Barcelona Metropolis

La darrera novel·la de Javier Pérez Andújar, El año del Búfalo, és una novel·la astronòmica perquè és l’obra d’algú que fa anys que pren mesures per arribar a la conclusió que vivim en un forat negre. I també ho és perquè és un desplegable d’universos infinits: personatges, llocs, èpoques i esdeveniments històrics.

Segons l’horòscop xinès, l’any del búfal arriba cada 12 anys, però la darrera novel·la de l’escriptor barceloní Javier Pérez Andújar, que pren com a títol aquesta efemèride, és un fenomen únic i irrepetible. El llibre planteja l’edició del manuscrit pòstum de Folke Ingo, un comunista finlandès que somia ser espanyol. Aquest és el principal argument d’El año del Búfalo, editat per Anagrama, però dels peus de pàgina d’aquesta novel·la en sorgiran una infinitat de trames paral·leles que l’autor anomena psicofonies.

El año del Búfalo és una novel·la astronòmica, en un primer sentit, perquè és l’obra d’algú que fa anys que pren mesures (llibretes farcides de notes, en el seu cas) per arribar a la conclusió que vivim en un forat negre. I també és astronòmica, en una segona accepció, perquè és un desplegable d’universos infinits: personatges, llocs, èpoques i esdeveniments històrics.

L’escriptor ens regala una cosmogonia, la seva —encara que El año del Búfalo li degui molt a l’astrologia i, fins i tot, a la parapsicologia—, perquè Javier Pérez Andújar escriu sempre des de la banda dels perdedors. Llegim, enmig de la novel·la, “la escritura es magia”, i és que les paraules de l’autor de Catalanes todos són un conjur contra els temps que passen sense que ningú els reconegui ni els recordi.

El llibre és un cop de puny a la desmemòria des de les notes a peu de pàgina: el parent pobre, la línia menyspreada de qualsevol text, el serrell que se li escapa al relat majoritari. I, d’aquesta manera subreptícia, les formigues textuals al peu de la pàgina acaben arrabassant el protagonisme a la redacció anèmica que emula la Viquipèdia, on l’autor explica la crisi del petroli, l’atemptat de Carrero Blanco o la creació del Frente Polisario, esdeveniments, tots ells, que es van produir un any del búfal. D’aquests relats, disfressats d’entrades d’enciclopèdia, en diu psicofonies, perquè tothom sap que la parapsicologia és la ciència que creu en els fenòmens sobrenaturals i perquè l’autor ens vol fer veure que el que té lloc en el més enllà té molt a veure amb allò que passa a la cantonada. Ho deia el poeta francès Paul Éluard, “hi ha un altre món, i és en aquest”, i això és el que l’escriptor ve a demostrar-nos durant tot el llibre.