Barcelona Metropolis

L’arribada a Seattle i els reptes urbans

Sovint equiparem l’economia digital amb l’intangible, quan la dimensió física d’aquesta experiència ubiqua i sense barreres és enorme. La quantitat de centres i estacions logístiques, hubs d’emmagatzemat i xarxes de distribució és sorprenent. Tenir o no tenir un centre logístic d’Amazon marca una gran diferència en una ciutat, no sempre positiva.

Aquí és on entra l’experiència de Seattle. Tot i que és molt complicat mesurar exactament els impactes que genera, hi ha algunes lliçons de ciutat que podem observar a partir del moment en què va acollir la segona seu d’Amazon. Els grups que s’hi oposaven al·legaven que generaria estrès sobre les infraestructures existents i causarien més congestió i trànsit. Els partidaris lloaven la creació de llocs de feina nous i la possibilitat de recaptar més impostos amb què millorar la infraestructura i beneficiar la ciutadania i els altres negocis. Són arguments que es repliquen a altres llocs. No hi ha blancs o negres, tal com destaca Rick LeBlanc després de recopilar alguns efectes del cas.Vegem-los.

Creació d’ocupació. El 2018, 45.000 persones treballaven per Amazon a Seattle, mentre que el 2010 només ho feien 5.000. També es van crear uns 50.000 llocs de feina indirectes fora de la companyia, la qual cosa va generar un pol d’atracció de talent cap a la ciutat. Això no obstant, està demostrat que la concentració del mercat incideix en una rebaixa dels salaris.

Infraestructures. Van decidir ubicar la seu en una zona urbana, fet que va propiciar l’obertura d’una nova estació de metro, un pont i una avinguda pensada per a vianants i ciclistes. Abans que això passés, Amazon va fer una donació per incrementar la freqüència d’autobusos, tot seguint el model de PILOT (payment in lieu of taxes) originat a Nova York.

Congestió de trànsit. Els embussos es van incrementar en un 80 % en comparació amb els tres anys previs. Probablement no tots fossin a causa d’Amazon, però el fet que els paquets puguin arribar a cada domicili en menys de 48 hores multiplica la logística d’última milla. Per això Amazon ha experimentat amb la distribució per mitjà de drons, tot i que de moment aquest sistema no prospera per raons legals i de seguretat.

Emissions de CO₂ i generació de residus. A Seattle i arreu del món, la conveniència del repartiment personalitzat a domicili genera un gran debat pels seus efectes ambientals. D’una banda, per la quantitat de residus que generen els embolcalls (les empreses de reciclatge calculen que l’ús del cartró ha crescut un 20% en una dècada a causa dels embalatges associats al comerç en línia) i, d’altra banda, per l’augment de les emissions generades pel repartiment a domicili. És molt més sostenible el repartiment optimitzat en grans vehicles que la mateixa quantitat de productes distribuïts de manera individualitzada. En realitat, el comerç en línia amb un repartiment ben optimitzat podria reduir els recorreguts i, per tant, el volum de trànsit i les emissions. Pel que fa a la previsió de la demanda del repartiment d’última milla, el Fòrum Econòmic Mundial aposta per fer servir vehicles elèctrics, potenciar el repartiment nocturn i reforçar els punts de recollida en substitució de l’entrega porta a porta.[4]

Impacte social i desigualtats. Els efectes socials del repartiment urgent també són importants. Quan Amazon va llançar el servei Prime el 2016, va prioritzar els barris amb una taxa més elevada de compres d’Estats Units, que coincidien amb les zones afluents i d’habitants majoritàriament caucàsics. L’argument de la rendibilitat per agregació de la demanda negava l’opció Prime a grans àrees poblades per col·lectius minoritaris.

I els negocis locals? Ni marge de benefici ni capacitat de competir

La major part dels comerços que venen els seus productes a través d’Amazon són petites i mitjanes empreses (pimes) i sumen gairebé 8 milions arreu del món. Sens dubte, la plataforma els permet cert grau de digitalització, els seus productes poden entrar en un catàleg digital i queda resolta la infraestructura pels enviaments, la qual cosa els obre també l’oportunitat d’internacionalitzar certs productes.

Per una banda, per Amazon l’oportunitat radica justament en el marge de benefici dels negocis d’aquestes pimes. Així ho va sentenciar Bezos quan va pronunciar la famosa frase “your margin is my opportunity” ("el vostre marge és la meva oportunitat"). Però no és l’única. Podem afegir les múltiples possibilitats de comptar amb informació privilegiada del rastre digital de clients i venedors. De fet, de tots els venedors registrats i actius, només una tercera part aconsegueix fer al menys una venda a l’any. Tot i així, Amazon segueix preferint que hi siguin els seus productes, perquè és la manera de disposar de l’estudi de mercat més gran del planeta. És a dir, encara que el comerciant no vengui cap producte, és possible que estigui a la llista de desitjos d’alguns usuaris, i això ja és una pista sobre els seus propers moviments. De fet, la seva aposta per les marques pròpies es basa en aquestes dades: quins productes són atractius i quin és el llindar de preu adequat. La Comissió Europea va obrir una investigació el 2019 per demostrar el doble rol de la companyia, com a marketplace i com a venedor, amb l’argument que fan servir dades privades per alimentar el seu algoritme, eliminant així tota possibilitat de competència.

Amazon no només posa en risc la supervivència dels venedors que fagocita, sinó que a també manipula les condicions del mercat entre venedors de productes similars per asfixiar-los el marge. Atès que la plataforma opera globalment, les decisions que pren afecten internacionalment tant als preus com a les condicions del servei. Alguns experts asseguren que això pot tenir conseqüències injustes també en termes macroeconòmics.

Entrar o no a Amazon és un dilema a què s’enfronten molts negocis locals. Si pregunteu als llibretes com a primers afectats, recomanen oferir a Amazon només una part del gènere. Per ells, ha estat decisiva l’estratègia de productes basada en la premissa de protegir les joies de la corona i no posar tots els llibres a Kindle, per exemple. En el món de la moda, botigues com Asos i Zalando es distingeixen d’Amazon en allò que la plataforma no pot oferir: servei, experiència, selecció de productes i creació d’una comunitat. Tanmateix, les solucions discrecionals no són suficients.

Calen respostes de ciutat

La personalització extrema de les compres en línia requereix algunes respostes a nivell urbà pels reptes socials, econòmics i ambientals que suposa. La primera consisteix a abordar els sistemes de repartiment d’última milla com un ecosistema que cal harmonitzar. La segona té a veure amb educar la ciutadania per posar en valor alternatives menys convenients: prioritzar les compres a botigues físiques i comerços locals, recollir els paquets en lloc de rebre’ls a casa o esperar a fer la comanda fins que es reuneixin alguns articles abans de comprar-los per separat. La darrera, però primordial, és actuar per trencar el monopoli de les plataformes digital que sempre guanyen, ja sigui fent pressió en altres nivells administratius o bé formant aliances amb altres ciutats per fer un front comú, a l’estil del C40 Cities en vista del canvi climàtic.