Les elèctriques públiques, una nova eina per al canvi energètic
Un nou model energètic per a la ciutat
- Dossier
- gen. 23
- 9 mins
Davant l’increment desorbitat del preu de l’energia, les comercialitzadores cooperatives i públiques tenen molt a dir en la transició energètica cap a un model sostenible, transparent i just. Sense ànim de lucre, promouen eines per consumir menys i millor, mitjançant la sobirania energètica, la producció pública i ciutadana d’energia, la democratització de l’accés i la gestió com a servei públic. El seu objectiu no és l’obtenció d’un benefici econòmic sinó una finalitat social i comunitària.
El continent europeu està vivint una crisi energètica sense precedents des del mes de maig passat. Els hidrocarburs, en especial el gas natural, han augmentat el preu de manera exponencial. Com que el sistema de marcació de preus elèctrics al continent és marginalista —és a dir, l’última tecnologia que cobreix la demanda és la que marca el preu de totes les altres fonts de producció elèctrica—, el cost al mercat majorista d’electricitat ha arribat a ser quinze vegades superior al del 2020.
Aquest fet s’ha traduït en una factura de l’electricitat per a les famílies i les empreses que dobla el preu de l’any anterior, tot i les rebaixes fiscals i la tarifa regulada impulsades pel govern estatal. L’apujada és conseqüència de l’evolució del cost del gas, sobretot des que va començar el conflicte entre Rússia i Ucraïna el febrer passat: s’ha retallat l’entrada de gas rus a Europa del 40% al 10%, i no s’ha de descartar que arribi a zero. Però és important tenir en compte també altres causes que ens han portat a l’actual tempesta perfecta dels mercats energètics.
Una tempesta perfecta amb molts factors darrere
En primer lloc, la situació dels preus de l’energia ve de lluny, des de l’ascens inflacionista de les matèries primeres en l’àmbit internacional. La crisi sanitària per la pandèmia de la covid-19 va provocar una aturada global de la producció i l’extracció de matèries primeres —com el gas i el petroli— i una reducció de la inversió en l’extracció d’aquestes matèries per la davallada sobtada dels preus el 2020, durant el confinament. Això es va agreujar amb una sortida de la pandèmia més accelerada de la prevista inicialment, i amb una economia sobreestimulada pels baixos tipus d’interès i la gran injecció de diners per part dels bancs centrals de tot el món.
En segon lloc, el 2022 ha estat un any de molta sequera, amb una producció hidràulica molt per sota respecte de la mitjana dels últims deu anys i una generació eòlica més baixa del normal. Si, a més, hi afegim una grip nuclear a França amb una aturada de més del 30% de la producció per problemes de corrosió en els sistemes de refrigeració de 32 centrals, ens trobem amb una forta crisi de producció.
Tot i que al mes de setembre i octubre d’aquest any els preus s’han relaxat, s’ha de tenir en compte que aquest fet és conjuntural. Les temperatures molt per sobre de les normals en aquesta època de l’any han propiciat un consum menor de gas de l’habitual, sumat a un emmagatzematge per sobre del 90%, ja que els governs europeus han fet els deures. Ara bé, si tenim un hivern fred com és esperable, els preus previsiblement tornaran a augmentar.
L’Ajuntament de Barcelona en la situació de crisi energètica
L’escalada de preus s’ha traduït en un augment de més del 50% en la factura d’energia de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest increment, però, ha estat molt per sota de la tònica general, gràcies a les polítiques d’eficiència energètica i de consum racional aplicades des de fa anys.
Concretament, en el subministrament del mateix Ajuntament, del juliol de 2018 a l’actualitat, els punts de subministrament gestionats s’han incrementat un 33%, i s’ha passat de 3.803 a 5.040, sobretot per l’augment de les instal•lacions d’autoconsum fotovoltaic, els punts de càrrega de vehicle elèctric o les estacions de Bicing. El consum total, però, s’ha mantingut a l’entorn dels 165 GWh/any —equivalent al consum d’unes 65.000 famílies—, la qual cosa es tradueix en una gran disminució del consum per punt de subministrament: una gestió eficient i racional.
Les comercialitzadores públiques i cooperatives prioritzen un bon servei i garantir el mínim preu possible d’un subministrament essencial com és la llum.
L’impacte de les elèctriques públiques i cooperatives
Les comercialitzadores cooperatives i públiques estan treballant en tres àmbits molt clars per accelerar la transició energètica cap a un model sostenible i més just. El primer és l’eficiència i el consum racional de l’energia, on s'ha facilitat a les usuàries i usuaris eines per poder consumir menys i millor. En són exemples els informes trimestrals d’eficiència energètica i tota la feina que es fa en l’àmbit pedagògic i comunicatiu. A diferència d’altres projectes, les comercialitzadores públiques i cooperatives no tenen ànim de lucre i, per tant, poden treballar lliurement per reduir el consum.
Dit d’una altra manera, l’objectiu d’aquest tipus de comercialitzadores no és l’obtenció d’un benefici econòmic sinó una finalitat social i comunitària. Per aquest motiu, preval el fet d’oferir un bon servei i de garantir el mínim preu possible d’un subministrament essencial com és la llum, per sobre dels beneficis econòmics de l’entitat.
El segon àmbit és l’impuls de la generació d’energia renovable local, donant el servei d’instal·lació de plaques fotovoltaiques (claus en el pany, en el cas de Barcelona Energia (BE)) i assessorant el conjunt de la ciutadania i de les empreses. Aquestes dues mesures tenen un impacte important, ja que fan que es redueixi la demanda d’energia i que augmenti l’oferta de renovables, la qual cosa repercuteix en una reducció del preu de l’energia.
El tercer àmbit és la democratització de l’energia mitjançant la divulgació del sector i la participació ciutadana i d’entitats a través d’assemblees o del Consell de Barcelona Energia, òrgan de participació dels seus usuaris i usuàries.
Després d’aquests anys, s’ha demostrat que els models de gestió social han estat projectes d’èxit que s’han consolidat. Les cooperatives ja estan entre les deu primeres comercialitzadores en quota de mercat a l’Estat, i Barcelona Energia s’ha posicionat com la vuitena comercialitzadora per quota de mercat a la ciutat de Barcelona en només tres anys. I és que el creixement de Barcelona Energia ha estat exponencial i sense precedents. Des de la seva creació, l’operador metropolità, que ofereix servei als 36 municipis de l’àrea de Barcelona, ha doblat la seva cartera d’usuaris privats any rere any, i ara ja subministra més punts d’usuaris privats que públics, tot i l’envergadura de l’Ajuntament de Barcelona. L’aposta per la comercialitzadora pública és especialment important en uns moments de màxima inestabilitat i d’escalada de preus del mercat, i n’és una prova l’increment notori de sol·licituds d’informació. La seva proposta d’absorbir gran part de l’augment dels costos de l’energia amb el seu marge per minimitzar l’impacte d’aquest en la factura final és un dels elements més apreciats.
Cal destacar que, des que la comercialitzadora pública va començar a subministrar electricitat verda als edificis públics de l’Ajuntament de Barcelona l’1 de juliol de 2018, ha permès estalviar més d’1,3 milions d’euros al consistori respecte de l’oferta de les grans elèctriques als ajuntaments en només tres anys i mig. I no tan sols s’ha aconseguit un estalvi econòmic, sinó que també s’ha evitat l’emissió de 120.000 tones de CO2, gràcies al fet que només comercialitza energia 100% renovable.
Il·lustració. ©David SierraArran de l’experiència de Barcelona, un total de setze ajuntaments de l’àrea metropolitana han començat els tràmits per adherir-s’hi: Castellbisbal, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat, Viladecans, Gavà, Esplugues de Llobregat, Pallejà, Sant Cugat del Vallès, el Papiol i Barberà del Vallès. El consum estimat d’aquests ajuntaments és, aproximadament, de 137 GWh, l’equivalent al consum de gairebé 50.000 famílies, i s’estima que tindran un estalvi de més del 2% de la seva despesa elèctrica. També cal destacar que, amb aquest creixement, s’ampliarà la possibilitat de donar servei a més llars i empreses, atès que, segons la normativa vigent, en les energètiques públiques la demanda privada no pot superar el 20% de la xifra de negoci. Com més alta sigui la demanda del sector públic, més usuaris privats poden tenir.
Fruit de la seva vocació de servei públic, Barcelona Energia presenta un índex de satisfacció de 9,25 sobre 10 entre els usuaris i usuàries privats, en un sector on la majoria de companyies són suspeses, i té una fidelitat del 91%. Es valora en aquest cas la importància de rebre un servei bàsic que compta amb les garanties de la gestió pública. Aquesta acceptació s’estén també al món empresarial a través dels autònoms i les pimes, que des del juny del 2020 poden contractar Barcelona Energia i beneficiar-se dels acords que aquesta té amb diverses associacions i eixos comercials, com la Federació de Mercats Municipals de Barcelona (FEMM) o l’Eix Comercial del Raval, entre altres.
Tot l’excedent de Barcelona Energia es destina a millorar el servei a la ciutadania, atenent els projectes que els usuaris proposen a través de la seva assemblea.
Això ha permès que la companyia pública tingui uns comptes de resultats envejables en un moment com l’actual, molt crític per a les comercialitzadores elèctriques independents. Així, té uns beneficis acumulats de 800.000 euros en el tancament del 2021, com es pot veure en la informació publicada al portal de transparència de la web. Tot l’excedent es destina a millorar el servei a la ciutadania, atenent els projectes que els usuaris proposen a través de la seva assemblea.
Amb aquesta experiència com a estímul, recentment han sorgit iniciatives similars a ciutats com Palma o Reus, que ja han començat els tràmits per crear les seves elèctriques públiques municipals amb l’ajuda i l’assessorament de l’equip operatiu de l’elèctrica de la capital catalana. També cal destacar la recent creació d’una elèctrica pública impulsada per la Generalitat de Catalunya.
Iniciatives com aquesta ajuden a recuperar la sobirania energètica promovent la producció pública i ciutadana d’energia, la democratització de l’accés i la gestió com a servei públic. Contribueixen així a accelerar la transició energètica cap a un sistema 100% renovable, sostenible i més transparent. El fet que la Generalitat de Catalunya plantegi un model com l’establert per Barcelona Energia constata l’èxit d’aquest servei i la necessària funció social de la comercialitzadora pública. Barcelona Energia ha estat pionera i s’està convertint en un referent a reproduir.
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis