Barcelona Metropolis

La redefinició de la paternitat està propiciant canvis esperançadors, però també planteja interrogants. Per què es premia els homes per assumir responsabilitats que les dones han exercit sempre sense que se’ls donés valor? No estem caient en una “mística” de les noves paternitats que manté els homes en el privilegi? Es tracta de canviar les regles del joc per construir una democràcia realment paritària.

L’any passat l’escriptor Andrés Neuman va publicar un llibre preciós titulat Umbilical, en el qual posava paraules a l’experiència de la paternitat i donava visibilitat al seu lloc en un procés que sempre s’ha narrat des de l’experiència femenina. En una entrevista concedida amb motiu de la publicació, explicava: “He escoltat moltes mares, per eixamplar el meu propi rol, que no és el mateix que el de la mare, però és més proper, íntim i instintiu del que creia. Els homes ens trobem en un moment d’escoltar, d’escoltar doblement, per tenir una visió més precisa i justa del lloc i dels múltiples llocs de les dones i redefinir el nostre”[1]. Aquest procés de redefinició ha començat a ser visible de manera molt recent a través de diverses publicacions que han posat el focus en el que significa ser pare[2]. També els mitjans de comunicació han mostrat interès per aquestes “noves paternitats” que, irremeiablement, han inaugurat un nou “nínxol” de mercat[3]. Tot això alhora que comencen a multiplicar-se les propostes d’activitats, congressos i esdeveniments que insisteixen en conceptes com les paternitats positives[4].

Tots aquests fenòmens se situen en un context en què els avenços feministes estan provocant una reacció global i un discurs reactiu perillós, encoratjat per l’extrema dreta i que projecta una renovada misogínia a la manosfera[5]. La progressiva conscienciació igualitària està removent els fonaments de l’ordre patriarcal i de la cultura masclista, cosa que provoca que una majoria d’homes caminin amb la brúixola trencada[6]. I així, mentre que un sector significatiu d’ells opta per una còmoda passivitat, alguns —m’agradaria pensar que cada cop més— fa un temps que mirem de superar el masclista que tenim a dins. En aquest darrer grup hi abunden els homes que confessen que ha estat la paternitat l’experiència que els ha portat a qüestionar-se.

Els poders públics han tingut un paper clau en aquestes transformacions. Si bé, durant un llarg període, l’anomenada conciliació va posar a la motxilla de les dones el pes de compatibilitzar la vida laboral amb la familiar, a poc a poc s’ha anat obrint pas l’objectiu de la corresponsabilitat. En aquest sentit, l’ampliació del permís de paternitat fins a equiparar-lo amb el de maternitat ha suposat un avenç significatiu[7], malgrat les mancances evidents del model[8].

Necessitem, doncs, dotar-nos d’una nova intel·ligència que sigui capaç d’afrontar la complexitat del present alhora que desmantellem l’ordre jeràrquic de gènere. El passaport per a les dones no hauria de ser l’assimilació a la masculinitat hegemònica, com tampoc per als homes el replegament exclusiu en una subjectivitat emocional. Les unes i els altres ens equivoquem si no assumim que es tracta de canviar les regles del joc, de superar les relacions jeràrquiques i de desmuntar els poders masculins i masculinitzats. És a dir, de superar les democràcies formalment iguals per convertir-les en paritàries. Aquest trànsit té molt de revolució i necessita, per descomptat, homes cuidadors i pares presents, però també exigeix, amb urgència, més que teràpies i bons sentiments: una implicació pública i col·lectiva en un altre pacte de convivència. Més democràcia, doncs, i més estat social també. I, és clar, menys masculinitat normativa, més homes corresponsables, sí, però també i, sobretot, antimasclistes i igualitaris.

Referències bibliogràfiques

Bacete, R. Papá. Planeta, Madrid, 2021.

González López, M. J. Padres y madres corresponsables: una utopía real. La Catarata, Madrid, 2015.

Lorente Acosta, M. La refundación del machismo. Editorial Comares, Granada, 2023.

Marrades Puig, A. (coord.). El reconocimiento de los derechos del cuidado. Tirant lo Blanch, València, 2023.

Neuman, A. Umbilical. Alfaguara, Barcelona, 2022.

Pazos Morán, M. Contra el patriarcado. Economía feminista para una sociedad justa y sostenible. La Catarata, Madrid, 2018.

Salazar Benítez, O. La vida en común. Galaxia Gutenberg, Madrid, 2021.

Sanfélix Albelda, J. La brújula rota de la masculinidad. Tirant lo Blanch, València, 2020.

Shapiro, J. Cómo ser un padre feminista. Plataforma Editorial, Barcelona, 2022.

Zambra, A. Literatura infantil. Anagrama, Barcelona, 2023.