Joan Perucho, l’editor pop
- Llibres
- Plec de cultura
- des. 20
- 4 mins
Joan Perucho i les edicions pop. L’aventura de Tàber ressegueix la història del Perucho editor pop. Publicat per l’Ajuntament de Barcelona, aquest llibre s’afegeix a la nòmina bibliogràfica sobre la història de l’edició a Catalunya que Julià Guillamon ha anat construint, exposició a exposició, llibre a llibre, en col·laboració amb les biblioteques de la ciutat.
Com si d’una mena de novel·la apocalíptica es tractés, la pandèmia de la covid-19 s’ha acarnissat amb la celebració de l’Any Joan Perucho, aprovat per la Generalitat de Catalunya per commemorar el centenari del naixement de l’autor de Les històries naturals. Sort n’ha tingut Perucho, però, de comptar amb un comissari com Julià Guillamon, ple d’entusiasme i amb la capacitat de fer de la necessitat, virtut. De fet, és probable que sense l’esforç —i els llibres— que el crític literari transmutat en àngel de la guarda peruchià ha dedicat a l’escriptor gracienc, ens hagués quedat només la imatge de conservador, incomprès i passat de moda que Perucho va cultivar durant els seus darrers anys de vida.
Perquè, com va descobrir Guillamon en el seu assaig Joan Perucho i la literatura fantàstica —quan, de jove, va endinsar-se en l’obra del pare literari de Tomàs Safont (res a veure amb l’autor d’aquesta ressenya)—, Perucho no havia estat sempre l’exquisit repatani voltat d’incunables, “enamorat de les coses antigues” i “reconvertit respecte a l’art modern, que criticava obertament”. Abans d’això, Perucho havia estat molt ben connectat a les modes del seu moment, defensor de l’art pop i bon coneixedor dels gèneres fantàstic, eròtic i de ciència ficció que, sobretot, s’estaven fent a França. I no només això, sinó que l’escriptor, articulista i jutge va exercir també com a editor en una aposta arriscada que no va acabar d’anar del tot bé, però que sembla clau per desenterenyinar el seu univers.
Malgrat que el final desafortunat de l’editorial Tàber va fer que el mateix Perucho no en volgués parlar, la seva empremta va marcar una breu però fèrtil etapa en l’edició catalana en un tombant tant suggeridor com el de l’any 1968. El Perucho editor pop és precisament el que ressegueix Joan Perucho i les edicions pop. L’aventura de Tàber, un volum publicat per l’Ajuntament de Barcelona i que s’afegeix a la nòmina bibliogràfica sobre la història de l’edició a Catalunya que Guillamon ha anat construint, exposició a exposició, llibre a llibre, en col·laboració amb les biblioteques de la ciutat.
A Tàber, Perucho va crear allò que Guillamon denomina “una editorial dins de l’editorial”, on va publicar els seus llibres i va importar les seves obsessions i descobertes.
Una editorial dins de l’editorial
Tàber no va ser una creació de Perucho. L’havien fundat l’any 1967 Frederic Clara i Francesc Porcel, oncle d’Oriol Vergés, autor d’alguns dels llibres de divulgació històrica per a joves que van publicar a la primera etapa. Perucho, que exercia de crític d’art a Destino i col·laborava regularment a La Vanguardia, va entrar a l’editorial l’any següent com a soci i va crear allò que Guillamon denomina “una editorial dins de l’editorial”, on va publicar els seus llibres i va importar les seves obsessions i descobertes, amb la mirada posada en el que feien els editors Éric Losfeld i Jean-Jacques Pauvert. Un món que connectava el surrealisme amb el misteri, l’erotisme amb l’esoterisme, el còmic amb el disseny, els vampirs i Barbarella, i que, si a França havia topat amb la rigidesa moral del darrer gaullisme, a l’Espanya franquista era certament impossible. Els expedients de censura de llibres que mai van veure la llum en són la prova de càrrec.
Guillamon explora els textos de Joan Perucho a la recerca d’aquests referents francesos —que l’autor va poder localitzar a la biblioteca de la seva casa d’Albinyana—, i contextualitza com aquell nen, que s’havia format amb les novel·les de fulletó, el cinema d’aventures i l’amistat dels artistes avantguardistes, va construir ja d’adult unes col·leccions editorials —amb disseny de Joan Pedragosa— en les quals s’hi barrejaven la novel·la gòtica, els reculls d’articles periodístics i la recuperació pionera dels dibuixants de revistes com Papitu, textos propis tan inclassificables com La sonrisa de Eros o Botánica oculta o el falso Paracelso, monografies “amb sentit de país” o els llibres gastronòmics dels seus companys d’aventures culinàries Álvaro Cunqueiro i Nèstor Luján. Capbussar-se en Joan Perucho i les edicions pop. L’aventura de Tàber permet descobrir una empresa editorial fulgurant i aprofundir en un episodi de la biografia de Perucho sense màscares ni llegendes.
Joan Perucho i les edicions pop. L’aventura de Tàber
Julià Guillamon
Ajuntament de Barcelona, 125 pàgines
Barcelona, 2020
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis