Barcelona Metropolis

Començo parlant de la bellesa. D’una bellesa que salta a la vista des de la portada i quan el fulleges per primer cop: aquest llibre és preciós. Quan es fa una ressenya literària, sovint se’n menysté la formalització, el disseny. En el cas de Gent de ploma i marabú, escrit per Thais Morales i Carme Pollina i editat per l’Ajuntament de Barcelona, seria una bestiesa no fer una menció especial a la feina excel·lent que ha fet el dissenyador Roger Adam per pensar gràficament i objectualment el conjunt de textos i fotografies que conformen aquest exhaustiu repàs de la Barcelona queer des de principis del segle xx fins avui en dia. La divisió a dos colors (rosa pàl·lid i blanc) de cada plana, la disposició del material gràfic i textual, la identitat tipogràfica, el mapa i el desplegable són un goig de tenir entre mans.

I continuo parlant de la bellesa. D’una bellesa que per primer cop se’ns mostra com a tal: és fascinant l’alegria transgressora que transmeten les fotografies recopilades —extraordinari treball de documentació de Marta Delclòs a partir de més d’una vintena d’arxius—, que mostren escenes en blanc i negre del Barri Xino dels trenta, espectacles que traspuen excitació, manifestacions o les festes multitudinàries actuals. Totes ben diferents però amb un fil que les recorre: les protagonitzen persones que s’atreveixen a viure i estimar tal com són i com volen i no com marquen les normes de la societat de l’època. Gent de ploma i marabú és un llibre sobre ser rebel pel simple fet de voler existir sense perdre la identitat: és la història d’aquesta lluita.

Thais Morales i Carme Pollina se saben la ciutat de cap a peus i, sobretot, el Raval, gènesi de la moguda LGBT+: des del 2015 que hi fan rutes per explicar la relació geoemocional d’aquest col·lectiu amb la ciutat. Aquest llibre n’és un document, i molt necessari, perquè així com l’època d’abans de la guerra està molt ben explicada al llibre de Paco Villar La Criolla. La puerta dorada del Barrio Chino (Comanegra, 2017), Gent de ploma i marabú traça una panoràmica que dona molta informació sobre altres moments clau de la història del col·lectiu LGBT+ a Barcelona, com per exemple el període 1977-1997, que és el de la batalla pels drets i la construcció de diversos epicentres de l’ambient que acabarien desembocant en la creació del Gaixample. És molt lloable l’esforç de les autores per reivindicar el paper de les dones, lesbianes i trans —massa vegades les sigles LGBT+ acaben emmascarant una sola G—: la seva empenta és crucial, des del col·lectiu gracienc La Nostra Illa, amb més de quaranta anys d’activisme, l’empresària Mer, l’esportista i anarquista Ana Maria Martínez Sagi o l’editorial i local feminista La Sal, entre tantes altres.

Capítol rere capítol, coneixerem el primer bar d’ambient de Barcelona (Cal Sacristà, obert l’any 1929 al Barri Xino) i sales de festa com el Gambrinus, que el 1968 “va suposar un renaixement del transvestisme que havia donat tanta fama al barri durant la Segona República”. Veurem Trotski i la seva dona al reservat del mític La Criolla amb l’estrella trans Flor de Otoño, i viurem l’esplendor del Paral·lel, amb la seva desfilada incessant de dives a l’escenari d’El Molino. Ens esgarrifarem quan ens assabentem de l’existència del Pabellón de Clasificación de Montjuïc, una mena de centre d’internament de delinqüents i homosexuals als anys trenta on ara hi ha

els jardins de Joan Maragall. Reviurem el cabaret Barcelona de Noche i les nits que Madame Arthur enamorava Fellini mentre Paco España deixava anar frases tan mítiques com “No somos machos, pero somos muchas” (avui és la infausta comissaria de Nou de la Rambla). Assistirem al despuntar de Bibi Andersen o Pavlovsky, cridarem ben fort amb els activistes de la primera manifestació LGBT+ de l’estat l’any 1976, farem gresca amb l’Ocaña i recordarem la Bodega Bohemia i els inicis d’El Cangrejo amb Gilda Love, Carmen de Mairena o el Gran Gilbert. Les autores ens acompanyaran per la Gràcia dels vuitanta (la malaguanyada Martin’s va obrir el 1985 quan la Riera de Sant Miquel estava plena de locals d’ambient), i per Sant Gervasi, on les noies van començar a tenir-hi punts de trobada amb tant de caràcter com el Member’s, el Daniel’s, el Patmos, Bahia o La Rosa, i ens explicaran l’eclosió del Gaixample als noranta (Satanassa i Metro obren el 1989, Punto el 1990 i Arena el 1996).

Gent de ploma i marabú és un passeig fil per randa, sorprenent i emocionant, per un segle d’història LGBT+ barcelonina, un llibre que indaga per reivindicar les entranyes de lluentons d’aquesta ciutat que sempre ha estat port que bull.