Barcelona Metropolis

Però ara el problema és d’emergència climàtica, i les emergències requereixen solucions d’emergència. Requereixen actuar de manera contundent, ràpida i sense deixar ningú enrere. L’Ajuntament de Barcelona va presentar el 15 de gener del 2020 la Declaració d’Emergència Climàtica, que té com a fita la reducció, l’any 2030, d’un 50% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle respecte dels valors del 1992 i la neutralitat del carboni l’any 2050.

La declaració d’emergència implica un seguit de reptes. El primer és normalitzar la presència d’instal·lacions de generació a la ciutat i incrementar la demanda d’instal·lacions d’autoconsum solar en els edificis, tant a l’esfera pública com a la privada. Actualment, a la ciutat de Barcelona hi ha instal·lats 21 megawatts pic (MWp) d’energia solar fotovoltaica, dels quals entorn dels 17.000 MWp són privats i uns 4.000 MWp són públics. L’objectiu és tenir una ciutat on l’autogeneració i l’autoconsum estiguin generalitzats. En el cas de Barcelona, es planteja assolir l’any 2025 un total de 6 MWp de generació fotovoltaica als edificis municipals (escoles bressol, equipaments culturals i esportius...) i a l’espai públic. I 35 MWp de generació fotovoltaica en l’àmbit privat residencial, terciari i industrial. Per aconseguir-ho cal promoure l’autoconsum compartit i ajudar al desplegament d’instal·lacions fotovoltaiques de manera exponencial.

L’any 2020 es va aprovar, via decret, una instrucció per impulsar la generació d’energia renovable en els projectes d’obres i en el planejament urbanístic municipal. Una altra eina important és facilitar la inversió en aquest tipus d’instal·lacions, fent que pugui ser rendible com més aviat millor. Una de les vies a l’abast de les administracions locals són les bonificacions fiscals. Barcelona ofereix una reducció del 50% de l’IBI durant tres anys a aquells ciutadans que hagin col·locat una instal·lació de generació en el seu edifici, tant si és residencial com terciari. En el cas d’instal·lacions en naus industrials, la bonificació és del 30% durant tres anys.

La normativa vigent permet diverses fórmules de gestió de l’energia generada. Una d’elles és l’autoconsum compartit, que obre la possibilitat de generar energia allà on tingui el màxim de sentit, sense por dels excedents energètics, perquè aquests excedents els podrà gaudir algun consumidor proper. L’Ajuntament de Barcelona es planteja posar a disposició dels consumidors residencials i terciaris una part de l’energia que genera a canvi d’una contraprestació econòmica que permeti recuperar la inversió feta dins del període de vida útil de la instal·lació. Amb aquesta iniciativa es pretén cobrir una part del consum a partir d’energia renovable generada a la mateixa ciutat, de manera que tothom pugui gaudir de l’autoconsum, independentment de si té o no possibilitats de col·locar plaques al seu edifici.

L’objectiu és desplegar l’energia solar als terrats de la ciutat com més aviat millor. El projecte Moment Solar Barcelona, una iniciativa compartida amb el Gremi d’Instal·ladors de Barcelona i el Col·legi d’Administradors de Finques, posa a disposició de les comunitats de veïns tota la informació i l’assessorament necessaris perquè cada habitatge o bloc d’habitatges pugui generar l’energia que necessita. Es vol convèncer i acompanyar les comunitats de veïns en tot el procés d’instal·lació de plaques fotovoltaiques, des de l’estudi previ fins a la posada en marxa, així com la tramitació de les subvencions disponibles. Moment Solar Barcelona acompanya al llarg de tota l’actuació executiva de la instal·lació d’autoconsum, gestiona els permisos necessaris i s’ocupa, si cal, del manteniment de les plaques fotovoltaiques.

Rehabilitar per estalviar

Tan important és produir energia neta i sostenible com no malbaratar-la. Això vol dir actuar també en l’àmbit de l’estalvi energètic, amb la rehabilitació dels edificis i fent que els que es construeixen de nou siguin de consum quasi zero. En la majoria de les ciutats ja construïdes, la rehabilitació energètica és una eina clau per reduir el consum alhora que es millora el confort. En el cas de Barcelona, l’objectiu és rehabilitar amb criteris energètics 10.000 habitatges per any. Actualment, se’n rehabiliten uns 6.000, però no sempre amb criteris energètics.

En una ciutat construïda de manera tan densa i compacta com Barcelona, amb una superfície de sostre residencial de 62,7 milions de metres quadrats, que representen més de la meitat del sostre total de l’urbs, el parc residencial és un consumidor d’energia molt important. La demanda dels habitatges representa al voltant del 28% de l’energia final consumida. Cal tenir en compte, a més, que bona part dels edificis tenen una antiguitat superior als 65 anys. Molts d’ells van ser construïts abans que existís una normativa sobre qualitat de l’edificació i exigències d’aïllament. Per això, més del 70% del parc d’habitatges de la ciutat té una certificació energètica molt baixa (majoritàriament de les classes E, F i G).

Tot plegat fa que la rehabilitació sigui un element clau de la política energètica de la ciutat, no sols per la millora en l’eficiència de les llars i dels espais de convivència, sinó també per l’impacte positiu que ha demostrat tenir en la salut: com millor és l’estat de l’habitatge, més qualitat de vida i més confort. Reduir les necessitats energètiques dels edificis és també una manera de reduir la despesa de les famílies i, per tant, de reduir les desigualtats i les situacions de vulnerabilitat.

Xarxes de calor i fred

Una altra línia important d’actuació és oferir, en determinats entorns en procés de transformació urbanística, un sistema de climatització energètica el més eficient possible mitjançant xarxes de calor i fred que aprofiten recursos residuals, estalviant energia de la xarxa i reduint les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

A Barcelona hi ha operatives dues xarxes de calor i fred. Districlima, constituïda el 2002, va ser la primera xarxa urbana creada a Espanya per proporcionar calefacció, climatització i aigua calenta sanitària. Va començar a operar amb la concessió de l’aprofitament de la central de producció del Fòrum. En aquests moments, té divuit kilòmetres de traçat i cent edificis connectats, i aviat s’hi afegirà una tercera central de producció per poder arribar a un milió de metres quadrats de prestació potencial de servei a l’àrea del Besòs i el 22@.

La segona xarxa, Ecoenergies, va ser fundada el 2009 i opera amb una licitació dels ajuntaments de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat. El projecte preveu tres centrals de producció. A les dues que ja operen s’hi afegirà l’aprofitament del fred residual de la regasificadora del Port. Aquesta xarxa de calor-fred està preparada per abastir 15.000 m² de la Zona Franca i la Marina del Port Vell. La central de la Zona Franca, sobre la qual pivota el projecte, compta, a més, amb una planta de biomassa que permet generar electricitat i calor a partir de les restes de la poda dels parcs i jardins de la ciutat i altres residus forestals.

L’energia és un dret. Prioritzar accions per reduir la demanda, millorar l’eficiència i reduir la dependència dels recursos fòssils i la pobresa energètica, protegint els més vulnerables, són els pilars sobre els quals hem d’actuar i fer possible actuar. La ciutat vol donar facilitats perquè es pugui fer la transició energètica, però cal fer-la. Cal voler-la fer. Tots aquests canvis s’han de fer ja. L’emergència climàtica no espera. Sabem que per aconseguir els objectius hem de canviar les maneres de fer, i això no sempre és fàcil ni immediat. Però les millores i els avantatges només vindran si aconseguim fer un canvi col·lectiu sense deixar ningú enrere.