Barcelona Metropolis

Des que el juliol ha estat confirmada com a seu permanent del Mobile World Congress, Barcelona accentua el seu atractiu com a pol de desenvolupament del sector tecnològic, atrau trobades i congressos internacionals, augmenta la seva visibilitat arreu, potencia les empreses tecnològiques locals i beneficia els sectors econòmics de l’entorn. Una estratègia definida per la Fundació Mobile World Capital Barcelona (FMWCB) —entitat publicoprivada— que es basa en quatre línies de futur: transferir tecnologia entre el món acadèmic i les empreses incipients de base tecnològica; estimular la creació a Barcelona d’ocupació vinculada a les TIC; repensar el paper de la tecnologia a la societat i fer de la capital catalana un referent de l’humanisme tecnològic, i rastrejar el desplegament de la tecnologia 5G.

El mes de juny passat ens despertàvem amb la notícia que la GSMA, la patronal mundial de la indústria de les telecomunicacions, havia acordat en la reunió del seu consell a Kuala Lumpur ampliar sis anys més la celebració a Barcelona del Mobile World Congress (MWC), en aquell moment compromesa fins al 2024. D’aquesta manera, una de les trobades anuals més importants del sector tecnològic a escala mundial es quedarà fins al 2030 a la capital catalana des que hi va desembarcar el 2006 —quan la gran novetat era el naixement de la telefonia 3G—, procedent d’una Cannes que se li havia fet petita.

Aquesta nova extensió del contracte amb Fira de Barcelona és, naturalment, molt positiva per a la institució firal, que té en les edicions del MWC la seva principal font d’ingressos, fins al punt que va justificar la construcció del recinte Gran Via a l’Hospitalet de Llobregat per acollir aquest i d’altres esdeveniments de gran envergadura que ja no cabien al recinte de Montjuïc. També ho és per als sectors econòmics locals (l’hoteleria, la restauració, el taxi, l’oci nocturn; els serveis auxiliars de construcció d’estands i atenció als visitants) que es beneficien cada any de la presència, a finals de febrer, de desenes de milers de congressistes d’alt poder adquisitiu: l’edició del 2019, l’última abans de la pandèmia de la covid-19, va registrar un rècord de 109.000 participants.

Així mateix, en un àmbit més intangible, Barcelona en treu profit en termes de visibilitat internacional: no és casual que, des que el MWC es fa aquí, la ciutat hagi acollit trobades europees i mundials de nombroses companyies del sector tecnològic, amb participació de directius, clients, canals de distribució, socis, desenvolupadors i mitjans de comunicació especialitzats. Aquí s’han fet, entre moltes altres, les convencions HP Discover, Microsoft TechEd, Gartner IT Symposium/Xpo, Cisco Live, Citrix Synergy i VMware VMworld. I això no inclou altres congressos vinculats a la tecnologia que mencionarem més endavant.

Ara bé, l’impacte tecnològic del MWC sobre la ciutat i la seva àrea d’influència va més enllà dels dies de celebració del congrés, gràcies al fet que la GSMA també va designar Barcelona l’any 2011 com a Mobile World Capital (se sol traduir com a capital mundial dels mòbils, però jo prefereixo interpretar-ho com a capital del món mòbil, que té unes implicacions més àmplies). Aquesta condició de la ciutat l’administra la fundació publicoprivada Mobile World Capital Barcelona (FMWCB), constituïda l’any 2012, presidida per l’alcaldessa de la ciutat i on, a més de la GSMA, participen a parts iguals l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya.

El desplegament de la 5G

La FMWCB desenvolupa les seves activitats a través de quatre programes temàtics: The Collider, que promou la transferència de tecnologia entre el món acadèmic i les empreses incipients de base tecnològica (les anomenades start-ups, un dels paraulots anglesos d’ús més habitual en aquest àmbit), amb atenció especial als nous materials i la recerca de base; Digital Talent, que estimula la creació a Barcelona de llocs de feina vinculats a les TIC, i, per tant, d’alta qualificació; Digital Future Society, un laboratori d’idees (think tank, un altre paraulot) i reflexió sobre el paper de la tecnologia en la nostra societat hiperconnectada, que aspira a situar Barcelona com a referent mundial de l’anomenat “humanisme tecnològic”, amb estudis com el que ha presentat fa pocs dies sobre el risc d’exclusió digital en les àrees urbanes, i, finalment, Connectivitat intel·ligent, el programa on la relació amb la tecnologia és més evident. Per encàrrec de la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions, gestiona la iniciativa Observatorio Nacional 5G, que rastreja els desplegaments de la cinquena generació (5G) de telecomunicacions mòbils a escala global i elabora informes que serveixen de base per a les normatives estatals sobre el tema.

Igualment, mitjançant la iniciativa 5G Barcelona, promou la realització de proves pilot de 5G amb la participació d’operadores de telefonia, els seus proveïdors d’equipament, centres tecnològics i diverses empreses i entitats, moltes d’elles, locals. Així, diversos llocs de Catalunya, especialment Barcelona i rodalies, són o han estat escenaris de casos pràctics d’aplicació de la 5G a l’automoció, la indústria, l’energia, la sanitat, la seguretat, el món rural i l’entreteniment. Aquestes aplicacions van des de la sensorització d’una finca de conreu de nectarines a Albatàrrec (Lleida) fins a la creació en el centre tècnic d’Applus IDIADA a Santa Oliva (Tarragona) de la principal instal·lació d’Europa per provar cotxes connectats, passant pel control mitjançant la visió per computador de l’aproximació dels vaixells a la dàrsena del Port de Barcelona i la prevenció de col·lisions entre els vehicles que circulen pel recinte de Mercabarna.

Complementàriament, trobem una xarxa de centres tecnològics que aporten coneixement i capacitats de desenvolupament a les pimes del país. És el cas d’Eurecat, que aplica l’anàlisi de les dades massives en àmbits tan diversos com el turisme, la producció alimentària i el tractament d’aigües residuals (i cada any convoca a Barcelona un congrés per difondre els avenços en aquesta disciplina), però també el de Leitat, que gestiona el centre Dfactory 4.0 de robòtica i impressió 3D promogut pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona als terrenys de l’antiga fàbrica de Seat. La fabricació additiva, denominació formal de la impressió 3D, ja compta amb una certa tradició a Catalunya: la firma nord-americana HP té a Sant Cugat el centre mundial d’excel·lència en aquest tipus de maquinària industrial, que revoluciona el tipus de components que es poden arribar a dissenyar.

HP és una de les primeres multinacionals TIC que van instal·lar-se aquí (inicialment, per fabricar impressores ofimàtiques d’injecció) i s’hi ha quedat, atreta per la disponibilitat de personal qualificat. Però no és l’única. També tenen seu a Barcelona —majoritàriament al districte 22@, nascut fa 20 anys— altres companyies tecnològiques com T-Systems, Vodafone, Alstom Wind, Mediapro, RTVE, Telefónica I+D, Indra i Dolby Labs. Aquesta últimam¡, partint d’un pol d’innovació en àudio sorgit al voltant del Music Technology Group de la UPF: el sistema de so immersiu Dolby Atmos, que equipa sales de cinema i equips audiovisuals de consum a tot el món, es va crear a Barcelona. Aquest segment tenia fins ara com a punt de trobada local el congrés Sónar+D dins del festival musical Sónar, i actualment també compta amb la principal fira internacional del ram, Integrated Systems Europe (ISE), que des d’aquest any té lloc al recinte de la Fira poques setmanes abans del MWC.

En aquest entorn d’emprenedoria han nascut diverses iniciatives considerades d’èxit en el seu moment, com Wallapop, Holaluz, Social Point, Softonic, Edreams i Scytl, i també un potent subsector de producció de videojocs, que actualment compta amb 200 estudis que ocupen 4.000 treballadors i facturen més de 500 milions anuals, segons el Llibre blanc sobre la indústria a Catalunya, elaborat per la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital del departament de Cultura.

Val a dir que el grau d’innovació autèntica en l’entorn de les start-ups és extraordinàriament variable, puix que hi abunden les propostes que són purament rèpliques de models de negoci que han triomfat en altres països o mercats. També s’observa certa manca del múscul financer que els projectes realment sòlids necessitarien per fer el gran salt al mercat global, motivada per l’aversió del capital local a les inversions de risc tan habituals en llocs com Silicon Valley. Fins al punt que aquí és habitual presumir de ser un emprenedor en sèrie i que moltes de les grans operacions que s’exhibeixen amb orgull com a exemples d’èxit consisteixen en inversions de capital estranger, que enriqueixen els fundadors, però traslladen a altres països els beneficis potencials.

No poden quedar fora d’aquest repàs a la Barcelona tecnològica dues empreses locals que són veritables potències en els seus respectius àmbits. La primera és Cellnex Telecom, el principal operador europeu d’infraestructures neutres de telecomunicacions, que gestiona més de 130.000 emplaçaments de telefonia mòbil en 12 països, majoritàriament adquirits a les mateixes operadores que després els lloguen en règim d’ús compartit. Cellnex, que també ofereix xarxes privades per a empreses i opera xarxes per a serveis d’emergència i seguretat, va néixer per explotar la xarxa estatal de repetidors públics de ràdio i televisió, precisament el mercat on es mou la segona empresa: Mediapro, que, a més de produir contingut audiovisual i gestionar els drets d’emissió de grans esdeveniments esportius, ha desenvolupat tecnologia pròpia de producció i difusió, i ha ampliat el seu abast a l’àmbit de l’entreteniment digital (eSports) i a la creació d’entorns virtuals amb finalitats de formació i de màrqueting, que es poden emmarcar en l’incipient concepte dels metaversos. Uns metaversos que també explora l’estudi barceloní de la firma Glassworks VFX enriquint amb els visors de realitat augmentada Microsoft HoloLens 2 la visita presencial a l’edifici modernista de La Pedrera d’Antoni Gaudí al passeig de Gràcia de Barcelona.