Polítiques municipals per a la inclusió digital
- Dossier
- jul. 22
- 11 mins
Davant la necessitat de no deixar ningú enrere, les ciutats impulsen projectes per a la inclusió digital, i faciliten l’accés i l’ús de les noves tecnologies. Per aconseguir-ho, Barcelona ha creat la figura dels agents TIC, el Cibernàrium impulsa la capacitació tecnològica i a Trinitat Nova s’ha iniciat el projecte pilot “Connectem Barcelona” per fomentar la inclusió digital als barris.
Tenim un nou problema a l’agenda pública: la bretxa digital. No és que la problemàtica no existís anteriorment, però ha mutat de tal manera que requereix noves respostes. La hiperdigitalització de la societat, un fenomen propi de l’inici del segle xxi, s’ha vist accelerada amb la pandèmia, especialment a partir dels confinaments durs. Tal com pronosticava l’any 2000 el sociòleg Manuel Castells, aquest fet ens ha conduït a una realitat híbrida, on les dimensions presencials i virtuals convergeixen i es confonen. Hem pogut utilitzar —i fins i tot gaudir— el potencial de les disrupcions digitals, però, alhora, tots aquells que en major o menor mesura no són capaços de fer-ne ús es troben en el risc de caure en l’escletxa digital. Quan la dimensió digital és tan present i rellevant en el nostre dia a dia, caure en aquesta bretxa és sinònim d’exclusió social. Avui constatem que internet, lluny de ser quelcom accessori, s’ha convertit en la porta d’accés a serveis i a drets fonamentals.
Davant d’aquesta emergència digital, i tenint en compte els nous matisos d’aquest problema, l’octubre del 2020[1] l’Ajuntament de Barcelona va dur a terme una enquesta per conèixer amb profunditat la realitat de la bretxa digital a la ciutat sota l’impacte de la covid-19 i, a través de noves polítiques públiques, donar noves respostes per a la inclusió digital. A partir de l’anàlisi de les tres dimensions que configuren la bretxa digital —accés a internet, dispositius i ús de les tecnologies— n’hem obtingut una fotografia acurada.
Pel que fa a l’accés a internet, el 8,1% de les llars no hi estan connectades. La manca d’accés es concentra en les persones de més de 74 anys. Les llars que no es connecten per raons econòmiques són només l’1% de la població, unes 6.000 famílies, aproximadament. Si ens fixem en els dispositius, malgrat que pràcticament tothom disposa de telèfon mòbil, comencem a veure les primeres diferències per classe social. Així, a les llars de renda més alta, la mitjana de dispositius electrònics és de 6, mentre que la xifra baixa a 4,7 en els domicilis on el nivell de renda és més baix. Aquestes dades són rellevants perquè no és suficient disposar d’un ordinador o dispositiu per família, sinó que en caldrien tants com membres visquin a la llar.
Les diferències més grans apareixen quan s’analitza quin és l’ús que es fa d’internet, que està directament associat a la capacitació digital. Els factors que influeixen són, principalment, l’edat, el nivell d’estudis, la renda i la situació laboral. En termes generals, l’ús decau a partir dels 60 anys. L’edat de jubilació també marca un ús menys intensiu. Per nivell formatiu, les persones que tenen estudis postobligatoris són les que treuen més profit d’internet. La renda, en canvi, no té un impacte significatiu en termes generals en el major o menor ús de la xarxa.
Si mirem les dades amb detall, quan es tracta de fer tràmits digitals amb l’Administració per accedir a serveis o prestacions, constatem diferències importants. Per exemple, en les àrees de renda mitjana o alta, més del 75% de les persones ha fet algun tràmit electrònicament amb l’Administració, mentre que als barris amb renda baixa l’ha fet el 63,7%. Entre les persones de més de 74 anys, l’accés a aquests serveis es redueix fins al 34,2%. Les xifres posen en relleu la importància que té la capacitació. De fet, aquesta és la variable que més determina la bretxa digital.
Accions per reduir la bretxa: agents TIC, Cibernàrium i “Connectem Barcelona”
Davant d’aquest context, l’Ajuntament ha impulsat algunes respostes en forma d’accions i polítiques públiques; unes són de caràcter conjuntural, pensades per fer front al confinament, i altres han estat pensades davant un nou context a llarg termini. En començar la pandèmia es va desplegar un pla de xoc per a la inclusió digital[2]. Entre altres mesures, el pla va incloure la donació de dispositius per accedir a formacions d’inserció laboral en línia, es van implementar mentories virtuals dirigides a les famílies perquè aprenguessin a utilitzar les plataformes digitals escolars i es van desplegar pel territori agents TIC per fer acompanyament en la tramitació digital.
Els agents TIC acompanyen les persones que necessiten ajuda per tramitar electrònicament prestacions com l’atur o l’ingrés mínim vital.
Els agents TIC són treballadors de l’Ajuntament de Barcelona que, de manera presencial a partir de cites concertades, acompanyen les persones que necessiten ajuda per tramitar electrònicament prestacions com l’atur o l’ingrés mínim vital. El programa “Agents TIC” s’ha consolidat com a servei municipal, ja que hi ha un percentatge de la ciutadania —gens menyspreable— que necessita un acompanyament per a la tramitació de serveis digitals, ja sigui per les dificultats dels tràmits o bé per patir la bretxa per manca d’accés, de dispositius o d’ús de les tecnologies.
Compartim alguns indicadors que il·lustren el servei que ofereixen els agents TIC. El 57% dels usuaris d’aquest servei són dones i la majoria són persones d’entre 25 i 55 anys. Es tracta d’una franja d’edat relativament jove, ja que moltes d’aquestes persones són perceptores de prestacions d’atur o de l’ingrés mínim vital. Amb aquesta dada es trenca el tòpic que la bretxa digital afecta únicament o principalment les persones grans. Pel que fa al tipus d’assessorament, el 29% de les demandes són per descarregar informació i documentació en línia (vida laboral, certificat d’empadronament, informació de renda, etc.). En segon lloc, amb el 21%, hi ha les demandes de cita prèvia per realitzar algun tràmit (DNI, SEPE, OAC…). I, en tercer lloc, la demanda més significativa és la gestió dels certificats digitals.
A la vegada, Barcelona Activa —i concretament el Cibernàrium, el servei de divulgació i capacitació tecnològica que acredita més de vint anys d’experiència— ha augmentat i diversificat l’oferta formativa per adaptar-se a les noves necessitats. Actualment, continua oferint formació tecnològica bàsica amb cursos d’ofimàtica o de navegació per internet, però també incorpora formació digital transformadora alineada amb les demandes del mercat de treball, com ara cursos de programació web, gestió de dades o màrqueting digital, entre altres. El Cibernàrium disposa de 14 punts físics on dur a terme la formació presencial (al 22@, a Nou Barris i a les biblioteques municipals) i un entorn virtual per fer formació en línia. Anualment s’hi formen al voltant de 15.000 persones en competències digitals.
Cal esmentar també el projecte pilot d’inclusió digital als barris “Connectem Barcelona”. Impulsat per l’Ajuntament, amb el concurs de més 30 entitats, empreses i institucions, va començar amb una prova pilot el setembre del 2021 per desplegar una resposta integral a les tres dimensions de la bretxa digital a Trinitat Nova. Durant un any, 400 famílies d’aquest barri tenen accés a internet, dispositius i acompanyament, i s’avaluarà l’impacte que ha significat per a aquestes llars disposar d’eines tecnològiques i assessorament de qualitat. El projecte ha de servir per avaluar l’impacte en l’empoderament personal que dona l’ús d’internet, i alhora per avaluar les eines actuals que executa el consistori per fer front a l’emergència digital amb l’objectiu de modificar-les, si s’escau.
Què fan les ciutats d’arreu per combatre la bretxa digital
Tot i que els contextos de cada ciutat són diversos[3], emergeixen elements comuns quan fem una anàlisi comparada entre les ciutats d’arreu del món per veure com aborden les polítiques per combatre la bretxa digital. Els governs municipals s’han apropat d’una manera més holística i més centrada en la inclusió que en el component digital.
Les ciutats de Bordeus, Buenos Aires, Johannesburg i Mont-real han desplegat una xarxa wifi municipal pública.
L’autoritat metropolitana de Bordeus, Bordeaux Métropole, està desplegant una xarxa de wifi pública per garantir que tots els seus habitants tinguin accés als serveis digitals bàsics. Bordeus ha passat d’una visió del wifi com una eina complementària que “està bé tenir” a entendre-la com un servei bàsic que fa possible respondre a demandes socials i garantir la inclusió. Durant la pandèmia, a més de la connectivitat, Bordeaux Métropole va prestar tauletes digitals a través dels centres d’educació primària a aquelles famílies que no tenien accés a dispositius intel·ligents a casa, i va desenvolupar un programari per ensenyar els elements bàsics per navegar pels portals digitals municipals. També va contractar personal —un perfil híbrid entre treballador social i formador multimèdia— per oferir acompanyament als usuaris.
La ciutat de Buenos Aires té moltes dificultats en termes d’estabilitat i velocitat de connexió a la xarxa, sobretot en les urbanitzacions informals. Per això l’Ajuntament està desplegant una xarxa wifi municipal pública, la BA WiFi, que funciona de manera gratuïta en espais públics i no té limitacions de temps. Pel que fa a l’accés als serveis públics digitals durant la pandèmia, Buenos Aires va implementar el Boti, un projecte per proporcionar una comunicació directa a través de WhatsApp entre l’Ajuntament i els habitants sobre qüestions relacionades amb serveis públics com el transport o la salut.
A Johannesburg, només el 40% de la població té accés a internet a través de dispositius intel·ligents. És per això que l’Ajuntament, a més de digitalitzar cada cop més serveis públics a través de la plataforma e-Joburg i millorar l’experiència dels usuaris als portals municipals digitals, està desplegant una xarxa wifi pública. Pel que fa a la capacitació, la ciutat sud-africana aposta per garantir una bona experiència d’usuari, impulsant tecnologies fàcils de fer servir que no intimidin els ciutadans.
Mont-real ha situat la inclusió digital com un element fonamental de l’estratègia de ciutat “Montréal 2030”, que també inclou altres àrees temàtiques dels drets digitals, com ara la privacitat o la gestió ètica de les dades. La ciutat canadenca ha desplegat una xarxa pública de wifi en espais públics molt transitats, proveïda gràcies a una col·laboració publicoprivada. A més, el govern federal dona subsidis a les famílies que tenen dificultats per pagar la factura d’internet —el Canadà és un dels països on aquesta és més cara—, i l’Ajuntament ofereix suport a les famílies amb rendes baixes perquè tinguin accés a dispositius de qualitat. Pel que fa a la capacitació, a més dels programes clàssics de formació i acompanyament, Mont-real té en curs un projecte per formar infants en programació.
La ciutat de Nova York afronta molts reptes relacionats amb la inclusió digital, sobretot pel que fa al desplegament de la fibra òptica en moltes zones de la ciutat i a fer assequibles els serveis d’internet. Per això, l’Ajuntament de Nova York ha creat el “NYC Internet Master Plan”, amb l’objectiu de transformar la infraestructura de banda ampla nova, de propietat pública i d’accés obert, basant-se en cinc principis: equitat, rendiment, assequibilitat, privacitat i elecció. Les noves xarxes assequibles es desplegaran, de manera prioritària, en barris que no disposen de connectivitat —i que històricament han estat infrarepresentats a causa de barreres racials i econòmiques— amb la participació d’empreses liderades per dones i persones de col·lectius minoritzats. Pel que fa a la capacitació, a través de programes com “Connected Communities”, l’Ajuntament de Nova York reconeix i reforça el rol fonamental de les biblioteques públiques, les activitats extraescolars i les organitzacions comunitàries locals en la difusió de l’adopció generalitzada d’internet. A més, durant la pandèmia, gràcies al programa “Connected NYCHA: Older Adults”, l’Ajuntament va donar 10.000 tauletes amb connexió a internet. Nova York també considera que la creació de serveis moderns, adaptats a l’usuari, intuïtius i accessibles és una part bàsica de la inclusió digital, i treballa perquè tots els seus serveis digitals funcionin d’aquesta manera.
Finalment, la ciutat de São Paulo disposa d’una xarxa de fab labs públics amb dispositius i personal de suport a la capacitació. I la vol convertir en hub per a la provisió de serveis socials a les comunitats, tot generant entorns favorables per a l’emprenedoria social i la innovació.
[1] Enquesta sobre la bretxa digital a la ciutat de Barcelona. Dades obertes a: http://ow.ly/ugem50IXIkE.
[2] Memòria del Pla de xoc per a la inclusió digital a Barcelona 2020.
[3] Agraeixo la col·laboració de Paula Boet Serrano, tècnica de Drets Digitals de l’Ajuntament de Barcelona, en la recopilació dels casos comparats.
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis