Barcelona Metropolis

Una de cada cinc dones al món ha sofert abusos sexuals a la infància i una de cada tres ha estat víctima de violència física o sexual. Així ho recull l’Organització Mundial de la Salut en l’informe de 2014 sobre aquest tipus de violència.

A casa nostra, les dades també són greus. Segons l’Enquesta de violència masclista a Catalunya de 2016, més de la meitat de les dones de Barcelona n’ha patit al llarg de la vida i una de cada tres ha estat víctima d’una agressió especialment greu. A més, una de cada sis dones va patir violència a la infància.

Més de 1.000 dones assassinades

El mes de juny es va arribar a les 1.000 dones mortes a mans de les seves parelles o exparelles des de 2003, quan es van començar a comptabilitzar oficialment. I a 30 de setembre de 2019 el total de dones mortes ascendeix a 1.021. Catalunya, amb 156 víctimes mortals des de 2003, és una de les comunitats autònomes amb menor prevalença (1 per mil).

La violència masclista al llarg de la vida

Més de la meitat de les dones de Barcelona de qualsevol edat (des de la infantesa fins a l’edat adulta) ha estat víctima de violència masclista en algun moment de la seva vida (57,7%) i una de cada tres ha patit fets de violència molt greus (31%), com ara violacions, agressions físiques violentes, tocaments amb violència, amenaces amb represàlies o emportar-se els fills sense permís. Durant el 2016, el 13,8% de les barcelonines va patir alguna agressió masclista (sense tenir en compte comentaris, gestos sexuals i exhibicionisme), mentre que el 2,3% de dones va patir fets molt greus.

El perfil de dona que pateix violència masclista

Les dones de 16 a 29 anys són les més afectades. L’any 2016, la victimització entre aquest grup d’edat va ser més del doble de la mitjana de la ciutat (el 29,4% davant del 13,8% de mitjana de Barcelona). Per origen, hi ha més prevalença de violència masclista entre les dones estrangeres, seguit de les nascudes a Catalunya. Per nivell d’estudis, la prevalença és més elevada entre les dones més formades, amb estudis universitaris, tot i que l’any 2016 les més victimitzades van ser les dones amb educació secundària obligatòria o elemental.

Violència en l’àmbit de la parella o l’exparella i contra els fills

El 37% de les dones de més de 15 anys residents a Barcelona ha patit alguna forma de violència masclista per part de la seva exparella o parella en algun moment de la seva vida. Gairebé la meitat de les barcelonines que ha tingut alguna parella (43,3%), ha patit violència per part d’exparelles. I el 12,8% de les barcelonines amb parella ha patit violència masclista en el si de la seva relació actual. La violència per part de l’exparella ha provocat un empitjorament de la situació econòmica de les dones afectades en el 43,8% dels casos, el 21,2% ha hagut de canviar de lloc de residència, el 20,6% ha patit més aïllament i soledat, el 19% ha reforçat les mesures de seguretat a casa seva, el 16% ha hagut de deixar la feina i el 14,6% ha sol·licitat la baixa per aquests fets. La violència contra els fills va ser superior en els casos de dones que havien patit violència per part de l’exparella. El 31,4% de les dones que ha patit violència per part de l’exparella, tenia fills o menors convivint a la llar i la violència afectava directament aquests infants en el 22,4% dels casos. En el 34,7% de les llars amb violència en la parella, hi havia menors i aquests la patien en el 6,2% dels casos.

Violència masclista a l’àmbit social i familiar

Més de la meitat de les barcelonines (56,8%) ha patit en algun moment de la vida una agressió per part d’algú conegut o desconegut (exceptuant parella o exparella i companys de feina). Les agressions o assetjaments sexuals es produeixen sobretot en espais públics, i els més freqüents són comentaris, gestos sexuals o exhibicionismes (89,1%) i tocaments sexuals (41,8%).

Evolució de les denúncies

El nombre de denúncies per violència de gènere ha anat creixent, segons recull el Consell General del Poder Judicial. Entre les víctimes mortals comptabilitzades entre 2013 i 2019, al voltant d’una de cada cinc dones (21% a Espanya i 20% a Catalunya i a Barcelona) havia denunciat.

Una de cada cinc dones que han patit violència per part de l’exparella (20,2%) assegura que ha denunciat, mentre que les agressions a la infància o en l’àmbit social i familiar només les denuncien un 4,2% i un 4,3% de les afectades, respectivament. Minimitzar l’agressió o no identificar-la com a tal és el principal motiu pel qual les dones diuen que no denuncien (53,5%). Els sentiments de culpa o vergonya (14,2%), la por (13,4%) i la durada o característiques del propi procediment de denúncia (12%) són altres motius per no denunciar.

Més de la meitat de les dones agredides per l’exparella al llarg de la vida (59,8%) i de les assetjades a l’àmbit familiar (54,1%) va considerar la violència patida com un fet delictiu. En el cas de la violència a la infància, el 42,6% sí que ho va considerar un fet delictiu, mentre que el 22,3% no ho va reconèixer com a tal en aquell moment però ara sí.