Barcelona Metropolis

“Si preguntes a la gent del carrer què és i què fa un editor, no saben ben bé què dir, pensen que ets una impremta, un llibreter. No és un ofici gaire conegut.” La resposta de Maria Muntaner, editora de Lleonard Muntaner Editor, a Lourdes Toledo, l’autora del llibre L’aventura del llibre català, deu ser un dels motius pels quals la periodista valenciana va emprendre la tasca d’entrevistar dinou editors i editores d’arreu dels Països Catalans.

És normal que el lector compri un llibre pel títol, per la coberta, per la recomanació d’un conegut o havent-ne llegit abans una ressenya, i que no sàpiga quina editorial l’ha posat a les lleixes de la llibreria. Encara més ara, amb la quantitat d’editorials que, afortunadament, han anat sorgint. Es llegeixi habitualment o no, la tasca dels editors és més important del que sembla. Les seves decisions i el seu criteri constitueixen, en bona part, la conversa cultural d’una societat.

Del trenat d’entrevistes n’acaben sorgint un grapat de dificultats i la manera de superar-les: la distribució més que deficient dels llibres a tots els territoris de parla catalana, la facilitat que tenim de trobar llibres escrits en castellà a les llibreries de Barcelona, València o Palma i la invisibilitat de l’edició valenciana, principatina o illenca en aquelles mateixes lleixes.

L’editora mallorquina Maria Muntaner diu que sovint fan coedicions amb l’editor valencià Vicent Olmos, d’Afers, per poder aconseguir visibilitat a cadascun dels territoris. I és aquesta dificultat, la distribució mútua entre les terres de parla catalana, la que comporta un dels grans problemes dels nostres editors: com incrementar els lectors i les vendes.

A més dels ja esmentats, Toledo entrevista també Josep Cots, de 1984; Guillem Frontera i Miquel Campaner, d’Ensiola; Joan Carles Girbés, d’Ara Llibres; Josep Gregori, de Bromera; Josep Lluch, de Proa; Àngel Madrià, del Grup Gavarres; Josep Maria Muñoz, de L’Avenç; Eulàlia Pagès, de Pagès Editors; Aniol Rafel, de Periscopi; Jordi Raventós, d’Adesiara; Joan Sala, de Comanegra, i Luis Zendrera, de Joventut. Hi ha diversitat tant en la tipologia com en les dimensions de les empreses. S’hi explica també com es fa el traspàs d’una feina tan passional.

L’aventura del llibre català és una obra llegidora que situa i explica les darreres dècades del món editorial català, febleses i fortaleses incloses. Potser, per acabar de passar de l’anècdota a la categoria, hauria estat bé incloure-hi algunes dades generals, com ara els índexs de lectura a cadascun dels territoris, la presència del llibre en català a les llibreries, les facturacions en cada llengua… El que assenyala per on cal continuar treballant perquè, sobretot a València i a les Illes —però no només—, la iniciativa a favor de la llengua i de la cultura continuï estant, en bona part, en mans dels editors, dels escriptors i dels activistes que se l’estimen.