palau de la Virreina, hi ha un esgrafiat amb uns angelets que miren cap a baix i diuen “Ja som quatre”. Ja som quatre plantes!

Ben curiós!

En quin altre lloc de Catalunya trobes una concentració d’equipaments tal, on es desenvolupen activitats relacionades amb la cultura? Començant pel mateix Institut de Cultura de Barcelona, al Palau de la Virreina, fins a diversos teatres, hotels on s’han allotjat personatges rellevants de la història contemporània –com ara el Continental, el Quatre Nacions o el Lloret–, seus d’entitats culturals, establiments comercials com la Casa Beethoven, etc. Estem fent una cartografia de tots els equipaments que tenen a veure amb la cultura, la ciència i la tècnica. La idea de la Rambla com a espai cultural és fonamental. En aquest sentit, entre altres iniciatives, considerem la preparació d’una estratègia per fer una programació conjunta.

Un dilema clàssic: els cotxes, els traurem o no?

Ara s’està debatent el pla de mobilitat de Ciutat Vella i hi hem d’encaixar la proposta més coherent amb les estratègies generals. Ara bé, el nostre tècnic en mobilitat, Ole Thorson, prefereix que parlem de “moviment”, el moviment de les persones. I acabarem decidint entre tots com s’ha de configurar la presència dels cotxes. Hi ha qüestions importants a considerar, vinculades a la logística i al transport públic.

I ara una qüestió de mètode: com aconsegueix que la gent cooperi?

Fa uns mesos es presentava el llibre Voreres, la memòria subtil, de Frederic Perers, publicat per l’Ajuntament de Barcelona, sobre els panots amb lletres dels carrers. Per la mateixa època va aparèixer Escofet, símbol industrial de Barcelona. Arts, disseny i arquitectura en la creació de valor, d’Emilio Farré-Escofet, publicat per Angle Editorial. En un mateix mes es van presentar dues reflexions de com s’urbanitza la ciutat, i totes dues demostren que hi va haver un moment en què la iniciativa industrial reconeixia l’oportunitat de contribuir a l’interès general mitjançat la millora urbana. Inicialment l’Ajuntament feia pagar als propietaris la despesa d’instal·lar voreres davant les seves finques, però a poc a poc es va fer càrrec del cost de tota la urbanització de la ciutat. I aquí és on Frederic Perers detecta com la maquinària burocràtica de l’Administració sovint esdevé cega. Quan van arribar els ajuntaments democràtics i es va actualitzar el nomenclàtor dels carrers, es van modificar les plaques de les façanes, però no es van tocar el noms del terra, i així, per exemple, trobaves en una façana una placa on posava “Diagonal”, però a terra hi deia “Avenida Generalísimo Franco”. Voreres recull una de les accions artístiques de Perers, on rescata alguns panots de lletra abandonats i els recompon per escriure el lema “Els carrers seran sempre nostres”. Aquest és justament l’esperit de treball de Km_zero. Volem retornar a l’Administració una finor i una proximitat que la burocràcia sovint no li permet. La cosa és repartir rols. Jo sempre parlo de la teràpia administrativa; l’Administració necessita teràpia. I necessita posar-se a la pell dels altres agents i no acumular tant poder de decisió. Perquè gestionar ciutat no és el mateix que fer ciutat. Hi ha una gran diferència.

A Km_zero teniu sociòlegs, arquitectes, urbanistes. Un equip multidisciplinari.

El mateix concurs d’idees per a la millora de la Rambla demanava la creació d’un equip interdisciplinari. Volien sociòlegs, economistes, arquitectes, enginyers, ambientòlegs, etc. Hi hem convidat persones que ja porten temps treballant a Ciutat Vella i en són molt coneixedores. Per exemple, l’equip Ekona, de Iolanda Fresnillo, Sergi Cutillas, Pablo Cotarelo i Itziar Giménez, que ha elaborat el pla Queda’t de Ciutat Vella, o Paul B. Preciado, que va col·laborar amb el MACBA com a director dels seus programes públics i fa temps que treballa sobre la funció de la cultura com a constructora d’espai públic. Jo mateixa vaig ser regidora de Ciutat Vella i visc a vint metres de la Rambla. Olga Tarrasó, per la seva banda, és coautora de la reurbanització dels passejos dels molls Barcelona i de la Barceloneta, i l’estudi de Lola Domènech ha firmat la recuperació de l’espai de la font de Carmen Amaya a la Barceloneta i la remodelació del passeig de Sant Joan.

Les Rambles o la Rambla?

A la memòria popular el nom del passeig s’ha fixat en plural, les Rambles. Però per a l’Administració és la Rambla. Nosaltres hem triat dir-ne les Rambles perquè són moltes i diverses. Hi ha les Rambles que volen uns, i les que volen els altres. Finalment, a partir de la nostra anàlisi vam veure que la Rambla és un fora muralla i que a les portes s’hi generaven espais, places. La rambla dels Estudis, la de les Flors, etcètera. Eren les Rambles: àmbits espacialment centrats en ells mateixos que s’encadenaven. La idea nostra, la nostra intuïció, és que hi hagi una concatenació de Rambles, com una mena d’àgores, que ens permeti fugir del passadís central actual dedicat gairebé exclusivament al consum turístic.

Doneu internet gratis a la Rambla! La tindreu plena de veïns.

No n’hi ha prou, amb aquestes coses. És el cas de l’establiment Apple de la plaça de Catalunya, que atrau un munt de gent perquè hi ha un bon Wi-Fi a la vorera. L’altre dia, a la presentació que la regidora Gala Pin va fer als veïns i entitats del nostre equip Km_zero, un home va reivindicar centres de dia per a gent gran i escoles bressol! Nosaltres creiem que, si estudies bé quins són els camins escolars, els espais de joc, els llocs més acollidors per seure, augmenten les possibilitats que els veïns hi vulguin tornar. Si a sobre fas programacions culturals, sens dubte hi tornaran.

Rehabilitació o gran obra? Ressituar o fer cosa nova?

La nostra mirada és integral i alhora respectuosa amb l’entorn patrimonial existent. Si hem de treballar al subsol per tal de millorar les condicions dels plàtans, es fa. Hi ha túnels i refugis a sota de la cota del carrer que cal tenir en compte. També ens centrarem en l’estudi dels habitatges i de les condicions de les finques, especialment les de propietat pública. Els veïns que van demanar que ens presentéssim al concurs auditaran la nostra feina i vigilaran que al final de tot el procés no hi hagi només millores al carrer, sinó també, per exemple, l’ascensor que des de fa tant temps reclamaven.

El gran perill i la gran esperança del projecte?

La gran esperança és que per fi siguem capaços de fer coses junts, veïns, Administració i tècnics experts, per demostrar que és possible reconduir les actuals dinàmiques de la Rambla. Massa gent l’havia donat per perduda! I veiem aquest projecte com una oportunitat de fer real una esperança col·lectiva, per vèncer una inèrcia desencisadora. Ara és un espai d’unitat. És responsabilitat de l’equip no decebre aquesta il·lusió. El gran obstacle serà l’existència de gent amb una visió privativa del que s’ha de fer, que no accepti les regles del joc cooperatiu. Volem que tot el procés sigui transparent i públic, perquè les preses de decisió siguin col·lectives i es puguin argumentar. Reivindiquem una planificació dinàmica que s’adapti als reptes sempre nous i canviants que sorgeixen en un epicentre de la globalitat com són les Rambles.

S’ho pren com a repte personal?

L’encàrrec és d’un any; precisament li devia encara un any de feina al districte de Ciutat Vella, perquè vaig dimitir com a regidora al tercer any. De manera que hauré acomplert el meu compromís de treballar quatre anys per Barcelona! Es pot dir que s’acaba un cicle. Al cap de poc de començar el meu mandat, coincidint amb les festes del Roser, vaig fer pública la meva proposta d’iniciar els treballs per a una intervenció integral a les Rambles. Era el 28 de setembre de 2007, i mira: deu anys després sembla que podré ajudar que es faci realitat...