Barcelona Metropolis

Amb una mitjana setmanal de 800.000 usuaris, l’aeroport de Barcelona és el sisè més actiu d’Europa. Mirant enrere, el trànsit d’avions dibuixa dos pics, el primer dels quals (2007-2008) és previ a l’entrada en servei del TAV Barcelona-Madrid i a la recessió global, mentre que el segon, el 2019, s’estronca amb la covid. El rècord de 344.563 operacions implica també el volum màxim d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle: 514.318 tones de CO2, un repte per a la nova Aliança per a la Sostenibilitat del Transport Aeri a Espanya (AST).

El pla director de l’aeroport, aprovat el 1999 i en gran part executat, va dimensionar l’equipament per a un màxim de 90 operacions diàries, amb un ús mixt de les dues pistes principals. Des del 2006, el màxim real de vols és de 78 (40 enlairaments i 38 aterratges), després que la pressió d’ajuntaments i veïns de Castelldefels i Gavà aconseguís l’operació segregada de les dues pistes principals (la més curta i pròxima al mar per a enlairaments, la interior per a aterratges i la transversal per a situacions especials) per reduir el soroll sobre les cases. El 5% dels avions, però, són massa grans per a la pista curta.

Amb el nombre de punts d’embarcament i l’espai existents, la capacitat de les terminals T1 i T2 se situa en els 55 milions de passatgers anuals, una xifra no gaire més alta que els 52,7 milions assolits el 2019 (hi ha una diferència de només el 4%). La crisi sanitària va donar una treva inesperada, però el 2022, encara en fase de recuperació postcovid, el volum d’usuaris ascendia a 41,6 milions, el 76% del topall. La construcció d’una terminal satèl·lit connectada subterràniament a la T1, prevista al pla director, elevaria la capacitat de la infraestructura fins als 70 milions de passatgers, una xifra semblant a la registrada el 2019 per instal·lacions de primer ordre com Amsterdam (71,7) i Frankfurt (70,6). A més, afegiria espai d’estacionament per a avions wide-body (fuselatge ample), els utilitzats en vols de llarg radi. El pes del turisme fa que el volum d’usuaris oscil·li força segons l’època de l’any.

L’estiu és el període de màxim estrès en l’operativa aeroportuària, com mostra el rànquing de mesos de més trànsit de passatgers. En un sol dia, el 19 d’agost del 2019, hi van passar 181.206 persones. El nombre màxim d’operacions diàries (1.140) es va registrar el 17 de maig del 2017.

El 60,2% dels viatgers que passen per les terminals de Barcelona-el Prat van o venen dels 118 aeroports europeus connectats amb el de la capital catalana, majoritàriament de països pertanyents a la Unió Europea (45,5%). El trànsit domèstic representa el 29,2% del passatge, amb les Balears i Madrid com a destinacions principals d’un total de 28 de disponibles. Els vols intercontinentals mouen el 10,6% restant.

Els usuaris de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat viatgen en vols regulars (99%) a destinacions de radi curt o mitjà d’Espanya, Europa o el nord d’Àfrica (només el 7,9% fan el salt a Amèrica, el Pròxim Orient o Àsia), majoritàriament ambcompanyies de baix cost(73%) i, sobretot, per fer turisme (55%).

Si bé fins al 2019 la ruta Barcelona-el Prat - Madrid-Barajas era la més freqüentada, des del 2020 és la de Palma. El ferrocarril d’alta velocitat ha capgirat el mercat i ja cobreix el 75% de la demanda del corredor que havia senyorejat el pont aeri d’Iberia. De fet, en 2022el còmput 2010-2022, els aeroports de les Balears sumen 42,8 milions de passatgers, molt per sobre de Madrid. La funció d’enllaç preferent amb les illes explica segurament l’elevada proporció de persones que fan servir l’aeroport del Prat com a escala entre dos vols.

El Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia s’alternen any rere any com a països d’origen i destinació de més passatgers de l’aeroport barceloní. Es tracta dels quatre països europeus que més turisme aporten a Barcelona i també figuren entre els més visitats pels catalans. Una novetat recent ha estat l’ascens del trànsit amb els Estats Units, l’únic país no europeu al top 10. Incrementar les rutes intercontinentals és un objectiu dels agents econòmics —aquest estiu s’arribarà a les 46, segons el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries.