Barcelona Metropolis

La inversió municipal en cooperació internacional manté els últims anys un nivell alt d’execució, per sobre del 90%, i es canalitza majoritàriament a través de la convocatòria anual de subvencions per a ONG i entitats. Totes les iniciatives s’emmarquen en eixos i objectius establerts al Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global.

Arran de la invasió russa del febrer del 2022, Barcelona va començar a ajudar els serveis municipals de la capital ucraïnesa, Kíïv. Primer es va gestionar la donació de vehicles de bombers, generadors elèctrics i material sanitari i per al rescat de persones, i des de l’octubre següent es va establir un pont humanitari estable amb la firma d’un acord de col·laboració i amistat entre les dues ciutats.

El cinquè pla quadriennal de cooperació internacional canalitza els recursos de l’Ajuntament de Barcelona cap a quatre àmbits de la justícia global i cinc eixos estratègics al voltant dels quals s’estructuren els programes de cooperació, que en gran part s’executen en aliança amb altres administracions i entitats. Les zones geogràfiques prioritàries són la Mediterrània i el Pròxim Orient, l’Àfrica al sud del Sàhara, Mèxic, l’Amèrica Central i el Carib, l’Amèrica del Sud i, en general, les zones en conflicte.

Els tres primers eixos estratègics despleguen actuacions principalment en països del Sud, mentre que els altres dos incorporen accions locals (Barcelona, Catalunya, Estat espanyol i Unió Europea). Tots poden incloure actuacions en processos transnacionals, regionals o globals, i poden perseguir una o més dimensions de la justícia global (econòmica, social, de gènere o ambiental).

El paper de les ONG de cooperació i desenvolupament és essencial per al seu coneixement del terreny, a més de les seves relacions, agilitat i experiència. En paral·lel, també hi treballen cooperatives, sindicats, universitats, centres de recerca, empreses i altres agents.

Les polítiques públiques i el teixit social conflueixen en l’acció per la justícia social en un fòrum originat el 2005, l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, del qual formen part 859 entitats que treballen en àmbits com les persones amb discapacitat, sense llar, aturades, drogodependents o immigrades, dones, famílies, etc.

A Barcelona hi ha, com a mínim, 4.838 persones sense llar, segons les últimes estimacions d’Arrels: 1.384 persones dormen al carrer, 2.803 s’allotgen als recursos públics i privats que existeixen a la ciutat i 605 més s’estan en assentaments informals, és a dir, en solars i locals en desús. I la falta d’habitatge només és una de les emergències socials que cal atendre.