L'escolarització abans dels 3 anys
- Dades obertes
- febr. 20
- 6 mins
A Barcelona només estan escolaritzats quatre de cada deu infants de 0 a 2 anys. L’educació en aquesta etapa és un mecanisme d’igualació d’oportunitats que beneficia especialment els infants de famílies més desafavorides. L’Institut Infància i Adolescència de Barcelona ha identificat tres grans reptes per assolir l’educació universal d’aquests infants: incrementar l’oferta pública d’escoles bressol i d’espais familiars municipals, millorar l’equitat en l’accés als serveis educatius i impulsar una política més integral d’educació i criança per a tota la petita infància.
Són les principals conclusions que s’extreuen de l’estudi “Oportunitats educatives de la infància i l’adolescència a Barcelona 2018-2019”, que també inclou un recull d’experiències rellevants que ja s’estan duent a terme per reduir les desigualtats en l’educació més primerenca.
L’accés a l’escolarització de la petita infància
A Barcelona menys de la meitat dels infants d’entre 0 i 2 anys (44,3%) es troben inscrits en escoles bressol municipals o en llars d’infants privades. Aquesta taxa és sis punts superior a la de Catalunya (38,2%), però amaga importants disparitats territorials. Mentre que a Sarrià-Sant Gervasi, 9 de cada 10 nens i nenes de 2 anys estan escolaritzats (91,4%), a Ciutat Vella, no arriba a la meitat (40,8%) .
L’ESCOLARITZACIÓ D’INFANTS DE 0-2 ANYS SEGONS EDAT. CURS 2017-2018
Els districtes amb una renda familiar disponible més petita són els que tenen les taxes d’escolarització de 0 a 2 anys més baixes. També hi ha una correspondència important entre la taxa d’escolarització en aquesta etapa i el nombre de centres de primer cicle d’educació infantil per cada 1.000 infants a cada districte. En els barris amb més oferta, l'escolarització registrada és superior.
Font: Consorci d’Educació de Barcelona.
Font: Consorci d’Educació de Barcelona, Departament d’Educació i Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.
Evolució de l’escolarització
L’escolarització entre els 0 i els 2 anys ha crescut considerablement les dues darreres dècades, i ha passat del 36,6% del curs 2006-07 al 44,3% del curs 2017-18. Per districtes, l’evolució és desigual. Cal destacar que a Ciutat Vella gairebé no hi ha creixement i que a Horta Guinardó fins i tot s'observa un descens. Aquests són els districtes amb taxes més baixes d’escolarització de la ciutat.
Escola pública o privada?
Més de la meitat dels infants menors de 3 anys escolaritzats van a llars d’infants privades (53,3%), però la distribució entre xarxa pública i privada és molt desigual. Als districtes amb renda familiar més alta i taxa d’escolarització més alta, 7 de cada 10 infants van a la privada. En els tres districtes amb menys nens escolaritzats, Ciutat Vella, Nou Barris i Horta-Guinardó, la situació és a la inversa: són atesos en centres de titularitat pública en 7 de cada 10 casos.
El cost de l’educació infantil no obligatòria
El curs 2017-2018 es van introduir canvis en el sistema de preus de les escoles bressol públiques amb la finalitat d’incrementar l’equitat i millorar l’accés a aquest cicle d’educació infantil. Cada família ha pagat segons la renda familiar (repartida en 10 trams) i el nombre de membres de la família. Les famílies amb la renda més baixa (tram 1) representen un terç del total. En l’altre cantó, els tres trams de renda superior també sumen un terç del total. La meitat de famílies de Ciutat Vella i Nou Barris es troben en el tram de tarifació més baix. En canvi, a Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts, la proporció de famílies situades al tram més alt es troba per sobre de la mitjana en els tres trams de renda més alta, que és del 40%.
Amb el nou sistema de tarifació social per trams, el 65% de les famílies paguen un preu públic inferior a l’establert en el sistema anterior (trams de l’1 al 6), el 9% paguen el mateix (tram 7) i el 26% paguen una quota superior. Als districtes amb rendes familiars més baixes, hi ha més famílies que es beneficien del nou sistema de tarifes. Però també s’observa un augment de famílies que reben bonificació en els districtes amb rendes més elevades, com Sarrià-Sant Gervasi, les Corts, l’Eixample o Gràcia.
Demanda atesa per l’escola municipal
La demanda de places a l’escola bressol ha pujat any rere any, però també ho ha fet el nombre de places ofertades i per tant s’han pogut atendre més sol·licituds. La demanda entre el curs 2006-2007 i el curs 2017-2018 ha augmentat el 30% i el percentatge d’assignats s’ha incrementat 12 punts i ha passat del 42,5% al 54,1%. Tot i així, només 2 de cada 10 infants menors de tres anys estaven matriculats en escoles bressol municipals el curs 2017-2018. Les diferències per districtes tornen a ser grans. La demanda de places ha pujat especialment als districtes on la renda familiar disponible és més elevada. A Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia s’ha més que duplicat, i ha passat del 3,6% al 9,4% de la població en el cas de Sarrià i de l’11% al 27,5%, a Gràcia. En els districtes amb rendes més baixes l’augment ha estat més discret i fins i tot ha disminuït a Ciutat Vella (-16,4%) i a Nou Barris (-2,7%).
Perfil dels infants escolaritzats
La taxa d’escolarització de la petita infància autòctona (52%) és 3,5 vegades superior a l’estrangera (15%). A escala territorial, aquesta distància és especialment rellevant. La proporció se situa per sobre de 4 a Sants-Montjuïc, les Corts o Sant Andreu. Destaca l’Eixample, on l’escolarització d’infants autòctons és 6 cops superior a la d’estrangers. Per sota de la mitjana de la ciutat hi ha els districtes d’Horta-Guinardó (1,6), Sarrià-Sant-Gervasi (2,5) i Nou Barris (2,5).
La majoria d’infants estrangers que cursen primer cicle d’educació infantil provenen d’altres països de la Unió Europea (32,9%), seguit pels infants provinents de l’Amèrica Central i del Sud (32,5%). Els districtes on els infants de països de la UE són majoria coincideixen amb els districtes amb taxes d’escolarització i rendes familiars disponibles més elevades (Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi, l’Eixample i les Corts). Els infants d’Amèrica Central i del Sud són el col·lectiu majoritari a Sants-Montjuïc (38%), Horta-Guinardó (50,8%) i Nou Barris (58,4%). En el cas de Sant Andreu, el col·lectiu més present són els menors magribins, un terç dels nens de 0 a 2 anys escolaritzats d’aquest districte.
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis