La gent jove està protagonitzant nous discursos sobre el gènere i qüestionant moltes de les discriminacions i violències que les generacions més grans tenien normalitzades. El feminisme és, amb l’ecologisme, el discurs progressista des del qual molta gent jove està sent crítica amb l’estat actual de les coses. Què ha canviat i què no a la joventut pel que fa a les desigualtats i les normes de gènere?
Hi ha expectatives socials sobre la igualtat de gènere que la gent jove ha vist frustrades. La principal, que l’educació era la clau per a la igualtat a totes les esferes de la vida. Avui les joves, i ja no és la primera generació, tenen nivells formatius més alts que els joves. Però sabem que això no ha anat aparellat d’una transformació equivalent del mercat laboral. Les dones joves són el col·lectiu d’edat i gènere amb ingressos propis més petits. A més, la desigualtat augmenta quan el moment del cicle de vida avança (també per a les més educades, també per a les joves). Però convé explorar en quin moment comencen a aparèixer les desigualtats socials i sobretot econòmiques a la vida de les dones en un context com l’actual d’igualtat formal.
A l’adolescència ja és present la violència masclista. A Espanya, una de cada quatre noies entre 16 i 19 anys que ha tingut parella en algun moment ha patit violència masclista de control l’últim any.[1] La població escolar d’entre 12 i 18 anys ja afirma haver viscut en alguna mesura situacions de violència sexual (tocaments, assetjament, agressions). Les noies ja pateixen el doble de cops que els nois aquests episodis i, de fet, el més habitual, “comentaris molestos o insultants de tipus sexual”, ha estat patit pel 6,6 % dels nois adolescents i el 18,8 % de les noies adolescents el darrer any, és a dir, tres vegades més.[2]
Manca d’educació sexoafectiva
L’activitat sexual és, en bona part, la via d’entrada de la violència masclista a la vida dels nois i les noies en edats molt primerenques. L’edat mitjana de l’inici de les relacions sexuals amb penetració és 16,7 anys. La pregunta, de difícil resposta amb la informació actual, és quantes d’aquestes relacions heterosexuals “completes” són abusives. La manca d’educació sexoafectiva deixa aquesta etapa exploratòria en mans del mite de l’amor romàntic: la idea que som éssers incomplets sense una parella, que aquesta —si som dones— mereix el nostre sacrifici i que l’amor justifica el patiment i la gelosia. També està present la pornografia. Els rols tradicionals de gènere (la iniciativa ha de ser de l’home), així com el focus en el plaer masculí, són normes socials vigents entre la població jove. En aquest sentit, és alarmant saber que les dades recollides l’any 2018 entre la població usuària del Centre Jove d’Anticoncepció i les Sexualitats (CJAS), assenyalen que una de cada tres dones menors de 30 anys reconeix no poder decidir a l’hora d’utilitzar un mètode anticonceptiu, i més del 25 % que freqüentment mantenen relacions sexuals sense voler-ne. D’altra banda, les xarxes són (entre altres coses) un nou mitjà per a la violència del qual encara no coneixem l’abast del tot. Apareixen noves formes de cibercontrol i ciberassetjament continuat i altres tipus de violència que cal tenir present i que poden ser molt greus: difusió sense consentiment de fotos amb contingut sexual (sexpreading), sextorsió, ruptura a la francesa (ghosting), ciberassetjament pedòfil (grooming), etc.
Al batxillerat ja existeix una majoria femenina a humanitats i arts, i una masculina a ciències.
D’altra banda, en l’àmbit educatiu l’especialització de gènere no disminueix. És l’anomenada segregació horitzontal: es produeix en l’educació i es replica en el mercat laboral. Al batxillerat ja existeix una majoria femenina a humanitats i arts, i una de masculina a ciències. Als estudis de grau mitjà la segregació s’extrema: a la família d’imatge personal hi ha matriculat el 92,9 % de dones, i a les de tèxtil, confecció i pell el 84,8 %. A l’altre extrem trobem més del 97 % de matriculació masculina a transport i manteniment de vehicles, fabricació mecànica, electricitat i electrònica, instal·lació i manteniment[1]. A la universitat, on en conjunt predominen les dones, trobem que representen el 73 % entre l’alumnat de ciències de la salut i el 25 % a les carreres tècniques[2]. Aquesta segregació té importants implicacions en les condicions de vida, perquè per desgràcia el reconeixement social i econòmic de les disciplines “masculines” és superior al de les “femenines”, i això té una traducció en condicions de treball, incloent-hi el salari. A més, no podem oblidar que l'èxit educatiu no és igual per a totes. L’avantatge educatiu no es produeix de forma homogènia en els diferents col·lectius de nois o de noies. Un exemple el tenim en relació amb la població migrada. Sabem que hi ha un sostre de vidre educatiu específic per a les joves d’origen estranger situat a l’educació secundària postobligatòria i que, al contrari del que passa amb la població autòctona, ells arriben a la universitat amb més freqüència que elles[3].
Malgrat tenir millors resultats acadèmics, les joves tenen un 13 % menys de feina que els nois, i aquesta bretxa s’amplia en el grup dels directius, on elles són el 38 % menys.
En tot cas, l'èxit educatiu femení no és valorat al mercat laboral com el masculí. Estudiar serveix per a tothom, però no serveix tant per a les noies com per als nois. Diversos indicadors apunten en aquesta direcció. Les dones formen avui el 58 % de persones amb estudis superiors, però només el 53 % de les persones ocupades amb aquest nivell d’estudis[1]. Malgrat tenir millors resultats acadèmics, les joves tenen un 13 % menys de feina que els nois, i aquesta bretxa s’amplia en el grup dels directius, on elles són el 38 % menys. Així doncs, podem dir que el nivell educatiu avui no és l’únic factor que determina una millor ocupabilitat: el gènere també hi juga el seu paper.
Més desigualtat en l’emancipació
Un altre moment clau en la consolidació de la desigualtat és l’emancipació. És en aquest moment quan la socialització de gènere cristal·litza en les condicions de vida de la joventut. Com és sabut, les noies joves s’emancipen abans que els nois, en part perquè ho fan en parelles amb una diferència d’edat d’uns quatre anys. També perquè elles es comporten de manera més homogènia, prioritzant la parella davant altres formes de convivència que no pas ells. A més, mentre que els nois que s’emancipen ho fan gairebé en la meitat dels casos amb ingressos relativament elevats[2], entre les noies aquest és el cas només per a menys d’un terç. I a la inversa, si bé només el 15 % dels emancipats tenen rendes mitjanes-baixes[3], en el cas de les emancipades aquest percentatge puja fins al 25 %. De fet, el perfil ocupacional dels nois emancipats és clarament el dels qui tenen una ocupació com a activitat principal. Entre elles, en canvi, els perfils són més diversos i també s’emancipen la majoria que tenen com a activitat principal la cura, o bé estan a l’atur o fan feines “no principals”.[4] És a dir: les joves s’emancipen en pitjors condicions econòmiques i assumint més riscos. D’aquesta manera es posen unes bases molt perilloses de desigualtat, que es poden consolidar en les etapes següents del cicle de vida (en particular amb l’arribada dels fills).
Un cop emancipades, les parelles joves no reparteixen de forma igualitària el treball domèstic i de cura de la llar. Una de cada quatre noies que viu en parella afirma que fa en solitari tres o més tasques domèstiques “típicament femenines”,[5] mentre els homes joves que ho afirmen són el 3,7 %. La situació s’agreuja quan es produeix la maternitat i la paternitat. La població jove que té una ocupació i no té criatures ja presenta diferències pel que fa a la seva dedicació a l’àmbit laboral.[6] Però l’aparició dels infants resulta ser un moment crític per a l’augment de les desigualtats. No resulta sorprenent saber que, en ser mares, les joves que treballen 40 hores o més a la setmana passen de ser dos terços a ser menys de la meitat. En els homes joves la paternitat produeix un canvi en sentit contrari: ells passen de ser el 75 % a ser el 81 %.
[1] Observatori iQ/ocupació a partir d’EPA 2016.
[2] Pertanyen al primer quintil de renda de la població juvenil.
[3] Pertanyen al tercer quartil de renda de la població juvenil
[4] Totes les dades d’aquest paràgraf estan extretes de l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2017, que recull informació de joves de 15 a 34 anys.
[5] Ens referim a les tasques domèstiques tradicionalment femenines: posar la rentadora, fer la compra quotidiana o netejar el pis, entre d’altres.
[6] Gairebé el 75 % d’homes treballa 40 hores setmanals o més, mentre que les dones estan 10 punts percentuals per sota.
Hi ha senyals d’una implicació més gran d’alguns nois en algunes tasques, en particular en la criança dels fills.
Malgrat tot, els canvis avancen
Malgrat la persistència de totes aquestes formes de desigualtat, no seria just dir que els i les joves no viuen diferent el seu estatus de gènere. De fet hi ha un canvi que ja fa dècades que dura. En part, les joves viuen una transformació social que s’ha estat produint en el darrer lustre: l’increment de la presència de dones a nivells educatius mitjans i superiors, i també al mercat de treball. La pèrdua d’alguns valors tradicionals pot estar relacionada amb aquest èxit: només cal veure la tendència del matrimoni religiós, que l’any 90 representava tres de cada quatre unions i avui només el 10 %.[1]
A més, diversos estudis mostren que l’augment del nivell educatiu està relacionat amb la disminució de la càrrega de treball domèstic de les joves. Malgrat tots els dubtes sobre aquesta transformació[2] (i la persistència de la desigualtat que hem assenyalat més amunt), sí que hi ha senyals d’una implicació més gran d’alguns nois en algunes tasques, en particular en la criança dels fills. Sabem que és la part més gratificant del treball domèstic i de cura, però és treball de cura, al cap i a la fi.
[1] Idescat.
[2] Aquesta minoració no ha estat simètrica a l’augment de la dedicació masculina dels joves amb millors nivells educatius. Si bé l’externalització d’aquestes tasques en dones d’estrats socials inferiors (i sovint condició migrant) no és un fenomen rellevant entre els i les joves, cal assenyalar que possiblement aparegui més endavant, i que en les condicions actuals, l’únic que succeirà en aquests casos és una transformació de la desigualtat de gènere —que es traspassa cap a les classes socials més baixes—, no una disminució. També cal tenir en compte que el volum de treball no remunerat ha disminuït respecte a dècades anteriors.
L’empoderament de les joves és un dels fets polítics més rellevants dels darrers anys a escala global.
Però el principal senyal d’empoderament de les joves prové de la veu pública que han assolit gràcies a les xarxes socials, uns discursos relacionats amb l’emergència d’una nova onada feminista protagonitzada per elles. Les dones i els homes joves tenen mòbil i fan servir l’ordinador en proporcions similars. Les dones (de totes les edats) utilitzem més les xarxes socials que els homes. I la veu pública de les dones joves s’ha amplificat d’una manera inesperada a través d’aquestes xarxes. Experiències compartides com el #metoo, #yositecreo o el més recent #laculpanoeramia han provocat una conscienciació ciutadana que explica sobre manera les mobilitzacions massives del 8M dels dos últims anys. Aquestes mobilitzacions no només han modificat l’agenda política, sinó que també han esdevingut un espai de sororitat i d’identificació col·lectiva de situacions de violència i discriminació que fins ara eren llegides en clau individual i íntima, però no social o política.
L’empoderament de les joves és un dels fets polítics més rellevants dels darrers anys a escala global. Les feministes de totes les generacions ho hem de celebrar i treballar perquè la nova onada no s’oblidi de la qüestió del repartiment dels treballs i la riquesa. Aquesta és una reclamació clau per a la vida de les dones, també de les joves, en un moment de neoliberalisme desbocat. Al mateix temps, cal estar alerta a les reaccions masclistes que han despertat les noves veus feministes. Són reaccions molt virulentes, amb traducció electoral, i que encara no han mostrat quins són els seus límits.
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis