Barcelona Metropolis

Venim d’un temps en què pensàvem, raonablement, que amb preparació i esforç podíem aspirar a un benestar sense sobresalts. La crisi de 2008 ens va demostrar que tot és molt més fràgil del que crèiem. S’ha trencat la idea que el progrés és una línia sempre ascendent, i molta gent que abans se sentia segura i amb expectatives de millora ara tem pel seu futur. Res no és segur. A les velles esquerdes socials s’afegeixen nous factors de vulnerabilitat que ja no tenen a veure amb l’origen o la posició social, sinó amb condicions estructurals canviants que afecten capes cada cop més àmplies de la població.

En la seva obra pòstuma, el sociòleg alemany Ulrich Beck sosté que no vivim només una etapa de canvis. El món està patint una veritable metamorfosi. La revolució tecnològica i la globalització impacten arreu. El treball s’està transformant, també la manera de relacionar-nos, i el contracte social que va permetre el salt més gran en el benestar social de la història, està ara en risc. El resultat és que molta més gent se sent vulnerable. El coneixement, l’esforç individual i els mèrits que hàgim pogut fer no ens protegeixen davant certes dinàmiques econòmiques globals que tendeixen a destruir les institucions de protecció social.

Aquesta nova vulnerabilitat afecta, com ens explica Remedios Zafra, fins i tot aquells que podríem considerar privilegiats, aquells que poden acreditar alts nivells de formació i creativitat. La depauperació de les professions lliberals, de la producció artística i cultural i del treball intel·lectual genera angoixa i temor en molta gent, que ja no mira el futur amb confiança, sinó amb temença, i que ha d’esmerçar cada cop més temps i energia a la gestió de la mera supervivència.

Mentrestant, la política recula i cada cop té menys capacitat d’incidir sobre factors que condicionen la vida dels ciutadans. Això provoca una gran frustració que, com assenyala Xavier Martínez Celorrio, pot ser aprofitada pels populismes per conduir-nos, de la mà de polítics com Donald Trump, a noves recessions i a un nou desordre mundial. I poden aconseguir-ho per l’engany i la manipulació política que practiquen, però també pel desistiment de les víctimes. Perquè, com explica Quim Brugué, un dels efectes de la vulnerabilitat és precisament menys participació i capacitat d’incidència sobre les decisions polítiques. Que l’ascensor social s’hagi aturat ens afecta a tots, però impacta especialment en aquells que, com els joves immigrants, acumulen diverses vulnerabilitats. En condicions d’expectatives minvants i forta competència, és més difícil aconseguir societats inclusives que facilitin un sentiment de pertinença i arrelament, com defensa Mohamed El Amrani.

La preparació i l’esforç tampoc ens protegeixen davant les noves amenaces que, com el canvi climàtic, tenen abast planetari i afecten les condicions de vida de milions i milions de persones. Com diu Yayo Herrero, la vida de cadascun de nosaltres és inviable si no disposa d’un entorn amable en el qual desenvolupar-se i  d’una xarxa social que ens aculli i ens protegeixi. Si l’equilibri amb la natura es trenca i el contacte social es debilita, tots som més vulnerables. Fins i tot aquells que parteixen de condicions en principi favorables.

Perquè la regressió social sigui socialment acceptada necessita presentar-se com un fet inevitable, com la conseqüència lògica de dinàmiques i forces que no poden ni han de ser discutides. Sovint s’amaguen sota receptes culturals que emfasitzen la llibertat per sobre de la seguretat vital i l’individualisme per sobre de la solidaritat. La cultura de l’emprenedoria i la competitivitat extrema n’és un exemple. Una societat necessita emprenedors, però no tothom pot ser-ho ni està en condicions de convertir-se en líder, com explica María Palacín.

Els canvis són tan ràpids i aclaparadors que anul·len la capacitat de reacció. Com en tants altres moments crucials de la història, saber on som i cap on anem és el primer requisit per poder incidir sobre el curs dels esdeveniments. Aquest dossier pretén contribuir a aquesta reflexió.