Barcelona Metropolis

La lluita contra el canvi climàtic passa per les ciutats. El foment del transport públic i les energies renovables, la transformació urbanística i la reducció de les emissions dels vehicles de combustió són mesures urgents, però igualment calen actuacions d’adaptació i mitigació per garantir la salut i el benestar de les persones. La creació de refugis climàtics és una d’aquestes accions que es despleguen en ciutats com Barcelona, Brussel·les, París i Rotterdam per oferir acollida i espais de confort tèrmic en moments crítics com les onades de calor.

El canvi climàtic afecta el conjunt del planeta, però hi ha ecosistemes, regions i fins i tot ubicacions concretes on aquest procés d’augment de les temperatures provocat per activitats humanes es fa més evident i colpidor. Les grans ciutats en són un exemple. I dins d’aquestes, hi ha districtes i barris amb notables diferències tèrmiques —com és el cas de Barcelona— que fan que aquest impacte sigui més greu en les persones grans i en les més sensibles.

Les urbs compartien històricament fenòmens climàtics relativament moderats, com les illes de calor. Aquestes es caracteritzen per un augment lleu de la temperatura als nuclis urbans —respecte al gradient tèrmic de la perifèria— per culpa de la gran quantitat d’edificis, infraestructures, zones asfaltades, trànsit motoritzat i contaminació atmosfèrica presents. L’escalfament global se suma al fenomen illa de calor per convertir algunes ciutats en llocs de difícil habitabilitat en períodes estiuencs i, molt especialment, durant les onades de calor.

Barcelona no n’és una excepció. Més aviat és un exemple negatiu de l’impacte del canvi climàtic en les ciutats, un exponent de la necessitat d’actuar localment contra l’escalfament del planeta. Dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) indiquen que en les tres darreres dècades (etapa de major increment del canvi climàtic) cada any moren a Barcelona una mitjana de 150 persones pels efectes de la calor extrema. L’any 2003 va marcar un rècord pel que fa a onades de calor a la ciutat, amb 13 dies d’estiu amb temperatures molt per sobre de la mitjana. En concret, del 8 al 16 d’agost es van superar els 38 °C.

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) indica que, segons els darrers estudis científics, si es manté la tendència actual, el 2050 s’haurà arribat a un increment global de la temperatura de 2 °C (respecte a la temperatura mitjana preindustrial) i el 2100 s’arribarà als 3 °C de més.

L’objectiu marcat als Acords de París (de 2015) és actuar a escala mundial per evitar que se superi l’increment d’1,5 °C de mitjana, però, tot i això, en ciutats com Barcelona aquesta xifra queda clarament superada en èpoques d’estiu, recorda l’ICTA-UAB. Els episodis de clima extrem, com les onades de calor, són ara més freqüents, ho seran encara més en el futur “i tindran efectes especialment en les persones més vulnerables a la calor: infants i gent gran”, destaca l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals.

Respostes de ciutat a l’emergència climàtica

El Pla Clima aprovat en plenari del Consell Municipal de Barcelona l’octubre del 2018, la Declaració d’Emergència Climàtica del gener del 2020 i el Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica 2030 aprovat el 2021 són respostes a aquest repte d’impacte creixent. “El Pla Clima de 2018 va ser un primer pas per dotar la ciutat d’eines per adaptar-se i mitigar l’impacte del canvi climàtic, amb les onades de calor com una de les situacions en les quals es fa evident el problema en la salut i el benestar de les persones”, recorda Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de Barcelona.

Les conclusions d’aquesta avaluació científica encara estan en fase d’elaboració i publicació oficial, però Mònica Ubalde avança que els resultats han estat positius en molts aspectes. Dues de les conclusions que es poden extreure dels primers anys de funcionament dels refugis climàtics a Barcelona són, d’una banda, la necessitat de treballar no només en la creació sinó també en el manteniment i la millora constants, i, de l’altra, la possibilitat d’aprofitar els coneixements adquirits en les actuacions a les escoles refugi per fer créixer la xarxa i els equipaments corresponents en altres espais públics. “Les escoles són punts estratègics repartits per tota la ciutat, i moltes de les coses que hem comprovat que funcionen com a refugi climàtic a les escoles poden funcionar en altres espais”, conclou Mònica Ubalde.

Preparar els centres educatius per al canvi climàtic

Un segon projecte científic, en aquest cas coordinat per experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), treballa igualment en l’anàlisi de l’impacte transformador d’intervencions per a l’acció climàtica com les que està posant en pràctica la iniciativa Refugis climàtics a les escoles. En aquest cas, el projecte rep el nom CoolSchools, té abast europeu (inclou també escoles de Brussel·les, París i Rotterdam) i compta amb la participació de 16 socis, entre ajuntaments, universitats, centres de recerca, associacions i cooperatives socials. La recerca disposa d’un finançament de més d’1,5 milions d’euros per als pròxims tres anys, aportats pel fons europeu Urban Transformation Capacities (JPI Urban Europe), en el qual participa l’Agència Estatal de Recerca (AEI).

Isabel Ruiz Mallén, líder d’aquest projecte i investigadora Ramón y Cajal de la Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA) de la UOC, explica que “les solucions que s’estan implantant pretenen protegir els nens i nenes davant de riscos derivats del canvi climàtic, i millorar l’adaptació dels centres educatius a aquest nou context”. “El que volem veure a partir de les actuacions que s’estan implementant en aquestes quatre ciutats és l’impacte que aquestes intervencions tenen en termes de sostenibilitat urbana, resiliència al canvi climàtic, justícia social i foment de l’educació de qualitat”, descriu l’experta de TURBA, un grup de la UOC que centra la seva tasca en l’anàlisi de les transformacions urbanes socioambientals i tecnològiques amb una perspectiva crítica i interdisciplinària. Més enllà de les actuacions puntuals, la investigadora Isabel Ruiz Mallén recorda que aquestes transformacions socioeconòmiques als patis de les escoles “aspiren a ser dinamitzadores dels canvis socials en els districtes urbans i servir de catalitzadores per arribar a transformar també les llars i el veïnat”.