Barcelona Metropolis

Posar al descobert el que s’amaga sota la superfície visible de les ciutats, aquells elements que passen desapercebuts i que amenacen l’habitabilitat i la cohesió, permetria configurar una agenda política urbana que equilibrés l’espai físic de la ciutat (urbs) amb la comunitat que l’habita (civitas). És urgent evolucionar cap a una governança que abasti la perifèria, desatesa a causa dels límits administratius, i cap a una planificació urbana que transcendeixi els mers beneficis de les empreses privades.

El número 57 dels Annali de la Fundació Giangiacomo Feltrinelli¹ està dedicat a la ciutat. En aquest article, m’agradaria compartir les reflexions i el viatge que ens van dur a elaborar-lo. Els Annali, la principal publicació de la Fundació Feltrinelli, tenen com a objectiu seleccionar cada any un tema clau del debat públic. Es tracta d’un llibre l’editor del qual és nomenat quasi tres anys abans de la data de publicació.

Després de descartar diverses idees, finalment vaig proposar que aquest número es titulés La ciutat invisible, ja que m’interessava explorar les dimensions que es troben sota la superfície de la ciutat i que n’estan canviant el funcionament quotidià. Es tractava d’una referència explícita al famós llibre d’Italo Calvino Les ciutats invisibles, i la publicació el 2023 coincidia amb el centenari del naixement del gran escriptor. El terme invisible no només fa referència a allò que no veiem perquè és difícil de percebre, sinó també a allò que deliberadament no es veu o que s’oculta perquè abordar-ho exigiria prendre decisions difícils i radicals.

Les ciutats estan canviant ràpidament d’una manera molt profunda i, potser després de l’èxit innegable que han experimentat en els últims 50 anys (només cal veure la superació de la crisi urbana dels anys setanta relacionada amb la desindustrialització), s’enfronten de nou a un futur incert. Molts dels fenòmens que les estan transformant són invisibles. Per entendre aquests canvis, cal aprofundir i examinar la coevolució de dimensions urbanes que normalment s’analitzen per separat, sovint sense tenir en compte la influència i l’impacte mutus en l’espai i la societat. Així doncs, em vaig proposar identificar els temes més rellevants seguint aquest enfocament i vaig seleccionar les diverses col·laboracions d’aquesta edició dels Annali. En el regne de l’invisible, destaquen dos grans temes que formen part d’un mateix àmbit: el canvi climàtic i la salut.

Les ciutats són responsables de produir el 70% de les emissions que alteren el clima i, per tant, contribueixen en bona part al canvi climàtic. L’any 2023 això es va traduir en l’estiu més calorós mai registrat, precipitacions extremes, inundacions i sequeres prolongades. Més enllà d’aquestes emergències evidents, el canvi climàtic sovint roman invisible, i va soscavant de manera contínua la salut de les ciutats i la vida al planeta. Els efectes són molt desiguals entre els diversos grups de població, i veiem que les mesures que adopten les ciutats per mitigar-los o adaptar-s’hi encara són excessivament tímides.

La salut és una altra gran preocupació. A les ciutats es concentren la majoria de les malalties, a causa de la contaminació i altres factors relacionats amb l’estil de vida, però també és on s’ofereix el millor accés als serveis sanitaris. Els ingressos i el nivell educatiu estan estretament relacionats amb la salut, tal com demostren nombrosos estudis. Els ciutadans amb menys ingressos es traslladen de zones urbanes pròsperes a zones més empobrides i marginals on l’esperança de vida disminueix. La pandèmia del 2020 va ser una prova de foc i va fer evident l’impacte perjudicial que va suposar haver de passar de manera radical d’una atenció preventiva basada en la comunitat a un tractament en hospitals. Aquest canvi va posar de manifest les deficiències d’un sistema sanitari que no estava preparat per a la ràpida propagació de la covid-19.

Un segon àmbit fa referència a una altra dimensió poc visible: la digitalització, que impregna totes les activitats, des de la producció fins al consum i l’oci. Ha desencadenat unes transformacions profundes en l’economia de les ciutats, i ha donat lloc a un volum de dades sense precedents. Tanmateix, aquesta riquesa d’informació ha permès el desenvolupament d’algoritmes que han impulsat l’aparició de l’economia de plataformes. Es tracta de nous models de negoci que tenen la capacitat de remodelar els serveis privats des de dins i d’influir en les polítiques públiques. Les transformacions provocades per la digitalització es caracteritzen per una gran ambigüitat: alhora que obren noves oportunitats, també provoquen el desplaçament d’altres, com l’impacte d’Airbnb en el mercat del lloguer d’immobles o l’efecte del comerç electrònic en les botigues locals. Molts consideren que aquest canvi discret de les regles del joc és fins i tot més profund que la revolució industrial, però que encara no se’n coneix l’impacte.

Un tercer aspecte de la invisibilitat afecta les poblacions. Els avenços mèdics han provocat canvis en l’esperança de vida, fet que es tradueix en un augment del nombre de persones de més de 85 anys que, si bé abans eren ateses per familiars, ara viuen aïllades a casa i passen desapercebudes per una ciutat i un sistema de serveis que han d’experimentar canvis profunds per donar-los cabuda. I a la inversa, a l’altre extrem de l’espectre hi trobem els joves, especialment els fills de famílies migrants, invisibilitzats pels seus drets de ciutadania, que sovint els són negats. La causa d’això són unes polítiques miops que impedeixen la inclusió d’una generació que, si tot fos diferent, podria injectar dinamisme tant a la ciutat com a la societat.

Amb tot, la qüestió de l’exclusió també s’estén a dimensions més àmplies en els processos de polarització que remodelen les relacions entre els grups socials dins de la ciutat. Aquesta transformació difereix significativament del passat, marcat per l’erosió de la classe mitjana i l’aparició d’una població gairebé invisible en la qual es troben riders (o repartidors), cuidadores, treballadores de la llar i personal de neteja, manteniment o logística. Això contrasta amb un petit cercle de població amb ingressos alts vinculats a les finances i a grans xarxes mundials.

Canvis profunds en les infraestructures

La quarta dimensió està relacionada amb la transformació de l’espai. La ciutat s’ha estès pel territori fins a convertir-se en una vasta regió urbana. Malgrat això, la ciutat real és invisible per a la política. Els òrgans de govern continuen cenyint-se als límits administratius del segle XIX i són incapaços d’abordar els nous problemes que sorgeixen i evolucionen en nivells diferents.

Per tant, es poden aprofitar grans sinergies per impulsar el creixement de ciutats de mida mitjana que estiguin ben connectades a un eix central i rehabitar els suburbis metropolitans d’una altra manera. Actualment, només algunes grans empreses ho han vist com una oportunitat puntual, tot i que podria convertir-se en una estratègia arreu del territori.

Desenvolupar noves polítiques per a una població envellida implica abordar el problema de la gent gran atrapada a casa seva. Això es pot fer a través d’iniciatives adreçades a oferir habitatges adequats, edificis sense barreres i barris que tinguin serveis bàsics als quals es pugui arribar a peu.

Pel que fa a la participació dels joves, ha de començar per reconèixer les seves aspiracions i drets com a protagonistes de la vida urbana. Això vol dir crear eixos on puguin participar en el disseny de l’espai urbà.

També ens hem d’ocupar del grup social format pels treballadors i treballadores dels serveis essencials que van tenir un paper vital durant la pandèmia, com ara els repartidors, les cuidadores, i el personal de logística, assistència sanitària i infraestructures. Molts tenen dificultats per accedir a un habitatge assequible, la qual cosa els obliga a fer llargs desplaçaments o a dependre d’una infraestructura de serveis poc adaptada a les seves necessitats.

Formes innovadores de governança

Aquí hi ha una clara connexió amb la necessitat de trobar formes innovadores de governança per a la ciutat real, que abasti grans regions urbanes sovint desateses a causa dels límits administratius. Qüestions essencials com la qualitat de l’aire, l’habitatge i les polítiques de mobilitat han d’abordar-se de manera eficient en aquest nivell.

El problema del cost excessiu de l’habitatge al centre de les ciutats es podria pal·liar a una escala més gran si el transport regional fos més còmode i eficient. Més enllà de les zones amb una gran pressió immobiliària, els preus baixen considerablement, però els serveis de transport inadequats impedeixen que la gent aprofiti aquesta diferència de preus, ja que els obliguen a suportar llargs desplaçaments que els esgoten el temps i els recursos econòmics.

Necessitem una estratègia de planificació urbana que transcendeixi la simple extracció de beneficis de les empreses privades. En comptes d’això, s’haurien d’identificar i tractar les qüestions fonamentals i els grans interrogants als quals han de fer front les ciutats, començant per la problemàtica cada cop més urgent de l’habitatge “assequible”.