Barcelona Metropolis

L’ampliació del MACBA i el trasllat del CAP Raval Nord a l’antiga església de la Misericòrdia arriben de bracet d’un redisseny de la plaça dels Àngels que encara no està del tot definit. El consistori ha mostrat propostes preliminars per incorporar-hi més verd i atraure usos veïnals per diluir l’hegemonia skater. El debat urbanístic se superposa amb una reflexió més profunda i complexa sobre la funció d’aquesta “plaça dura” a la Ciutat Vella actual.

Pocs indrets sintetitzen tant les tensions latents de Barcelona com la plaça dels Àngels. Està a punt d’obrir un nou capítol i ho farà, novament, a través de l’arquitectura i amb molt de debat. Ho porta a l’ADN!

La plaça va néixer el 1995 a remolc de la macrooperació municipal per “esponjar” Ciutat Vella. Una intervenció amb arrels als anys vuitanta, quan Oscar Tusquets i Lluís Clotet van dibuixar, al seu innovador pla Del Liceu al Seminari, les potencialitats d’un itinerari passejable dins la trama antiga. La fisonomia que finalment ha tingut la plaça, però, té molt a veure amb l’elecció d’una arquitectura icònica per al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Richard Meier va idear un edifici tan carismàtic que ha modelat tot l’entorn. Fins i tot ha generat el sobrenom de “la plaça del MACBA”. Patinadors d’arreu del món se l’han feta seva i és de visita obligada per als turistes. El conjunt s’ha convertit en símbol —i caricatura— d’una determinada visió de Barcelona com a ciutat cosmopolita i contemporània. En paral·lel, els veïns no hi han trobat un espai realment útil per al dia a dia. En critiquen la difícil convivència entre els usuaris, el soroll i l’incivisme.

Per si això no fos prou, a l’última dècada s’hi ha sumat un pols duríssim entre el museu i el CAP Raval Nord, ofegat en un edifici catalogat dels anys trenta. Tots dos ambicionaven ampliar-se en l’únic gran edifici buit a la zona, l’antiga capella de la Misericòrdia: una rivalitat carregada de lectures polítiques, de suma zero i molt mediàtica. El resultat és la reinvenció de la plaça dels Àngels, novament arrossegada per les pulsions que genera. El MACBA es menjarà un tros d’espai públic, el més proper al Convent dels Àngels, mentre que l’ambulatori transformarà l’església en desús que “corda” la plaça pel lateral de Montalegre.

Tres obres en una

El 4 de març passat, el Govern municipal, encapçalat per Jaume Collboni, anunciava la nova etapa i hi posava calendari. Aquest 2024 començaran les obres de les dues noves peces. El nou CAP, al juny. Tindrà 2.500 m² i hauria d’obrir el primer trimestre del 2026. L’annex del MACBA ha rebut llum verda inicial aquest maig, per poder licitar i iniciar obres al novembre. El gener del 2027 estaria enllestit, amb 2.110 m² per a noves sales i 349 m² per a una terrassa-mirador d’accés lliure. Les dues fites tenen pressupostos notoris: 16,3 i 13,85 milions d’euros, respectivament. A remolc, l’Ajuntament vol repensar el sòcol de l’edifici Meier, uns 1.100 m². Explora fórmules per incorporar-hi vegetació i arbrat a través de parterres, perquè el subsol està ocupat per un aparcament. Tot i no fer referència explícita als skaters, l’alcalde va deixar clar que l’objectiu era impedir usos monopolístics.

En menys de 24 hores, la plataforma “No a l’ampliació del MACBA” denunciava en un comunicat la pèrdua d’espai públic i l’atribuïa a “pressions dels lobbies i de la burgesia”, en referència a la titularitat privada de moltes obres del museu. Els mateixos veïns van portar als tribunals el tràmit urbanístic que permet la construcció, aprovat al ple per unanimitat el 2020. La judicialització obre la porta a girs de guió insospitats, com ha succeït amb les sentències recents contra la Superilla. El col·lectiu skater, a falta d’associacions o portaveus clars, oscil·la entre la crítica i la indiferència. Quan se’ls acosten periodistes i els ho pregunten, els més assidus de la plaça repliquen que ells també són una riquesa i que no fan mal a ningú.

Com cal reformar la plaça?

Quatre arquitectes amb gran trajectòria a la ciutat analitzen per a aquest reportatge la reforma anunciada. Ignacio Paricio va restaurar el Convent dels Àngels el 1984 amb Lluís Clotet i Carles Díaz. Aquell projecte incloïa un jardí que no es va dur a terme, al terreny a cota més baixa on ara es farà l’annex del MACBA. “Era una forma de protegir l’absis de l’incivisme i evitar que es convertís en un urinari”, rememora. Sentencia que “la plaça dura va ser una imposició de Richard Meier, que va convèncer Pasqual Maragall. Volia conquerir fins a l’últim racó del paviment, que és com un podi per contemplar l’edifici”.

Li hauria agradat que la plaça tingués “un tractament més relaxat i fos un oasi de pau” per al barri. “Ara s’usa per a esports agressius en comptes de per a la satisfacció pública”, lamenta. Hi troba a faltar, per exemple, ombra per resguardar-se del sol estival. També veu “oblidada” la connexió amb la plaça de Joan Coromines, a través d’un pas a la planta baixa del museu: “Era important per mantenir el recorregut per a vianants del pla Del Liceu al Seminari”. El pla de Tusquets i Clotet, diu, va ser “visionari”, perquè anticipava la importància dels desplaçaments a peu i del verd urbà. Tot i que l’annex “ocultarà la façana medieval” que van rehabilitar, confia que els autors, Harquitectes, “ho faran molt bé”.

El degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guim Costa, viu al barri Gòtic des de fa 25 anys i li encanta la plaça dels Àngels: “Fa goig, tant d’atractiu internacional!”. Tot i això, assumeix que “s’ha trencat una mica l’harmonia” i que la travessa “de pressa” perquè hi té sensació de “destorbar”. Per això, veu “lloable” que l’Ajuntament aprofiti l’avinentesa per “revisar tot l’entorn” a fi de “racionalitzar-ne l’ús” i que “els veïns no hi perdin” amb l’operació. Veu amb bons ulls la proposta arquitectònica —“El MACBA creixerà bé”— i assegura, satisfet, que el consistori ha compartit les seves propostes amb el despatx de Meier. “Els edificis tenen autoria i és molt important anar-la a buscar quan vols fer modificacions”, assenyala.

Per a Jaume Carné, president de l’Agrupació d’Arquitectes Sènior, no cal reformar la plaça. És veí del Raval i els patinadors mai l’han molestat. Encara més, diu que hi durà la neta “sense cap neguit” per ensenyar-li a anar amb bicicleta. “Si volen un canvi d’usos ho han de dir i fer, no posar-hi entrebancs i testos que malmetin la visió de les façanes!”, exclama. “Canviar l’esperit d’una plaça dura és molt difícil, necessites vegetació d’una envergadura que no podràs posar i et quedarà una intervenció a mitges”, vaticina. En canvi, assenyala la plaça de Terenci Moix, coneguda com la pista de bàsquet del carrer de Valldonzella: “Que arreglin aquella, que està deixada i a la intempèrie, i deixin la dels Àngels aclarida”. Com a usuari del CAP Raval Nord, li agradaria que l’actual edifici racionalista mantingués l’ús sanitari, “igual que el CUAP Peracamps té dues seus a Drassanes”. Si no, el destinaria a oficines i sales per al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Pere Cabrera va dirigir l’Àrea de Rehabilitació Integrada de Ciutat Vella (1985), que desenvolupava els plans especials del Raval, la Barceloneta i el nucli antic. Coneix molt bé, per tant, la gènesi de la plaça. “Amb el que costa d’obtenir, perdre espai públic sempre és mal assumpte, però a Ciutat Vella s’han de posar moltes coses a la balança”, reflexiona. “En la mesura que s’introdueixin obstacles, els skaters marxaran i els veïns guanyaran metres d’espai públic, tot i que en perdin per al MACBA”, analitza. No veu impossible situar-hi arbrat: “Els tècnics ja estudiaran quin gruix de terra cal, la progressió en aquest camp ha estat notable”. Això sí, avisa que tant la plaça dels Àngels com la Misericòrdia “formen part de conjunts” que han de mantenir una coherència. El futur ambulatori pertany a un recinte on també hi ha el Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB) o un pati de tarongers, que “han de poder interaccionar”. També crida l’atenció sobre la plaça de Terenci Moix i l’antic dispensari antituberculós del GATCPAC: “És cabdal per a l’arquitectura de Barcelona, però el seu entorn està pendent de rematar”.