Nexus: el poder és informació
- Llibres
- Plec de cultura
- gen. 25
- 6 mins
Vaig llegir Sàpiens, de Yuval Noah Harari, abans que es convertís en un fenomen editorial global i molt abans que l’autor esdevingués una figura de culte a Silicon Valley i a Davos. Aquesta confessió us pot semblar un intent de reivindicar aquell Harari primigeni (el de la maqueta), però serveix per il·lustrar com han evolucionat el seu impacte i la seva influència. Amb Nexus, Harari continua la tasca de connectar passat, present i futur en una trama que explora el poder de les estructures de govern i les xarxes d'informació que les sostenen.
Harari ens ofereix una perspectiva fascinant: els sistemes de govern que hem creat són, en essència, xarxes d’intercanvi d’informació. Des de les jerarquies més antigues fins a les democràcies modernes, les estructures polítiques no només organitzen i dirigeixen la societat, sinó que també recopilen, processen i redistribueixen informació entre diversos grups. Aquest flux constant d’informació és el que determina l’eficàcia i la sostenibilitat de qualsevol sistema de govern. A través d’exemples històrics, Harari ens mostra que el poder i l’autoritat no són tant una força imposada com una xarxa complexa d’interdependències on la informació circula i es controla.
Aquesta dinàmica és particularment rellevant en les democràcies, que Harari defineix com a xarxes descentralitzades d’informació. Aquí, nodes com el poder legislatiu, executiu, judicial, la premsa i l’acadèmia es mantenen en equilibri, i es controlen mútuament a través de mecanismes d’autocorrecció. En canvi, els règims totalitaris concentren tota la informació en un sol node central, cosa que els fa inherentment ineficients. Segons Harari, la Xina, la Rússia tsarista, l’URSS de Stalin, el nazisme i fins i tot la Rússia de Putin exemplifiquen aquests sistemes centralitzats, on el control es manté a través de tres nodes fonamentals: l’Estat, el partit i la policia secreta.
IA i totalitarisme eficient
Harari adverteix, amb un punt de provocació, que, si bé els totalitarismes del segle xx no van aconseguir consolidar-se per manca de tecnologies que permetessin un control centralitzat eficient a gran escala, això podria canviar amb l’adveniment de la intel·ligència artificial (IA). La IA té la capacitat de processar i analitzar volums de dades que els humans no es poden ni imaginar i detectar-hi patrons amb una precisió sense precedents. Mentre que, en el passat, un excés de dades generava ineficiència, en un present dominat per la IA més dades signifiquen més possibilitats de trobar patrons. Això, segons Harari, podria obrir la porta a un totalitarisme eficient, especialment si una IA poderosa es posés en mans d’un líder irresponsable.
Segons Harari, una IA poderosa podria obrir la porta a un totalitarisme eficient, especialment si es posés en mans d’un líder irresponsable.
Tot i això, discrepo d’aquesta visió i crec que Harari atribueix a la IA una agència i intencionalitat que realment no té. Per més avançada que sigui, una IA no deixa de ser una eina que depèn d’objectius establerts per humans. Sense una direcció clara, la IA no pot prendre decisions de manera independent; si no té una funció a maximitzar, és tan útil com un ordinador en mode d’estalvi de pantalla. Això no vol dir que el risc d’un abús de la IA no existeixi, però tampoc que sigui inevitable. Fa gairebé vuit dècades que mantenim el control sobre el risc nuclear i evitem que les armes biològiques caiguin en mans perilloses; hauríem de poder fer el mateix amb la IA.
L’habilitat de Harari per teixir connexions entre disciplines aparentment distants, com la història, la filosofia i la tecnologia, fa de Nexus una lectura entretinguda i enriquidora. Potser Harari no és el millor en cada una d’aquestes disciplines, però la seva capacitat narrativa i la seva expertesa com a divulgador són innegables. Així com ens va captivar amb Sàpiens, Homo Deus i 21 lliçons per al segle XXI, Harari ens sedueix un cop més amb una proposta que ens obliga a repensar el nostre paper en una societat cada cop més interconnectada i tecnològica.
Tot i això, com a futuròleg, Harari és tan bo com vostè o com jo. Ja ho va dir Niels Bohr: fer prediccions és fotut, sobretot quan són sobre el futur.
Nexus. Una breu història de les xarxes d’informació des de l’edat de pedra fins a la IA
Yuval Noah Harari
Edicions 62, 2024. 696 pàgines
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis