Barcelona Metropolis

Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979 és una obra col·lectiva que recopila un llegat d’articles elaborats per reconeguts experts sobre l’evolució de l’escola a Barcelona al segle xx, lligada als esdeveniments històrics de la ciutat i a la realitat política, social i econòmica del moment.

Editada en format trilingüe (català, castellà i anglès), exemplifica la complexitat de les relacions entre escola pública i privada, i el dèficit d’un ecosistema d’educació pública a la ciutat. També aborda les diferències entre els centres amb models basats en la coeducació i la igualtat, i els que segreguen per gènere i condicionen les expectatives de formació i professionals: les masculines, cap a especialitats industrials i tecnològiques, i les femenines, adreçades a escoles d’infermeria i biblioteca, o vinculades als aprenentatges de la llar (economia domèstica, puericultura, labors, etc.).

El llibre posa en valor la tasca pedagògica del lliurepensador Francesc Ferrer i Guàrdia, jutjat i executat pels fets de la Setmana Tràgica. Ferrer i Guàrdia va impulsar l’Escola Moderna, un mètode que reflexionava sobre el sentit de l’educació, que qüestionava a fons els pilars de la societat del moment i que veia l’educació com a eina de transformació imprescindible per apoderar la societat. El llegat de l’Escola Moderna és un exemple de projecte de renovació pedagògica dels inicis del segle xx encara vigent: escoles innovadores i d’interès social, amb pràctiques a l’aire lliure, amb metodologies vivencials i de recerca impulsades per col·lectius sensibilitzats en la modernització educativa. Aquest precedent històric és imprescindible per entendre el sorgiment posterior d’iniciatives disposades a trencar amb l’escola franquista, totalitària i autoritària, que creen centres educatius amb models diversos de gestió i titularitat, que aposten per projectes democràtics i una pedagogia activa, i que defensen l’educació en català.

Un alt percentatge de centres educatius apostem per l’educació com a eina de creixement personal i com a agent de transformació social, tal com van fer els nostres antecessors de l’Escola Moderna, l’Escola Nova Unificada, el moviment dels ateneus llibertaris i altres projectes coetanis. Som centres valents que fem de la formació del professorat un dels pilars de la transformació, que ens fem preguntes sobre la nostra praxi i trobem respostes escoltant la comunitat educativa.

Compartim inquietuds i pors, redissenyem els espais perquè esdevinguin entorns d’aprenentatge i obrim els centres educatius al context proper i llunyà. Substituïm els llibres de text per projectes de recerca oberts a la vida, perquè des de l’observació i l’experimentació els infants arribin a la teoria. Sabem que l’èxit d’un sistema educatiu és garantir que la ciutadania estigui preparada per desenvolupar-se de manera democràtica i justa, sostenible socialment i econòmica per combatre els estereotips. Per una educació en llibertat ens interpel·la, en ple 2021, a aquells i aquelles que ens proposem ser millors mestres.