Barcelona Metropolis

Valentín Roma. Director de La Virreina Centre de la Imatge

A La Virreina, institució museogràfica situada a Les Rambles de Barcelona, la crisi del coronavirus els ha enganxat en ple aniversari: “Fem 40 anys i la nostra idea era reforçar la línia editorial”, explica Valentín Roma. El director especifica que han pogut mantenir la programació expositiva però que, arran de la covid-19, han “incrementat els llibres i reduït els cursos i conferències”. Segons Roma, si bé la intenció de La Virreina ja era reflexionar sobre el lloc que ocupa en l’esfera pública, ara és hora que totes les institucions facin el mateix, sobretot tenint en compte que l’èxit de les iniciatives culturals ja no es podrà mesurar en funció del número de persones que les visita: “Ve una època en la qual tots haurem de desenvolupar una relació més complexa amb les institucions”, un fet que anirà lligat a l’augment del públic local i a la baixada del visitant turista. “Anirem als museus amb més consciència, menys empatxats per una dinàmica d’oci acrític, i l’equidistància institucional penalitzarà”. Segons Roma, els espais petits i modulables podran afrontar millor els contratemps del futur, un altre motiu per afirmar que “s’acosten temps d’una complexitat esperançadora”.

Maria Sevilla. Poeta i coprogramadora de l’Horiginal

L’Horiginal, punt de trobada de la poesia barcelonina, va cancel·lar tota la programació i no ha tornat fins al setembre. Des del mes de març, només ha dut a terme una accióa la nit abans de Sant Jordi. “La gent estava perdent feina, amics i familiars, i vam decidir no demanar que fessin coses des de la privacitat de casa seva”. Maria Sevilla, Laia Carbonell i Raquel Santanera, programadores del projecte, estan preocupades per “les formes parametritzades de les xarxes, en comparació amb el model directe i performatiu dels recitals”. Sevilla troba desconcertant pensar si el model de cultura ha de canviar com a conseqüència de la covid-19: “Els problemes post-covid-19 continuen sent els mateixos de sempre”, com per exemple la dificultat de crear “quan és una activitat perifèrica intermitent de la teva vida”. L’Horiginal és un projecte autogestionat, fet que els estalvia burocràcia però no els permet pagar els poetes que participen en recitals. Malgrat tot, allò que Maria Sevilla demana és un canvi en el model de ciutat: “En aquests mesos, molts hem pogut sobreviure sense turisme, aquest no ha sigut el problema de la majoria de projectes culturals; en canvi, un lloc com l’Antic Teatre està sempre en perill”.

Clara Cols. Codirectora artística de la Sala Flyhard

La Flyhard és una sala de teatre de Sants. Arran del coronavirus, en un primer moment es va anunciar la reducció d’aforament com a mesura, però la Clara Cols i els altres membres del teatre van decidir que no valia la pena fer funcions: “Tenim 45 butaques i, si només podíem ocupar-ne un terç, ens en quedaven 15; no era viable”. En aquell moment, el sector teatral es va posar d’acord i va decidir tancar portes. “Vam ajornar la programació també perquè els actors no podien assajar”, recorda Cols. La Flyhard va fer un ERTO, va oferir de forma gratuïta obres enregistrades i espera obrir a la tardor. Sobre el sector, constata que “la intermitència ens afecta moltíssim i fa palesa la situació precària en què ja ens trobàvem abans”. Per això, Clara Cols demana revisar els drets laborals dels equips teatrals (actors, escenògrafs, figurinistes, il·luminadors...) i oferir solucions contractuals diferents. Tot i això, afirma que durant la pandèmia de covid-19 “han sorgit bastantes subvencions i hem notat més flexibilitat per part de les institucions”. A nivell pressupostari, Cols diu que entén que ara “tot penja d’un fil”, però suplica que no es redueixin els pressupostos culturals: “Som sales petites que havíem començat posant-hi moltes hores i que ara havíem arribat a una certa estabilitat que ens permetia contractar gent i fer produccions sense anar a taquilla. Si aconseguim arribar a una franja més jove, que no és tan vulnerable, i aprenem a conviure amb les pantalles, ens en sortirem”.

Víctor Sala. Codirector de Serielizados

Durant el confinament, el consum de les plataformes de vídeo sota demanda va créixer un 53% a escala global. A Catalunya, l’empresa del sector que va guanyar més abonats va ser Netflix, seguida d’Amazon Prime i d’HBO. Enmig de l’èxit de l’audiovisual de sofà, els impulsors del Serielizados Fest van començar a redefinir el seu esdeveniment, que té lloc a l’octubre: “Plantegem dos escenaris: o tot virtual, o majoritàriament virtual amb alguns actes físics”, explica Víctor Sala. El sector de les sèries no és el més perjudicat per la crisi, però sí que anuncia problemes a mig termini: “El moment en què més audiovisual miràvem era quan menys se n’estava fent, perquè no es podia gravar, i això ho notarem la temporada vinent”. Ara, els membres del Serielizados Fest depenen del possible rebrot de la tardor: “No portarem convidats internacionals perquè no ens podem arriscar a pagar-los; som una empresa petita i el risc econòmic és elevat perquè, a part de les subvencions, depenem d’una taquilla que no sabem com funcionarà”. En aquest sentit, al sector hi ha una escletxa per als petits projectes: “Fins que Estats Units no tingui estrenes potents, pot haver-hi espai per al contingut independent o de proximitat”.

Miquel Curanta. Director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)

“La cultura no ha de canviar, sinó que està en evolució permanent”, diu Miquel Curanta, director de l’ICEC. Creu que les preguntes que el sector cultural ha d’afrontar a conseqüència del coronavirus, a la llarga, se les hauria plantejat de totes maneres. “Com es monetitzen els formats en streaming? Com arriben les ajudes als artistes que creen des de casa? De quina manera es poden aconseguir enregistraments audiovisuals més immersius? Els canvis del sector els han de decidir els agents culturals, i no l’Administració de forma reactiva”, recorda. Des de l’Institut, la gestió de la crisi s’ha dividit en tres parts: “Analitzar com les línies regulars poden contribuir a minimitzar l’efecte de la pandèmia; plantejar quines són les modificacions que podem fer a les subvencions per tal de no revocar ajudes; i, finalment, proposar un nou paquet de mesures”. Des del sector, els han demanat acompanyament i diners addicionals. Sobre els canvis, Curanta demana cap fred i destaca, entre d’altres, la línia de rescat de 8 milions d’euros que l’ICEC ha posat en marxa per ajudar a cobrir les despeses estructurals de les empreses culturals durant el període de l’estat d’alarma, com el lloguer dels locals o el pagament de quotes i subministraments.

Isabel Sucunza. Llibretera de la Calders

“Quan la gent va començar a dir: ‘Les llibreries haurien d’estar obertes, són un servei essencial!’, nosaltres vam dir: ‘No volem!’”, explica Isabel Sucunza de la llibreria Calders, qui recorda que, per molt bonic que sigui parlar del retorn de la cultura, els treballadors també tenen por i han de cuidar-se. El sector dels llibres ha estat un dels més visibles durant la crisi de la covid-19, sobretot perquè va coincidir amb Sant Jordi, un esdeveniment important pel món del llibre, que en molts casos en depèn. “Aquest Sant Jordi, qui ha perdut més són les apostes supervendes que es compren només durant la diada”, especifica Sucunza. A la Calders han pogut salvar la davallada gràcies a tenir assegurada una xarxa de proximitat forta: “Per Sant Jordi, mai posem cap parada ni a La Rambla ni a Passeig de Gràcia, així que molta gent que ve ja són clients que també han volgut un llibre aquest any, veïns i compradors habituals”. Sobre el futur, Sucunza és pessimista i creu que no canviarà res pel que fa als hàbits culturals, però sí que pateix pels treballadors del sector: “Ara no s’està veient la crisi econòmica, sinó la sanitària”, recorda. “Molta gent ha hagut de demanar crèdits i endeutar-se, i això ho notarem l’any vinent”. Respecte a l’Administració, la llibretera creu que “la sensació ha estat que feien el que podien, però els reflexos no eren ràpids”. Com a exemple, el Sant Jordi ajornat, que es va anunciar que se celebraria el 23 de juliol i fins a principis de juny no es va informar de com es faria.

Marta Salicrú. Directora de Radio Primavera Sound

Radio Primavera Sound (RPS) és un projecte radiofònic paral·lel al festival musical que se celebra cada estiu a Barcelona. Projectes com aquest han permès als grans esdeveniments mantenir la seva marca malgrat haver anul·lat o ajornat les edicions d’enguany. Tot i això, els seus promotors asseguren que el gran format no desapareixerà: “En un futur, continuarà havent-hi festivals”. En el cas del Primavera Sound (PS), al 2020 no s’ha celebrat, però l’edició del 2021 ja té les entrades exhaurides. Com a novetat implementada durant el confinament, el departament de desenvolupament web del PS ha creat una plataforma per unificar continguts digitals que també servirà de cara a la “nova normalitat”. A l’agost, el festival ha organitzat una tanda breu de concerts amb totes les mesures de seguretat, fet que Salicrú destaca: “Des del sector de la música en directe estem obeint la normativa religiosament, però hi ha un contrast entre la nostra prudència i les actituds que veiem al carrer i a l’hostaleria”. La directora de RPS demana coherència a les administracions: “Si estem veient que hi ha una situació de normalitat a bona part de l’economia, potser es podria ser una mica menys rígid amb la cultura”.

Joan Ramon Graell. Director d’espectacles de circ

Al Festival Grec d’enguany hem pogut veure Estat d’emergència, un espectacle de la Producció Nacional de Circ que a la tardor farà una gira per Catalunya si el coronavirus ho permet. Joan Ramon Graell, el seu director, explica que el sector “ha viscut el confinament sense saber què fer, per una banda perquè els bolos s’han aturat en sec, i per l’altra perquè, al circ, l’entrenament físic és molt important i hi ha tècniques que no hem pogut assajar a casa”. Quant a la situació dels treballadors, sovint els artistes del circ donen d’alta l’activitat econòmica quan fan un espectacle, però no quan l’assagen. Per tant, si en el moment de la crisi no estaven escenificant un projecte concret, no han pogut recórrer a les ajudes. Sobre el futur, Ramon creu que el sector cultural mai ha estat sostenible, i que el debat sobre com ha de ser-ho és repetitiu: “Només reclamem que les regles del joc siguin clares, perquè l’única política cultural que hi ha hagut fins ara és la inèrcia”, diu, tot afegint que “nosaltres hem intentat que Estat d’emergència sigui el més sostenible possible, hem tingut en compte aspectes mediambientals i econòmics; els discursos van per aquí, però també hi han d’anar els fets”.

Pepe Serra. Director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

Els museus barcelonins van tancar el 13 de març i van començar a obrir a partir de l’1 de juny, incapaços de posar-se d’acord en una mateixa data. Quan Pepe Serra, director del MNAC, repassa els darrers mesos, explica que “hem parlat molt i hi ha hagut una saturació de debats, però hem de ser conscients que encara estem dins de la pandèmia i que no tenim distància per arribar a conclusions.” Segons Serra, un fet important del confinament és que ha permès a les institucions museístiques posar-se a treballar en aspectes que eren importants, però pels quals mai tenien temps: “la missió expandida digital dels museus, el model de sostenibilitat econòmica o la raó de ser dels nostres espais; tots són debats que hem d’aprofitar i que no podem tancar en fals”. Segons el director, la pandèmia —que va generar un impacte immens en el seu moment i que seguirà fins que no trobem la vacuna— a llarg termini no serà tan decisiva: “Tot segueix i, per exemple, en el cas dels museus catalans, la reducció d’aforament no és un gran problema perquè normalment no tenim una saturació d’espais com sí té el Louvre”. Per a Serra, el moment és estimulant tot i les amenaces que presenta, però creu que el sector hi ha de respondre conjuntament: “Els museus hauríem d’haver obert tots el mateix dia, perquè aleshores hauríem pogut fer una bona campanya; el que importa no és la data, sinó el missatge que rep la ciutadania”, sobretot ara que es preveu menys turisme i que els museus estan virant la seva estratègia cap al públic local.